Estratègies de pol-linització

Per què les plantes van enganyar als insectes?

Els que teniu una certa edat com jo i vau fer l’EGB, segurament quan evoqueu aquells anys i penseu en l’educació sexual, us vindrà al cap l’explicació de l’abelleta i la flor.

Però, perquè els insectes col·laboren amb les plantes?

Podem trobar diferents estratègies de pol-linització entre plantes i insectes, però totes es basen en la mateixa premissa. Les plantes “utilitzen” als insectes per tenir una pol.linització eficient i d’aquesta forma colonitzar una gran diversitat d’hàbitats.

Les plantes no es mouen i per això, “han buscat” diferents estratègies per aconseguir la seva reproducció sexual mitjançant la pol-linització. És a dir, el pol-len masculí d’una flor amb els espermatozous a dins, ha de fecundar un òvul femení d’altre flor (de vegades la mateixa). L’èxit d’aquesta operació “s’ha posat en mans del vent”, mitjà poc eficient o dels animals, principalment els insectes.

Fins aquí bé, les plantes es reprodueixen.

Però, no m’has contestat la pregunta: quin benefici obtenen els insectes?

Els insectes obtenen aliment, pol-len i nèctar i accidentalment actuen com a vectors reproductors. Els insectes tenen una visió de l’espectre ultraviolat, i això fa que vegin les guies del nèctar indicant-los la presència d’aquest líquid ensucrat i apetitós. Aquesta mateixa visió els permet identificar el pol-len, el qual transporten moltes vegades enganxat en la seva pilositat corporal.

Dintre de les estratègies de pol.linització plantes i insectes, podem explicar aquesta imatge. Veiem  una abella sobre una flor dividida en dues parts, a l'esquerra es mostra en la coloració percebuda per l'ull humà. A la dreta es mostra segons l'espectre ultraviolat com es vista pels insectes. En aquest espectre es poden percebre les guies del nèctar.
A l’esquerra visió humana i a la dreta visió ultraviolada dels insectes, es pot apreciar el contrast de coloracions invisible a l’ull humà. Font: BBC news.

Altra estratègia de pol-linització, que trobem és l’emissió de fragàncies per atreure per exemple, a papallones. Algunes orquídies semblen femelles d’insectes o emeten feromones sexuals i són pol-linitzades exclusivament per insectes mascles. Un cas molt particular és la Caleana o orquídia de bec d’ànec, aquesta orquídia d’Oceania captura a l’insecte i el fa sortir per un punt concret tot arrebossat de pol-len.

No tot són floretes…

Altre grup biològic, els fongs, també han inventat quelcom semblant. A casa nostra trobem la gita de bruixa, bolet que emet una fragància desagradable, semblant a la carn en descomposició per atreure les mosques. Aquestes són les encarregades de dispersar les espores.

Aquest fenomen d’adaptació per part de dues espècies, s’anomena coevolució.

Per cert, se m’oblidava a aquesta relació entre planta i insecte, també se l’anomena zoofília (qualsevol semblança amb l’altra accepció, és mera coincidència,ja,ja…), encara que quan parlem d’insectes, és més adient entomofília.

Si voleu més informació mireu el programa Quèquicom. A on apart de varis reportatges trobareu al Jordi Bosch, (biòleg amb el que vaig tenir ocasió de col-laborar amb temes de pol-linització de fruiters) parlant de plantes i insectes pol-linitzadors al Garraf.

Però, totes les estratègies de pol-linització són entre plantes i insectes?

No, també trobem ocells pol-linitzadors (el colibrí entre els més famosos)i ratpenats.

Els ratpenats pol-linitzen plantes tropicals amb flors grans de forma de campana, nocturnes, que emetin olors fortes com fermentats o fruites.

Als ocells els hi agraden les flors vermelles, amb espai per posar-se.

Com a curiositat les flors pol-linitzades per insectes tenen més sacaroses al nèctar i les pol-linitzadores per a ocells hexoses (fructoses i glucoses).

El curiós cas de la sargantana pol-linitzadora…

Doncs sí, les sargantanes també pol-linitzen, com és el cas de la sargantana balear. Concretament, la forma negra (melànica) que viu a lillot de l’Aire enfront de Menorca.

No tot a l'article són estratègies de pol.linització entre plantes i insectes. A l'imatge es veuen dues sargantanes balears en la seva forma melànica (exclusiva de l'illot de l'Aire). Les dues estan sobre una planta de fonoll marí. S'alimenten i contribueixen a la seva pol.linització.
Dos exemplars de sargantana alimentant-se sobre el fonoll marí. Font: Islas del mundo.

En aquesta petita illa despoblada de vegetació trobem aquesta sargantana autòctona pol-linitzadora del fonoll marí. Aquesta sargantana també ha establert una curiosa relació amb la rapa mosquera, planta nouvinguda a l’illot. Aquesta planta és pol-linitzada per mosques que atretes per la fragància a carn en descomposició queden atrapades i produeixen la fecundació en una càmera interna.

La planta emmagatzema calor a la seva superfície i és aprofitat per les sargantanes per termoregular-se. El nostre estimat rèptil aprofita per menjar-se les mosques, escalfar-se i pol-linitzar una mica. Ah… i per cert, quan arriba la fructificació s’alimenta dels seus fruits i dispersa les llavors amb els seus excrements.

Si voleu un tastet d’un documental que va filmar Toni Escandell sobre aquesta curiosa relació. Impressionant…

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *