Posant llum a la foscor: forats negres que il·luminen la infància del cosmos

Per primera vegada, un equip d’astrònoms, amb la col·laboració del Gran Telescopi de les Canàries (GTC), ha descobert 83 nous forats negres supermassius que ajuden a explicar l’inici de l’Univers.

19 de març del 2019

Recreació artística d’un quàsar, amb un forat negre supermassiu al centre. L’energia gravitacional dels materials en el forat es mostra com a llum. Imatge: Yoshiki Matsuoka
Recreació artística d’un quàsar, amb un forat negre supermassiu al centre. L’energia gravitacional dels materials en el forat es mostra com a llum. Imatge: Yoshiki Matsuoka

L’equip de recerca dirigit per Yoshiki Matsupoka i format per 48 astrònoms d’arreu del món, ha revelat 83 nous forats negres que es van formar ràpidament després del Big Bang. Aquests resultats impliquen que la ciència, una vegada més, es qüestioni i reformuli: impliquen un replantejament d’hipòtesis sobre la divisió en protons i electrons de l’hidrogen.

En realitat, els resultats publicats a les revistes científiques com The Astrophysical Journal o Publications of the Astronomical Society of Japan, han revelat 83 quàsars, ja que els forats negres, com el seu nom indica, són impossibles de veure. Un quàsar és un cos celeste que conté un forat negre supermassiu al centre. Quan aquest comença a engolir la matèria que l’envolta, molta matèria, forma un disc molt gran i calent al voltant. Com si retiréssim el tap d’una banyera plena d’aigua i aquesta comences a moure’s en espiral per caure pel forat. Doncs, aquest disc que el rodeja, emet moltes partícules que viatgen a la velocitat de la llum i emet energia en totes les regions de l’espectre electromagnètic, des de radiofreqüència fins a raigs X i gamma.

Llavors, el que s’ha detectat són els raigs emesos pels quàsars de l’inici del cosmos. A tall d’exemple, el quàsar més distant es troba a 13.050 milions d’anys llum, significa que aquests raigs es van escapar d’allà fa 13.050 milions d’anys, com si estiguéssim viatjant amb una màquina del temps.

Certament, si la vida del cosmos la fem encabir en un calendari d’un any terrestre, com va popularitzar Carl Sagan, estaríem parlant de forats negres nascuts a mitjans de gener.

Les persones apareixeríem el 31 de desembre cap a les 20:00 h, a punt per celebrar Cap d’Any!

Calendari Còsmic de Carl Sagan El calendari còsmic. COSMICCALENDAR.NET

Els forats negres supermassius, “monstres còsmics”, són grans masses de centenars de mils de milions de vegades la massa del Sol molt concentrades. Són causades pel col·lapse en morir una estrella. Fins i tot, amb una força de gravetat tan gran que res pot escapar-se. Per fer-ho s’hauria d’agafar una velocitat d’escapada superior a la velocitat de la llum. Ara bé, és físicament impossible. Així doncs, millor no caure-hi.

En aquest sentit, els forats negres són molt densos. Com comenten kutzgesagt, si té el diàmetre d’una moneda d’euro, la seva massa serà com la del nostre Sol, t’ho imagines? Albert Einstein, i potser Mileva Maric, no s’ho imaginaven pas. Negaven els forats negres rotundament, recolzats en el fet que semblant col·lapse no podia ocórrer.

Hawking, contrari a Einstein i Mileva, estaria molt orgullós d’aquest descobriment. Pel fet que els forats negres es fan més reals. Tal com diu al llibre Agujeros negros y tiempo curvo. “La teoria dels forats negres va ser desenvolupada abans que hi hagués qualsevol inici procedent d’observació que realment existien.”

És més, l’equip científic de l’Event Horizon Telescope (EHT), estan perfilant les anàlisis de les observacions de deu nits l’abril del 2017, per poder revelar la primera foto d’un forat negre.

“Estem transformant un concepte matemàtic, que fins ara s’explicava amb fórmules en una pissarra, en un objecte físic del qual comencem a tenir evidències.” Luciano Rezolla, de l’equip responsable de l’EHT.

La ciència es qüestiona. Posa en dubte la hipòtesi que l’hidrogen va ionitzar amb l’energia dels quàsars. En les primeres etapes del cosmos, l’hidrogen estava agrupat en àtoms neutres que no es trencaven. Posteriorment, va ionitzar -es va dividir en protons i electrons-. Per fer-ho necessitava molta energia. Posa en dubte la hipòtesi perquè les dades de l’equip indiquen que el nombre de quàsars observats és menor que el necessari per generar el trencament.

Les dades de la recerca s’han obtingut durant 5 anys, analitzant 300 nits, amb un instrument innovador: la càmera Hyper Suprime-Cam (HSC). Muntada en el telescopi Subaru, de l’Observatori Astrònomic Nacional del Japó, Hawaii. D’aquestes anàlisis van seleccionar els quàsars candidats per fer una campanya d’observació, amb la col·laboració del Gran Telescopi de les Canàries.

Aquesta recerca posa llum a la foscor dels forats negres supermassius. Tot i que encara queden molts misteris per resoldre. Aconseguirà l’EHT la primera foto d’un forat negre? Resoldrem el misteri sobre quan va aparèixer el primer? I, descobrirem quina és la font d’energia que va fer possible la ionització de l’hidrogen?

Posant llum a la foscor: forats negres que il·luminen la infància del cosmos
Per primera vegada, un equip d’astrònoms, amb la col·laboració del Gran Telescopi de les Canàries (GTC), ha descobert 83 nous forats negres supermassius que ajuden a explicar l’inici de l’Univers.
Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.