MERITXELL MAS: “vaig començar volent saber més coses sobre protozous perquè a les assignatures que s’acostumaven a donar era com si no existissin”

Meritxell Mas és Llicenciada en Biologia i fundadora de la empresa Hydrolab Microbiologica SL. Meritxell és especialista en bioindicació biològica dels processos de depuració d’aigües residuals. La eficiència i rendiment de la majoria de les plantes de tractament d’aigües residuals depèn d’ecosistemes complexos de microorganismes. El coneixement d’aquests organismes, les seves relacions i les respostes a les condicions ambientals són importants per optimitzar la capacitat depuradora de la planta. La seva empresa, fundada al 2004, ofereix assessorament a la gestió de plantes depuradores biològiques i formació de gestors.

Amb la Meritxell conversem sobre els procés de transferència des de la recerca en microbiologia a l’assessorament a empreses i gestors en l’àmbit de les aigües residuals.

Hola Meritxell, pots explicar-nos breument en que consistia la teva investigació a la Universitat?

Jo vaig començar volent saber més coses sobre protozous perquè durant la carrera va donar la casualitat que a les assignatures que s’acostumaven a donar, els professors que vaig tenir els van obviar, com si no existissin. A biologia aplicada, vaig conèixer un professor que es dedicava a estudiar protozous en sistemes biològics de depuració d’aigües residuals i vaig començar amb ell al Departament d’Invertebrats, quan em faltava un any per acabar la carrera. Allà vaig aprendre a identificar els protozous i altres microorganismes relacionats amb els processos de depuració, com els bacteris filamentosos. A arrel d’això, quan vaig acabar la carrera vaig incorporar-me en el grup de recerca, dins un projecte europeu que va durar uns 4 anys.

Quina és l’activitat de la teva empresa? Quins serveis ofereixes? Quins són els clients potencials?

Nosaltres donem servei sobretot a depuradores, tant a gestors de depuradores urbanes com a industries que tenen plantes de depuració, ja sigui que la gestionin ells directament o hagin subcontractat aquest servei. Els nostres clients són gestors de depuradores i són empreses privades, normalment. També tenim com a clients laboratoris que ens subcontracten el servei de consultoria sobre processos de depuració biològica. Nosaltres fem els anàlisis de microorganismes del sistema de depuració i en funció de la bioindicació que aportin assessorem al gestor per que pugui optimitzar el procés, o si té disfuncions, les pugui corregir. Proposem pautes per corregir les disfuncions a les plantes depuradores, produïdes per aquests organismes. També tenim una altra línia, fer anàlisis d’aigües regenerades per determinar presència i nivells d’ous d’helmints. També produïm i venem reactius de tinció per identificació de microorganismes filamentosos. Aquestes són les nostres grans línies de servei. Una nova línia que hem obert recentment és l’assistència tècnica presencial a ajuntaments o industries. Donem a clients, nous o antics, assessorament per optimitzar els processos de depuració, no només des de el punt de vista microbiològic si no des de el punt de vista operacional.

Dins dels serveis que ofereix la teva empresa hi ha també la formació. En concret ofereixes cursos de bioindicació per a professionals on els hi ensenyes el paper dels microorganismes en els processos de depuració d’aigües residuals. No és contraproduent compartir amb els potencials clients el coneixement que et fa diferencial com a empresa?

Últimament, degut al COVID ho vàrem deixar de fer. Sembla tirar pedres contra la nostra teulada… Però qui vol formació la trobarà, per tant és millor que la facin amb nosaltres. Hi ha un percentatge que acabarà fent les analítiques ells mateixos, però per qüestions de temps i exigències professionals ens ho encarregaran a nosaltres. Els cursos serveixen per adquirir els coneixements suficients per ser interlocutor d’algú que sí que en sap d’aquest tipus d’anàlisis. També és cert que davant de l’administració una analítica d’un laboratori extern té més valor que una feta per la pròpia empresa gestora.

El sector de la depuració de les aigües residuals té una forta influència de la enginyeria hidràulica o les obres públiques. Apart de la formació, quina estratègia fas servir per donar a conèixer el teu coneixement als teus clients i la manera en que aquest pot millorar els processos o solucionar problemes a les plantes de depuració? És a dir, com comuniques el teu coneixement com un servei útil a aquest sector?

Hi ha dos grups: la depuració urbana i la depuració industrial. Els gestors de la depuració urbana ho tenen més clar. Ha estat una tasca d’anys i també ha estat la necessitat. La necessitat en quant a “tinc el fang esponjat i la planta ha disminuït el rendiment, vull saber el què passa”. Aleshores ens toca fer de bombers, tenen un problema, ens truquen i ens pregunten que han de fer. Però el que ha costat més és conscienciar-los que no oferim un servei per apagar focs, si no que també oferim un servei essencial per la prevenció dels problemes. És un servei de prevenció, que permet avançar-te a possibles problemes posteriors. També és un motiu econòmic, “si el procés va bé, per què he d’invertir (el gestor de la planta) en aquestes analítiques, si la administració no obliga a fer-les? ” Aquí és on costa fer-los-hi entendre que si tu vas fent anàlisis periòdiques, si en algun moment canvies les condicions ambientals, o canvia la qualitat de l’aigua d’entrada… se’t pot desestructurar el procés i això es veu abans si vas fent anàlisis periòdiques dels fangs actius. Ho entenen quan tenen un cataclisme i llavors s’ha de solucionar i solucionar ràpid. Llavors, per que no torni a passar, entenen la necessitat de contractar el nostre servei d’anàlisi periòdica. La depuració urbana sí que està més conscienciat perquè des de l’administració obliguen a fer aquestes analítiques microbiològiques. Ja sigui un simple recompte de microorganismes, ja sigui informes més elaborats en els quals es faci un diagnòstic de l’estat del procés. La majoria dels plecs ja exigeixen aquestes analítiques o fins i tot demanen respirometries o altres assajos més complexes. Al sector industrial costa més, a no ser que ja tinguin un coneixement sobre la depuració. Moltes vegades els caps de la depuradora no tenen coneixement sobre biologia, llavors costa més fer-los-hi entendre. Llavors quan tenen un problema es quan et busquen. És més per aquesta necessitat o per boca orella que hem anat creixent.

“El que ha costat més és conscienciar-los que no oferim un servei per apagar focs, si no que també oferim un servei essencial per la prevenció dels problemes. És un servei de prevenció, que permet avançar-te a possibles problemes posteriors”

En quin moment vas decidir deixar la carrera investigadora i muntar una empresa? Quines van ser les motivacions?

Es van ajuntar varies circumstàncies. No va ser una sola causa, van ser varies que van coincidir en el mateix moment. Una d’elles va ser que al departament es va acabar el projecte Europeu que finançava la recerca en la que jo estava contractada en aquell moment. D’altra banda cada cop al Departament ens arribaven més consultes de l’empresa privada per fer aquest tipus d’anàlisis de fangs actius i sobre qui requeien era en mi. Per tant començava a ser coneguda al sector. D’altra banda, a nivell, personal, la meva cunyada, que ja havia muntat una empresa, es va quedar sense feina i tenia coneixement sobre com emprendre i com formar una PYME. La conjunció d’aquests tres factors em va fer decidir d’establir-me pel meu compte. Al departament se m’havia acabat la feina i també considero que a la universitat no s’hauria de donar servei a la empresa privada. La Universitat ha de tenir com a objectiu adquirir coneixement en base a la investigació, no donar serveis i facturar per ells, això és competència deslleial a la empresa privada.

“La Universitat ha de tenir com a objectiu adquirir coneixement en base a la investigació, no donar serveis i facturar per ells, això és competència deslleial a la empresa privada”

La percepció de molta gent que acaba carreres científiques o es dedica a la recerca, és que durant la formació universitària no se’ns forma sobre els aspectes pràctics de ser emprenedor o entrar a formar part de l’estructura empresarial. Una part ja me l’has respost, et va ajudar la teva cunyada i ella tenia experiència empresarial prèvia, però, tu com vas cobrir aquest buit formatiu? Vas rebre assessorament? Vas participar a seminaris o cursos?

Sí, en aquell moment vam anar a Barcelona Activa i allà ens van assessorar una mica, sobretot per donar-nos un model per dissenyar el pla d’empresa.

Un altre aspecte que imagino que va ser important a l’hora de muntar l’empresa és la inversió inicial. La teva tasca requereix un mínim d’equipament que ni es pot trobar a qualsevol botiga ni és barato. També requereix un espai amb certes condicions. Com vas gestionar aquest inici? Com i on vas trobar inversors? Com vas comunicar la teva idea de projecte per tal de guanyar la seva confiança?

Un cop amb el pla d’empresa vàrem anar a buscar finançament. En aquest tema vam tenir sort per que la meva sòcia tenia relació amb una entitat bancaria on vàrem demanar un crèdit ICO per poder començar. La part econòmica és la que et frena al principi. Normalment, a l’inici has de comptar amb entitats bancaries o inversors privats. Com que a la universitat ja havia treballat en aquest sector, ja teníem una cartera de clients definida. Hi havia el factor confiança i havíem demostrat una solvència econòmica. Tampoc necessitàvem una gran inversió.

“La part econòmica és la que et frena al principi. Normalment, a l’inici has de comptar amb entitats bancaries o inversors privats”

Per a tu, què va ser el més difícil a l’hora de muntar l’empresa? El tema econòmic, pel que em dius sembla que no et va ser tant difícil. El tema d’enfrontar-te a gestionar la empresa, a gestionar els clients, la part administrativa… què et va semblar més difícil?

La part administrativa la duia la meva cunyada i jo no me’n cuidava. Els clients. La part d’aconseguir clients nous, això va ser complicat. De fet tenia clients que representaven el 80% o més de la facturació i ens van ajudar moltíssim per arrancar, però no podíem dependre únicament d’ells. El boca orella també ens va ajudar, per a poc a poc aconseguir més clients. També vàrem tenir ajuda familiar, sobretot de ma mare, que ens va fer una campanya telefònica per donar-nos a conèixer a nous clients potencials. Ens va costar trobar bases de dades per contactar amb clients potencials (caps de planta o indústries amb sistemes de depuració), ho vàrem fer per cerques a internet, consultes a agències de l’aigua o confederacions hidrogràfiques per torbar telèfons i adreces per enviar informació sobre els nostres serveis de l’empresa i concertar entrevistes per donar informació més detallada en cas d’estar interessats. Ho vàrem fer la meva cunyada, la meva mare i jo.

Moltes gràcies Meritxell per el teu temps i per aquesta entrevista. Ha estat un plaer parlar amb tu sobre com passar del món acadèmic a la iniciativa privada

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *