Ernest Montlló: “Les universitats no són la nostra principal font de coneixement”

Ernest Montlló, entre Sergi Bonet i Adrià Arbués

Ernest Montlló és un jove apassionat de l’electrònica i la robòtica, passió a la que l’hi ha dedicat els estudis, la feina i moltes experiències més. Els darrers anys els ha passat a Ingenia Motion Control, actual Novanta, d’on aviat en sortirà per emprendre nous projectes a l’estranger.

Comencem, doncs. A què et dediques?

A moltes coses, però ara mateix sóc el líder de hardware, el que es diria “maquinari” en català, d’una empresa que dissenya i fabrica controladors elèctrics per a robòtica i per a vehicles. És a dir, coordino un equip d’enginyers i alhora també dissenyo activament.

Sembla un àmbit molt específic. En quin moment vas descobrir aquest món? De petit ja t’imaginaves treballant en això?

Vaig descobrir el món del hardware i de l’electrònica de ben petit. De fet, amb el treball de recerca de batxillerat vaig consolidar alguns coneixements que ja tenia, programant uns robots. Després, durant els anys a la universitat, a més d’adquirir nous coneixements en les diferents assignatures, també vaig estar fent robots seguidors de línia per a competicions i robots lluitadors de sumo, d’aquests que es posen en un ring i han de treure el rival fora. D’això en fa tants anys, que sembla que sempre hagi tingut contacte amb aquest món.

Parlant de la universitat. Quina carrera has estudiat?

Primer vaig estudiar enginyeria tècnica en electrònica industrial, i en acabat, vaig cursar el segon cicle d’enginyeria industrial.

Acabats aquests estudis, quin és el teu camí fins l’empresa on estàs ara?

Quan vaig acabar la primera carrera, vaig estar fent pràctiques en una empresa que es diu Tronics 2000, en una època on posar el “2000” a qualsevol nom era molt modern (somriures). En aquesta empresa dissenyàvem il·luminació LED, arribant a participar fins i tot en la il·luminació de la torre Agbar.

L’últim any d’enginyeria industrial el vaig fer a Chicago, on també hi vaig dur a terme el projecte final de carrera. En tornar, vaig estar un temps fent de freelance, i un dels projectes més destacats d’aquesta etapa va ser la col·laboració en el disseny d’un cable biodegradable, el qual tenia per objectiu la detecció de revifades d’incendis que haguessin estat controlats i extingits just abans.

Posteriorment, vaig estar en una empresa d’energies renovables, on només feia feina d’oficina i no havia de desenvolupar cap tasca que em suposés un repte. Com a enginyer que sóc, m’agrada crear coses, així que vaig deixar aquesta feina per buscar nous reptes i va ser quan vaig arribar a Ingenia, que és l’empresa on soc ara.

Abans de parlar del teu paper dins d’aquesta empresa, et vull preguntar per la importància que li dones a la formació extracurricular.  És a dir, a tot allò que et fa créixer com a persona fora de les aules de qualsevol centre educatiu.

Per a mi, és extremadament important. Molt, molt, molt important. En el meu cas, haver participat de fires i congressos amb el meu treball de recerca abans d’entrar a la universitat ja em va donar una experiència en la divulgació del coneixement que m’ha estat útil moltes vegades des de llavors. A la vegada, em va ajudar a perdre la vergonya, a tenir habilitats per parlar en públic, etc. Des del meu punt de vista, aquells qui no han viscut aquestes experiències extracurriculars i només han adquirit els coneixements que s’imparteixen en una classe, els falta “calle”. A més, tots aquests aspectes diuen molt de la pro activitat de cada persona, una aptitud molt a tenir en compte per a una empresa.

I seguint la mateixa línia, com valores la formació a l’estranger?

En aquest punt, la meva opinió pot ser una mica contradictòria. Hi ha una part de la formació a l’estranger que està molt sobrevalorada. M’explico: un punt molt a favor de sortir i formar-te fora és el coneixement de noves cultures, noves maneres de fer i de pensar; en canvi, moltes de les aptituds que es poden adquirir viatjant i vivint fora són les mateixes que es guanyen participant de projectes diversos i sent proactiu sense haver de marxar. Ara bé, s’ha de dir que des del punt de vista de marca personal, les empreses valoren molt positivament  les experiències a l’estranger.

Treballes a Ingenia Motion Control, tot i que aquesta va ser comprada per Novanta. Quin és el principal objectiu de Novanta?

Novanta és un conglomerat d’empreses que persegueix els mercats de la tecnologia aplicada a la medicina: des de màquines de fotònica, làser, visió, robòtica quirúrgica, etc. Novanta té una part de valors molt interessant, ja que rebutgen qualsevol encàrrec que vingui del sector militar, però alhora s’ha de reconèixer que l’objectiu prioritari és que els números quadrin, és a dir, fer diners.

Quins són els reptes actuals de Novanta?

El principal repte actual és seguir fent créixer un camp que és la seguretat funcional. Per entendre què és la seguretat funcional, posaré un exemple. Actualment, ja hi existeixen robots que poden treballar de forma cooperativa amb una persona, l’un al costat de l’altre, en una línia de producció per exemple. Ens podem imaginar un robot que vagi posant cargols al costat d’una persona que va fent una altra tasca amb aquest producte. Ara bé, el robot pot tenir una força que podria fer mal al treballador en cas d’una maniobra inadequada.

Per evitar accidents en situacions d’aquest tipus, el que pretén la seguretat funcional és crear softwares capaços de controlar el robot i que et pugui garantir des d’un punt de vista estadístic i matemàtic, i amb un error molt petit, que no farà mal a la persona. Per tant, el robot ha de saber detectar la persona, ha de saber limitar la força quan detecta la persona, ha de saber quins moviments pot fer per no acostar-s’hi, etc. A més, t’has d’assegurar que aquest software farà realment totes aquestes accions, sota qualsevol circumstància inesperada.

Pots posar un exemple real en el que estiguis treballant actualment?

Ara mateix, estem desenvolupant un robot per a cirurgies capaç d’adaptar el camí que ha de recórrer per dins del cos per arribar al seu objectiu sense malmetre cap dels òrgans que es pot trobar al llarg d’aquest camí. Aquest robot, ha de ser capaç no només d’arribar al seu destí, sinó de tornar a sortir pel mateix orifici d’entrada, tornant exactament pel mateix camí d’anada. Això implica un alt nivell de precisió i un enregistrament de dades in-situ molt gran, a més de la vital necessitat d’aquesta seguretat funcional de la que parlem, per garantir, per damunt de tot, la seguretat del pacient.

Totes aquestes tecnologies de les que em parles són punteres. Vull dir, l’empresa ha d’estar a l’última sempre per poder crear el producte. De quines fonts de coneixement s’alimenta l’empresa?

De vàries fonts. Sentint-ho molt, les universitats no són la nostra principal font de nou coneixement. En el nostre sector, a diferència d’altres com el biomèdic o el químic, la bona enginyeria no tendeix a venir de la universitat. Fa uns anys vàrem intentar treballar conjuntament amb algunes universitats del territori, a partir d’unes ajudes europees, i els resultats obtinguts no van ser útils per al desenvolupament de nous productes.

El nostre coneixement, a dia d’avui, ve alimentat per internet, white papers d’altres empreses i, a vegades, de fer enginyeria inversa. Ens agradi o no, l’estat de l’art més punter es troba en les empreses privades.

A nivell intern de l’empresa, la informació és lliure? Com arriba tot el coneixement als treballadors?

 A l’empresa disposem d’una mena de viquipèdia interna. En aquest aplicatiu s’hi pot trobar tota la informació de que disposa l’empresa. Fins i tot, l’equip de màrqueting, aplicant alguns filtres, n’extreu la informació que arriba als clients: guies d’aplicació, manuals, FAQ’s, etc.

A la pràctica, tot el coneixement s’aboca en aquesta viquipèdia, que es diu confluence. És molt fàcil de fer servir, ja que té una cerca ràpida indexada. Ens obliguem a fer-la servir, i que la informació, sigui del tipus que sigui, no quedi perduda en correus electrònics entre treballadors i després sigui molt difícil localitzar-la.

Per a treballadors nous o amb poca experiència, disposem del welcome pack, que és una pàgina dins del confluence amb tot d’exercicis o petits reptes que han d’anar fent. Aquests exercicis serveixen per aprendre a realitzar qualsevol tasca que tingui a veure amb aquest programari. És la primera transferència de coneixement cap als nostres treballadors quan entren a l’empresa.

A més, des de fa uns anys organitzem unes xerrades dins de l’empresa. Un divendres de cada mes, hi ha un treballador que prepara una xerrada per a la resta de companys, per mostrar alguna feina destacable o per exposar alguna problemàtica en la qual es troba algun equip o la pròpia empresa.

Ernest, tu deixes l’empresa en breus per emprendre nous camins. Però portes ja uns quant anys a l’empresa i el teu bagatge és molt important. Estàs fent alguna cosa perquè no es perdi aquesta experiència?

Des que vaig anunciar que marxava, ja fa un parell de mesos, he reunit el meu equip un cop cada dues setmanes per fer un traspàs d’informació, ja que hi ha coneixements o aptituds que no quedaran mai recollides al confluence.

A més, moltes vegades tendim a pensar tothom amb una formació específica ja sap dur a terme qualsevol projecte en aquell àmbit. I un projecte requereix de molts petits detalls, que només es dominen amb l’experiència. Tenint en compte això, he creat unes guies molt detallades perquè els meus companys i futurs treballadors no hagin de perdre el temps en trobar la manera de fer coses que ara, a mi, em resulten senzilles pel fet d’haver-les fet moltes vegades.

Per anar tancant l’entrevista. Et vull preguntar pel paper que tenen les dones en una empresa d’enginyeria electrònica com Novanta.

El paper de la dona és, encara avui en dia, molt residual. A la nostra seu, aquí a Barcelona, som 22 enginyers i només hi ha una dona. La majoria de dones de l’empresa estan a l’equip d’administració. He de confessar que a l’hora d’entrevistar, tinc un biaix positiu cap a les dones, ja que m’agradaria revertir aquesta situació, però ens trobem amb el problema que damunt de la taula hi ha un currículum d’una dona per cada 10 o més currículums d’homes. Aquesta és la mateixa proporció que hi ha en les escoles d’enginyeria electrònica. Cal treballar per canviar-ho.

Ernest Montlló
Hardware lead, Power Electronics Engineer
Novanta Inc.
Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *