Per què les plantes van enganyar als insectes?
Els que teniu una certa edat com jo i vau fer l’EGB, segurament quan evoqueu aquells anys i penseu en l’educació sexual, us vindrà al cap l’explicació de l’abelleta i la flor.
Però, perquè els insectes col·laboren amb les plantes?
Podem trobar diferents estratègies de pol-linització entre plantes i insectes, però totes es basen en la mateixa premissa. Les plantes “utilitzen” als insectes per tenir una pol.linització eficient i d’aquesta forma colonitzar una gran diversitat d’hàbitats.
Les plantes no es mouen i per això, “han buscat” diferents estratègies per aconseguir la seva reproducció sexual mitjançant la pol-linització. És a dir, el pol-len masculí d’una flor amb els espermatozous a dins, ha de fecundar un òvul femení d’altre flor (de vegades la mateixa). L’èxit d’aquesta operació “s’ha posat en mans del vent”, mitjà poc eficient o dels animals, principalment els insectes.
Fins aquí bé, les plantes es reprodueixen.
Però, no m’has contestat la pregunta: quin benefici obtenen els insectes?
Els insectes obtenen aliment, pol-len i nèctar i accidentalment actuen com a vectors reproductors. Els insectes tenen una visió de l’espectre ultraviolat, i això fa que vegin les guies del nèctar indicant-los la presència d’aquest líquid ensucrat i apetitós. Aquesta mateixa visió els permet identificar el pol-len, el qual transporten moltes vegades enganxat en la seva pilositat corporal.
Altra estratègia de pol-linització, que trobem és l’emissió de fragàncies per atreure per exemple, a papallones. Algunes orquídies semblen femelles d’insectes o emeten feromones sexuals i són pol-linitzades exclusivament per insectes mascles. Un cas molt particular és la Caleana o orquídia de bec d’ànec, aquesta orquídia d’Oceania captura a l’insecte i el fa sortir per un punt concret tot arrebossat de pol-len.
No tot són floretes…
Altre grup biològic, els fongs, també han inventat quelcom semblant. A casa nostra trobem la gita de bruixa, bolet que emet una fragància desagradable, semblant a la carn en descomposició per atreure les mosques. Aquestes són les encarregades de dispersar les espores.
Aquest fenomen d’adaptació per part de dues espècies, s’anomena coevolució.
Per cert, se m’oblidava a aquesta relació entre planta i insecte, també se l’anomena zoofília (qualsevol semblança amb l’altra accepció, és mera coincidència,ja,ja…), encara que quan parlem d’insectes, és més adient entomofília.
Si voleu més informació mireu el programa Quèquicom. A on apart de varis reportatges trobareu al Jordi Bosch, (biòleg amb el que vaig tenir ocasió de col-laborar amb temes de pol-linització de fruiters) parlant de plantes i insectes pol-linitzadors al Garraf.
Però, totes les estratègies de pol-linització són entre plantes i insectes?
No, també trobem ocells pol-linitzadors (el colibrí entre els més famosos)i ratpenats.
Els ratpenats pol-linitzen plantes tropicals amb flors grans de forma de campana, nocturnes, que emetin olors fortes com fermentats o fruites.
Als ocells els hi agraden les flors vermelles, amb espai per posar-se.
Com a curiositat les flors pol-linitzades per insectes tenen més sacaroses al nèctar i les pol-linitzadores per a ocells hexoses (fructoses i glucoses).
El curiós cas de la sargantana pol-linitzadora…
Doncs sí, les sargantanes també pol-linitzen, com és el cas de la sargantana balear. Concretament, la forma negra (melànica) que viu a l’illot de l’Aire enfront de Menorca.
En aquesta petita illa despoblada de vegetació trobem aquesta sargantana autòctona pol-linitzadora del fonoll marí. Aquesta sargantana també ha establert una curiosa relació amb la rapa mosquera, planta nouvinguda a l’illot. Aquesta planta és pol-linitzada per mosques que atretes per la fragància a carn en descomposició queden atrapades i produeixen la fecundació en una càmera interna.
La planta emmagatzema calor a la seva superfície i és aprofitat per les sargantanes per termoregular-se. El nostre estimat rèptil aprofita per menjar-se les mosques, escalfar-se i pol-linitzar una mica. Ah… i per cert, quan arriba la fructificació s’alimenta dels seus fruits i dispersa les llavors amb els seus excrements.
Si voleu un tastet d’un documental que va filmar Toni Escandell sobre aquesta curiosa relació. Impressionant…