Jordi Vila-Planas  “La comunicació és clau en el món de la innovació”

Avui tenim la sort de seure’ns a xerrar amb el Dr. Jordi Vila-Planas que, a part de ser un apassionat de la muntanya, és responsable d’innovació de la vertical de biomètrica a l’empresa tecnològica Idneo. Aquest doctor en física que ha voltat per tot el món ens explicarà l’entrellat de la innovació en una empresa gran. Ja us aviso que, a part d’explicar-nos els ets i uts sobre la innovació oberta, ha sigut una entrevista farcida d’anglicismes i m’he permès la llicència de traduir-ne la majoria. Espero que gaudiu tant com ho he fet jo.

Ja he deixat caure que treballes en temes d’innovació dins l’àmbit de la biomètrica, és a dir, mesurant paràmetres de les persones, com per exemple les constants vitals, i fent anàlisis matemàtiques i estadístiques a partir d’aquests valors. Però, tu com has arribat fins aquí?

Jo vaig estudiar física a la UAB, després vaig fer un màster de fotònica a la UPC i vaig tornar a l’autònoma per fer un doctorat al centre nacional de microelectrònica. En acabat vaig anar a Abu Dhabi a fer un postdoc d’un any. I després de passar un any sabàtic a Alemanya, vaig tornar a Barcelona i vaig trobar feina a Ficosa que és una empresa d’automoció. Allà vaig treballar d’enginyer òptic pel disseny de càmeres durant un any i mig i després em van oferir l’opció de portar un equip en temes d’innovació de producte. Va anar bastant bé i vam aconseguir un negoci en monitoratge a l’interior del vehicle amb un aproximació d’innovació oberta. Llavors vam fer una unitat de negoci només dedicada a monitoratge biomètric de l’interior del cotxe i ara farà un any tota la unitat ha passat a formar part d’Idneo. Aquesta empresa té vincles amb Ficosa i alhora ens permet fer un creixement més enllà del món de l’automoció.

Què és això d’innovació oberta?

Fins fa relativament poc, la innovació es feia de portes en dins, en el sentit que tu com a empresa tenies els teus grups de recerca que desenvolupaven els nous productes. A partir dels 2000s es veu que la ciència i tecnologia evolucionen molt ràpidament. Això genera dues circumstàncies: primer moltes de les coses que el teu grup de recerca pot desenvolupar no encaixen dins l’estratègia de l’empresa i, després, necessites veure del que s’està desenvolupant a tot arreu per mantenir el ritme. Per exemple, en temes d’intel·ligència artificial el que fas és intentar incorporar a la teva empresa aquest coneixement que es genera en altres llocs. Es diu que tu obres el que fas i estàs obert al que fan els altres.

Però llavors vol dir que es barreja el privat amb el públic?

Pot barrejar-se privat amb públic o poden ser dues empreses que intercanvien parts d’innovació. Nosaltres treballem molt amb start-ups, que són empreses privades. Hi ha molts models de col·laboració. El que és molt important és lligar innovació amb estratègia, no té cap sentit innovar per innovar o per posar l’etiqueta de que som una empresa innovadora. Això últim seria el que s’anomena el teatre de la innovació, pur màrqueting. Al final, innovar és treure noves capacitats a l’empresa que poden ser productes, serveis, processos… i aquests han de tenir un impacte positiu en la conta de resultats de l’empresa.

I com ho feu? Compreu la llicència o quin sistema de col·laboració establiu?

Nosaltres, i no som els únics, un cop o dos a l’any fem una valoració de l’empresa, el mercat i l’entorn, i amb això detectem una sèrie d’amenaces, oportunitats i veiem tendències tecnològiques. Quan hem definit aquestes oportunitats o reptes, busquem en bases de dades start-ups que creiem que ens poden ajudar. Es fa un primer filtratge amb 4 o 5 paraules clau, després un filtratge amb més detall i quan en queden 15 o 20, llavors les contactem  i demanem un breu resum del que fan. D’aquestes en tries 4 o 5 i finalment tries una empresa, o com a molt dues, per fer un prova de concepte (un prototip) conjuntament. Llavors es fan uns acords de mínims o bona voluntat i el que es defineix molt bé són els indicadors que es mesuraran per decidir si la prova de concepte ha  sigut un èxit o un fracàs. La resta queda relativament oberta. No pots analitzar totes les casuístiques d’un contracte, no pots dir si surt bé vendré nose quants milions d’unitats o et pagaré tant. Tot això és perdre molt temps i diners, tant per nosaltres com la start-up que sovint no té un equip d’advocats. No els pots inundar amb paperassa.

Però si és un èxit, teniu algun tipus de obligació envers la start-up?

Depèn de com fas el contracte, cada cas és un món. En algun cas pot ser interessant per tu i per la start-up fer una llicència de producte i ja està o pot ser que la start-up busqui un company per industrialitzar o per arribar a clients que no té. Sigui com sigui a tu t’interessa que la start-up quedi contenta. Primer perquè cada cop hi ha més empreses i més oportunitats per les start-ups, per tant, a tu t’interessa que vulguin seguir treballant amb tu. Si és un èxit, però creuen que els has exprimit diran: “Mira, que et bombin”. Tu vols aportar valor a la start-up perquè quedin contents i perquè tinguis un company més fort. Si tu a una start-up amb la que treballes no la saps integrar i no li saps aportar el teu valor, no serveix de res. Si és anar i comprar un producte, ho pot fer tothom. La idea és que tu aportis un valor. Jo com a responsable d’innovació porto des de la part inicial de buscar la start-up adient, fins a la part d’integrar-la amb el nostre producte i sector. Tot això també es part de la innovació.

I tu només fas innovació oberta?

No, jo també porto temes d’innovació propis. També demano beques i projectes per desenvolupar producte propi.

Però dels dos tipus d’innovació, creus que és més interessant la innovació oberta?  

Els dos són necessaris, però la innovació oberta és el que més m’agrada fer.

Per què vas parlant i coneixent gent i projectes diferents?

I dic “Apa, que guapo això que fa aquest”, o “Apa, que guapo això que fa l’altre, anem a parlar!” Al final la innovació oberta té una feina molt gran d’integrar. T’has d’assegurar que la start-up que tries encaixa amb la teva empresa.

Llavors, entenc que la comunicació és important en la teva feina.

Sí, la comunicació és clau en món de la innovació.

Ets un bon comunicador nat o has treballat d’alguna manera concreta aquesta aptitud?

No, no. No em considero un bon comunicador nat. Sí que sóc una persona molt curiosa, un tastaolletes amb molts interessos diferents i això fa que pugui fer preguntes relacionades amb diferents àmbits, però el tema de la comunicació l’he anat treballant. Durant el doctorat vaig fer una estada de quatre mesos a Suècia i el fet d’haver-me de comunicar en anglès de forma constant em va fer ser conscient de la importància de comunicar bé. Al tornar vaig fer un curs de parlar en públic i, a part, he presentat els meus treballs en conferències internacionals, ja sigui en format de xerrada o pòster. Crec que durant la tesi, vaig adquirir i millorar una sèrie d’habilitats i entre elles hi ha la comunicació.

Vinga, anem a per l’última pregunta. Creus que la teva feina té un impacte en la societat?

Jejeje. A mi m’agrada perquè em sento útil. Jo havia fet investigació pública uns quants anys i la sensació que tenia sempre era de fer coses que no li interessaven a ningú. Publicaves un article, molt bé. Tenies 30 cites, fantàstic. I es quedava en un calaix i es moria de fàstic. I això no m’omplia massa. Al final tenien més impacte les rutes de muntanya que penjava al Wikiloc que els articles científics que publicava. Recordo que quan vaig entrar a Ficosa, vaig participar en fer el primer vehicle comercial del món que portava càmeres enlloc de retrovisors. Evidentment no estàs curant el càncer ni estàs fent una cosa amb un impacte d’aquest nivell, però sí que és una cosa que la veus al carrer, millores la seguretat i té un impacte en la gent. És un impacte molt petit, sóc conscient que és molt petit, però és molt més que fer un article i que es quedi allà podrint-se en un calaix.

Moltes gràcies Jordi, ha sigut un plaer. A la pròxima ens has d’explicar algun dels teus viatges o estades a l’estranger, que segur que també son molt interessants.

Quan vulguis!

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *