Satèl·lit a l'espai sobre la Terra

Don’t Look Up i la revisió per parells

O perquè ha passat per alt uns dels moments claus de la pel·lícula Don’t Look Up i el seu significat: el projecte científic destinat a salvar a la Terra en l’últim minut, no estava revisat per parells… I què? Atenció SPOILER!

La presidenta d’Estats Units, els presentadors de televisió i l’audiència escolten el professor Randall Mindy, interpretat per Leonardo Dicaprio, queixar-se incansablement que la missió liderada per l’empresa BASH i que suposa l’únic esforç per destruir un meteorit adreçat a la Terra, no està revisada per parells.

Però, igual que molts espectadors de la pel·lícula, tots ells ignoren la importància d’aquesta estranya i desconeguda pràctica científica que suposa un dels pilars clau de la publicació i el procés de revisió dels treballs científics. Quina importància té? Si has obviat l’advertència de spoiler és perquè ja saps com acaba la pel·lícula!

L’article científic

Tota investigació científica que es considera de qualitat i amb bones pràctiques d’investigació (els resultats són rellevants i innovadors, l’estudi és prou complet, etc.) envia un manuscrit a una revista científica explicant què ha investigat, la metodologia que ha seguit i els resultats que n’ha obtingut perquè es publiquin.

Aquests manuscrits sovint són en anglès, tenen el format d’article científic, tenen abast internacional i s’arxiven a grans portals d’articles científics com PUBMED o grans buscadors de documents acadèmics com Google Scholar, entre molts altres.

Aquests portals s’utilitzen dins la comunitat científica arreu del món els utilitzen per a seguir els últims avenços sobre una matèria d’investigació.

Noi llegint en una biblioteca blanca

L’estat de l’art

El coneixement que s’obté sobre les últimes novetats d’un tema determinat s’anomena Estat de l’art, un anglicisme que prové de l’expressió State of the art i que es defineix com el límit del coneixement humà públic sobre una matèria.
Conèixer l’estat de l’art d’una investigació és important per avançar conjuntament en la comunitat científica i que al Japó, per exemple, no s’inverteixin diners i recursos en investigar una cura pel constipat comú que ja s’ha descobert a Austràlia. Aquest seria un dels motius per publicar articles científics de les investigacions.

Què és la revisió per parells d’un article científic?

La revisió per parells consisteix en la revisió dels manuscrits d’aquests articles per part d’experts en la matèria, que es consideren iguals als seus autors, és a dir, experts en el mateix camp de la investigació que tracta l’article i que no estan relacionats amb l’estudi que revisen ni amb la revista que el publica. La revista, d’altra banda, haurà d’haver aprovat el manuscrit prèviament.

Característiques principals de la revisió per parells

Meteorit enmig d'un cel estrellat
  • Dona transparència al procés de publicació, perquè el judici de si un article és publicable o no recau en les persones amb més experiència en el tema dins la comunitat científica.
  • Millora la qualitat dels articles: els suggeriments dels experts i les expertes beneficien la interpretació dels resultats i la seva qualitat divulgadora.
  • La revisió la fan persones expertes sovint de forma gratuïta i que no estan relacionades amb l’estudi. Se suposa que no hi interfereixen interessos econòmics, polítics o personals… Atenció, perquè aquí ja t’està donant pistes de la seva importància a la pel·lícula.
  • El procés garanteix que l’article publicat és de qualitat i beneficia a tota la comunitat científica.

Desavantatges de la revisió per parells

Un dels aspectes més criticats de la revisió per parells és que es tracta d’un procés lent que pot prolongar-se durant mesos. A més, quan la identitat dels revisors es manté en secret, poden donar-se lectures massa superficials o revisions que protegeixen teories canòniques o les del mateix revisor, entre moltes altres males pràctiques. Afortunadament, la revisió per parells pot millorar-se, començant per revisar la seva tipologia.

Tipus de revisions per parells

  • Simple cec: els revisors coneixen els noms dels autors, però els autors no saben qui ha revisat el seu manuscrit tret que el revisor decideixi signar el seu informe.
  • Doble cec: ni els revisors ni els autors coneixen les identitats dels altres.
  • Revisió oberta: els autors i els revisors coneixen les identitats els uns dels altres. Aquest procés ha guanyat seguidors en els últims anys per la seva transparència, rapidesa i interacció entre autors i revisors. Una de les plataformes on es du a terme aquesta revisió és Scipedia.

Procés de revisió d’un article científic

La revisió per parells és un segon pas en la revisió dels articles científics.

Abans el manuscrit també ha superat el filtre del grup editorial de la revista, un altre punt de control del treball científic.

Article científic

Amb tot això ja podem sumar-nos a la desesperació del Doctor Randy Marshall perquè el treball de BASH que ha de “salvar el món i fer molts calés” té un conflicte d’interès que no ha superat la revisió de la comunitat científica i que, per tant, no té cap garantia.  Gràcies al procés de revisió per parells, per sort, això només passa a les pel·lícules!

Don't Look Up i la revisió per parells
Expliquem la revisió per parells a partir de la trama de la película Don't Look Up on apareix aquest procediment de reivisó del treball científic.
Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *