Nius de tortuga a la costa Catalana, una realitat creixent.

Des de fa uns anys, ha deixat de ser esporàdic el fet que una tortuga decideixi fer la posta en alguna de les platges de la costa catalana.

En els últims 20 anys s’ha produït un increment significatiu dels intents de posta i nius de tortuga marina a Catalunya. Tant és així que l’any 2021 es va batre el rècord de nius al litoral català, amb 5 postes. Les evidències científiques apunten que aquest fenomen pot ser degut a un conjunt de factors relacionats amb el canvi climàtic.

Les tortugues marines són rèptils que s’han adaptat des de fa milions d’anys (ja existien abans que apareguessin els dinosaures) a la vida marina. Prova d’això, és que les seves extremitats han esdevingut aletes per poder nedar amb facilitat, però alhora, tenen pulmons, per tant necessiten sortir a la superfície a respirar.

Al mediterrani hi podem trobar tres espècies de tortugues marines. De les tres, la Tortuga babaua (Caretta caretta) és la més abundant i la que està nidificant a les platges catalanes els últims anys.

Individu de tortuga babaua (Caretta caretta) a la sorra
Tortuga babaua adulta (Caretta caretta) (Font: CRAM)

Tortuga Babaua (Caretta caretta)

Es tracta d’una espècie amenaçada i declarada com a vulnerable, sobretot pel descens de les seves poblacions. La seva mida és d’entre 70 i 120 cm de llargada, pot arribar a pesar 120 kg quan és adulta i viu entre 70 i 80 anys. Es caracteritza per tenir un coll robust, un bec prominent i un cap força gran respecte el cos, i es diferencia de les altres espècies pels 5 parells d’escuts laterals de la seva closca.

El nom de babaua, prové de la facilitat que tenien antigament de capturar-la, ja que es manté a la superfície de l’aigua força estona aturada quan surt a respirar.

La tortuga babaua (Font: Caretta a la Vista)

Posta i nius

Un cop les tortugues ja són adultes, entre els 15 i els 30anys, s’aparellen i surten a fer la posta a les platges. Al Mediterrani la temporada de posta es produeix en els mesos més càlids, entre juny i setembre.

Generalment, la posta sempre es realitza de nit i dura entre 1 i 2 hores. La femella surt del mar i s’endinsa a la platja, on fa un forat lluny de la zona on trenquen les onades. Diposita els ous, una mitjana de 100 en cada posta, els tapa i retorna al mar. Pot arribar a pondre cada dues setmanes i a fer un màxim de 5-7 nius durant la temporada de posta.

A partir d’aquest moment, els adults ja no hi intervenen més i els ous es desenvolupen a una profunditat de 40 cm, durant gairebé dos mesos. La temperatura del niu ha d’estar entre els 24ºC i els 32ºC. Si no es manté en aquestes condicions, les tortugues no es desenvoluparan.

Així doncs, passats aquests 45-70 dies, els ous eclosionen, i les cries s’esperen una mitjana de quatre dies sota terra fins a ser-ne unes quantes per sortir a la superfície. En aquest moment i sempre de nit, es comencen a moure creant una petita depressió a la sorra. Un cop fora inicien una cursa ràpida fins al mar.

Posta de tortuga babaua (Caretta caretta)
Posta de Tortuga babaua (Font: Caretta a la vista)

Per què ara nidifiquen a Catalunya?

La tortuga babaua és una espècie filopàtrica, això vol dir que acostuma a tornar a les platges on va néixer a reproduir-se i pondre els ous.

El sexe de les tortugues ve determinat per les condicions ambientals. Si la temperatura de la sorra és inferior a 29ºC, naixeran més mascles que femelles; en canvi, si és superior seran les femelles les més nombroses.

Arran del canvi climàtic, sembla que la temperatura estival al mediterrani occidental està augmentant en els darrers anys. Aquest fet està generant que la quantitat de tortugues femella  nascudes a les nostres costes sigui cada cop major en comparació a finals del segle passat.

Així doncs, això està produint un augment de les postes de tortugues a les nostres platges, ja que l’augment de la quantitat de tortugues femelles nascudes fa que també augmenti el nombre de femelles adultes que retornen al seu lloc de naixement a pondre els ous.

També pot ser que la degradació per part dels humans de les costes de l’est de la Mediterrània hagi empès cada cop més femelles a buscar noves platges on pondre els ous a la part oest, on es troben les costes catalanes.

Per tant, per una causa o una altra, sembla que la tendència fa que el nombre de nius de Caretta caretta continui creixent els propers anys.

Un 60% dels intents de nidificació són fallits, com a conseqüència de la interacció humana.

La importància de protegir els nius

Tot i que els casos de nidificació a la costa catalana estan augmentant, la població d’aquesta espècie és vulnerable i cal protegir-la per assegurar el seu futur, ja que afronten una gran quantitat d’amenaces, majoritàriament generades per les persones:

  • La contaminació marina, la gran quantitat de residus alliberats al mar.
  • La pressió de la pesca amb la utilització i abandonament de xarxes i hams.
  • L’augment d’embarcacions tant d’oci com comercials (al mediterrani hi ha el 30% del trànsit mundial de vaixells), que provoquen col·lisions.
  • L’ocupació, urbanització i degradació de les platges on nidifiquen.

Per aquests motius, és especialment important la protecció d’aquestes zones i postes, per assegurar la seva supervivència, ja que només 1 de cada 1000 tortugues nascudes arriba a adulta.

Cria de tortuga babaua a la sorra
Cria de tortuga babaua (Font: CRAM)

Si veiem una tortuga a la platja…?

Per tal de conservar i protegir-les, és important seguir uns passos si veiem una tortuga o rastres de la seva activitat.

  • No tocar la tortuga.
  • No fer fotos amb flaix i evitar enlluernar-la.
  • Deixar una distància de 30 m.
  • Evitar que et vegi: no et posis davant del seu camp de visió.

El més imprescindible, no molestar-la i trucar immediatament al 112 per informar.

Nius de tortuga a la costa Catalana, una realitat creixent.
En els últims 20 anys s’ha produït un increment significatiu dels intents de posta i nius a Catalunya. Tan és així que l’any 2021 es va batre el rècord de nius al litoral català, amb 5 postes. Les evidències científiques apunten que aquest fenomen pot ser degut a un conjunt de factors relacionats amb el canvi climàtic.
Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *