Recurs educatiu: els peixos de riu

Durada i nivell:

Aquest taller té una durada aproximada de dues hores i està adreçat als alumnes de 4t d’ESO.

Objectius:

  • Veure i participar en un estudi de la població de peixos d’un tram fluvial
  • Identificar mitjançant una clau dicotòmica diferents espècies de peixos de riu.
  • Conèixer els factors que condueixen a l’especiació i en concret la dels peixos dels rius de Catalunya.
  • Entendre els conceptes ecosistema, biodiversitat i hàbitat fluvial.

Descripció:

Aquesta activitat es centra en l’estudi de la diversitat dels peixos de riu de Catalunya.

En primer lloc, i per entendre com s’estudia el poblament de peixos dels rius, els alumnes aniran al riu per veure com funciona un dels sistemes de captura científica de peixos, la pesca elèctrica, que permet avaluar una població de peixos d’un tram fluvial.

Amb els peixos capturats i l’ús de claus dicotòmiques, els alumnes identificaran les espècies presents en aquell tram de riu i prendran les dades morfomètriques (mida i pes) de cada un dels individus de la mostra. Aquestes dades els permetran d’avaluar l’estat de la població dels peixos en aquell tram de riu (diversitat biològica, estructura de talles, presència d’espècies invasores, etc.).

Un cop obtingudes les dades reals de presència de peixos, es farà un mapa de les espècies presents als rius de Catalunya, diferenciant quines són autòctones i quines invasores; S’analitzarà la diferenciació geogràfica de les espècies autòctones. Com a cas concret, s’estudiarà l’evolució i el procés d’especiació de tres d’aquestes espècies: el barb de muntanya (Barbus meridionalis), el barb cua-roig (Barbus haasi) i el barb de l’Ebre (Luciobarbus graellsii).

ACTIVITAT

Els peixos de riu

La majoria dels peixos autòctons dels rius de Catalunya estan en un estat de conservació dolent o delicat; en regressió o en risc d’extinció. Tots es veuen afectats, per una combinació de problemàtiques: sobreexplotació de l’aigua –contaminació, captacions excessives-, mala connectivitat ecològica (sobretot per causa d’infraestructures hidràuliques) i competència amb espècies invasores.

Els peixos tenen un valor “bioindicador”, és a dir, ens ajuden a saber l’estat de salut del riu. Els peixos ens poden ajudar a determinar si hi ha hagut canvis (problemes de contaminació, falta d’aigua, rescloses, etc.) els darrers mesos o anys.

Els peixos propis de la major part dels rius de Catalunya representen una part molt petita o nul·la del poblament de peixos d’aquests trams de riu. Algunes espècies, com l’anguila, han desaparegut a causa de la construcció dels grans embassaments que suposen un obstacle al moviment d’aquesta espècie des del mar fins a la part alta dels rius. Per altra banda, han aparegut moltes altres espècies de peixos introduïdes i més resistents a la contaminació dels rius.

El tant per cent de peixos autòctons es considera un bon indicador de la qualitat biològica de les aigües continentals i de l’existència, en una conca determinada, d’una qualitat biològica i connectivitat ecològica suficients i d’una dinàmica fluvial natural.

La captura científica de peixos: la pesca elèctrica

La pesca elèctrica és un sistema de pesca científica que ens serveix per agafar un percentatge de peixos relativament alt que permet determinar quina és la població real de peixos en un tram de riu. És un mètode de mostreig actiu, en què els membres de l’equip fan un esforç físic important de captura dels individus. Funciona creant un camp elèctric a l’aigua entre un càtode i un ànode. Els peixos experimenten tant una atracció cap a l’ànode del mostrejador, és com un atordiment (els peixos queden rígids que els impedeix nedar i fugir i es veuen atrets per l’ànode). Això fa que la seva captura sigui molt més senzilla mitjançant salabres.

Per tal de valorar l’estat de salut d’una població de peixos d’un tram de riu es prenen mesures de mida i pes de tots els individus capturats per tal de fer una piràmide poblacional per cadascuna de les espècies. D’aquesta manera es pot determinar si la massa d’aigua en qüestió ha patit algun impacte recent que es vegi reflectit en l’estat de salut de la població de peixos.

Es mesura la longitud furcal (mm) i el pes (g) de tots els peixos i posteriorment es pot fer una gràfica de l’estructura de les talles.

Els barbs de Catalunya: evolució i especiació

Entre els grups de vertebrats, els peixos d’aigua dolça constitueixen probablement la majoria dels endemismes que viuen a la regió mediterrània i inclouen diverses espècies amb rangs de distribució restringits. La península ibèrica i Catalunya no en són una excepció i hi destaquen una bona colla d’espècies de peixos que només trobem en una conca o diverses conques, però ja no a la conca veïna. És el cas dels barbs, uns peixos de riu amb la presència de tres espècies diferents als rius de Catalunya. A les conques que van des del Ter fins a la Catalunya del Nord hi trobem el Barb de muntanya (Barbus meridionalis), del Besòs a l’Ebre, el barb cua-roig (Barbus haasii) i a la conca de l’Ebre, amb els seus afluents principals -Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana- el barb cua-roig (Barbus haasi) i el barb de l’Ebre (Luciobarbus graellsii).

Les diferents espècies de barb que trobem a Catalunya han patit una especiació al·lopàtrica, per aïllament geogràfic. En aquesta especiació en les diferents subpoblacions les mutacions i la deriva genètica no és la mateixa i les condicions ambientals també poden ser diferents. Al cap del temps d’estar separades (milers d’anys) constitueixen 2 especies diferents.

 

Treball a fer pels alumnes:

1. Observa amb atenció els peixos pescats al riu. Amb l’ajut d’una clau dicotòmica identifica’n l’espècie i anota’n el nom vulgar i el científic

2. Fes una taula on anotar cadascun dels individus amb el seu nom científic, la seva longitud furcal (mm) i el seu pes (g).

3. De totes les espècies identificades, anota quines són autòctones de la conca del riu Ter i quines al·lòctones i/o invasores

4. Calcula el % d’espècies autòctones del riu Ter

5. Situa en un mapa de les conques de Catalunya les espècies autòctones de cadascuna de les conques.

6. En el cas dels barbs (barb de l’Ebre, barb cua-roig i barb de muntanya), explica per què a Catalunya trobem tres espècies de barb diferents amb un origen comú.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.