CIÈNCIA CIUTADANA

Tots hi tenim alguna cosa a dir. Imatge extreta del Canvas.

Divendres 27 de maig 2022

Benvolgut diari,

Després d’una jornada laboral intensa, avui hem tingut classe de ciència ciutadana al postgrau de comunicació científica de la UVic. Aquesta classe magistral d’en Josep Perelló, catedràtic de la facultat de Física de la Universitat de Barcelona i creador del Open Systems (grup d’investigació basat en la ciència ciutadana), ens ha fet reflexionar molt.

I si apropar la ciència a la població fos tant fàcil com fer a tothom partícip de la recerca científica? És més, i si actualment ja s’està fent partícip a la població d’aquesta recerca, però són projectes poc coneguts per tothom?

Fins ara desconeixia la importància de crear projectes de ciència ciutadana social. La població és la que participa i  s’implica en les tasques pròpies de la recerca, es planteja preguntes i reptes, descobreix i aprèn pel seu benefici i pel de tots. Aquesta és la manera clarament més atractiva i útil d’apropar la ciència a tothom.

Actualment a nivell Estatal i Europeu s’estan duent a terme alguns projectes de ciència ciutadana sobre la salut mental, la contaminació, l’estudi dels ocells…

La ciència ciutadana és motivadora. La població reb la proposta de recerca de l’especialista i pot intervenir en el seu disseny. Parlem d’una coalició entre experts del tema i ciutadania. Seguidament es posa en pràctica l’estudi, es fan experiments amb la col·laboració de tothom.  La coalició reb les dades, les analitza i  n’obté resultats. Després d’estudiar-los, crea una estratègia de millora, un pla d’acció que inclús es pot acabar proposant al Parlament. Per tant, amb la ciència ciutadana, la població acaba obtenint un aprenentatge, una reflexió i participant en una proposta de canvi.

Pot ser, com a estudiants d’aquest postgrau, podríem donar a conèixer aquests projectes, compartint-los perquè la ciutadania sàpiga que existeixen i que hi poden participar. Perquè hi ha moltíssima gent que hi col·laboraria però no ho fa per desconeixença.

I qui sap si aquests projectes poden ser la guspira que es transforma en flama, i que per tant, és el punt de partida perquè la població s’interessi més per la ciència. Pot ser se’n adonen que la ciència és més emocionant del què es pensaven, que la ciència és de tots i per a tots i que cal ciència per entendre’ns i per avançar cap a un futur millor.  

Aquí deixo la reflexió del dia. Fins una altra!

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *