La revolució del ‘big data’ a la NBA

Big data a la NBA: Evolució de la selecció de tir dels equips de la NBA: Fins l’any 2012 es realitzaven una mitjana de 18,4 tirs de tres punts per partit (per equip). La temporada passada els equips van llançar una mitjana de 34,1 tirs de tres per partit; un augment del voltant del 50%. Font: Kirk Goldsberry (@kirkgoldsberry)
Evolució de la selecció de tir dels equips de la NBA: Fins l’any 2012 es realitzaven una mitjana de 18,4 tirs de tres punts per partit (per equip). La temporada passada els equips van llançar una mitjana de 34,1 tirs de tres per partit; un augment del voltant del 50%.
Font: Kirk Goldsberry (@kirkgoldsberry)

La NBA (National Basketball Association) actual no s’entén sense la predominança de la línia de tres punts. Sense anar més lluny, un terç de tots els llançaments a cistella durant la temporada passada van ser triples, cosa que cap equip per si sol havia aconseguit fins ben entrada la dècada dels 2010. Aquesta (r)evolució és resultat de la irrupció del big data (explotació de dades massives) i l’analítica avançada a la NBA. El seu impacte, malgrat la controvèrsia que ha generat entre jugadors, aficionats i premsa, ha deixat una lliga que poc té a veure amb la imatge popularitzada durant el segle passat per jugadors com Larry Bird, Magic Johnson i Michael Jordan.

En primer lloc, ens hem de remuntar a la temporada 1979-1980, quan la NBA va introduir per primera vegada la línia de tres punts. Fins aquell moment tots els tirs de camp tenien el mateix valor, independentment del lloc de la pista des d’on s’efectuessin; dos punts. Durant aquesta proba pilot, els vint-i-dos equips que integraven la lliga professional aquell any van realitzar conjuntament un total de 5.003 llançaments de tres punts, a una mitjana (no per equip, sinó total) de 2,7 triples per partit.

Gairebé quaranta anys després, durant la temporada 2017-2018, els Houston Rockets es van convertir en el primer equip a realitzar més llançaments de tres punts que de dos al llarg d’una temporada sencera, amb 3.470 triples intentats (42,3 per partit).

Big data a la NBA: Evolució del percentatge de triples respecte al total de llançaments efectuats.
Evolució del percentatge de triples respecte al total de llançaments efectuats pels equips de la NBA des de la implantació de la línia de tres punts.
Font: abc7news.com

Aquesta explosió del triple ha coincidit, no per casualitat, amb els avenços de les tecnologies emprades per rastrejar el moviment dels jugadors i la pilota sobre la pista. Com a resultat, la quantitat ingent de dades que se’n deriva està donant forma a la presa de decisions de les franquícies de la NBA.

Les matemàtiques entren en joc

Les xifres que expliquen la motivació darrera d’aquesta revolució són ben senzilles; si un jugador amb un percentatge d’encert del 50% en tirs de dos s’allunya fins a més enllà de la línia de tres punts, passa a necessitar anotar només un terç dels seus llançaments per poder obtenir el mateix nombre de punts. Si el jugador en qüestió és, a més a més, un bon llançador des de la llarga distancia (per sobre el 40% d’encert), el rendiment exponencial pot significar un avantatge decisiu.

Així, gràcies a l’aplicació de la ciència de les dades (data science), ara sabem que les dos zones de la pista que ofereixen un millor rendiment (punts aconseguits per llançament intentat) són:

  • Les entrades a cistella i esmaixades, amb un percentatge d’encert del 60% de mitjana.
  • El tir de tres punts, on el punt extra atorgat compensa el menor percentatge d’encert, en torn al 36%.
Vols saber més sobre el Postgrau en Comunicació Científica de la Universitat de Vic? Informa’t en aquest enllaç!

D’altra banda, els llançaments de mitja distancia (els realitzats des de fora de la pintura, però dintre de la línia de tres punts, i amb un percentatge d’encert del 40% de mitjana a tota la lliga), s’han descobert com llançaments terriblement ineficients.

L’aplicació del big data a la NBA no només s’ha traduït en noves estratègies dintre de la pista. Les dades també determinen la gestió de la salut i la nutrició. Els jugadors gaudeixen ara de descansos programats durant la temporada regular, que consta de 82 partits, per tal de reduir la probabilitat de lesió i garantir que puguin rendir durant els moments decisius de la competició.

La era del Moreyball

Si la revolució del triple i el big data a la NBA hagués de tenir un apòstol, aquest no seria cap altre que Daryl Morey. Morey, llicenciat en ciències de la computació i sense cap connexió prèvia amb el basquet professional abans d’entrar a treballar als despatxos de la NBA, es va convertir en director general dels Houston Rockets l’any 2007.

Amb ell al cap davant de la presa de decisions, l’equip va prioritzar els tirs de tres punts, les entrades a cistella i els tirs lliures (la santíssima trinitat de l’eficiència ofensiva). Aquesta filosofia, coneguda popularment com a Moreyball, es va veure amplificada amb el fitxatge de James Harden l’any 2012.

Abans d’aterrar a Houston, Harden era un jugador suplent. No obstant això, ja es veia que el seu estil de joc encaixava a la perfecció amb la filosofia del Moreyball. Malgrat no tenir uns percentatges d’encert espectaculars, ni comptar amb unes grans capacitats atlètiques, la seva selecció de tir l’ha permès esdevenir un dels millors jugadors de la lliga durant l’última dècada. La temporada 2018-19 Harden es va convertir en el primer jugador en més trenta anys a superar els 36 punts d’anotació per partit. L’últim en aconseguir-ho abans que ell? Michael Jordan.

L’extinció del pivot tradicional

La irrupció del big data a la NBA ha canviat fins i tot el perfil físic dels jugadors. Durant dècades, la posició més preuada a la NBA ha estat la de pivot o center, dominada per jugadors alts i físicament imponents que batallaven sota la cistella. Dels trenta-cinc jugadors que han guanyat almenys una vegada el premi a jugador més valuós de la NBA (MVP) des de l’any 1956, dotze ocupaven aquesta posició. Aquesta llista inclou llegendes com Kareem Abdul-Jabbar, jugador amb més MVPs guanyats (sis), Wilt Chamberlain, amb quatre MVPs, o Bill Russell, guardonat cinc vegades.

A causa de la proliferació del triple, en canvi, la jerarquia de la NBA s’ha invertit per complert. Per trobar l’últim pivot en guanyar l’MVP ens hem de remuntar a l’any 2000, quan el guardonat va ser Shaquille O’Neal. Els jugadors que han viscut aquesta evolució en primera persona han patit una mena de selecció natural Darwiniana.

És el cas del pivot català Marc Gasol, campió de la NBA i actual jugador dels Lakers de Los Angeles. Si durant els seus primers vuit anys a la lliga americana va realitzar només 66 llançaments de tres en un total de 569 partits jugats, en les últimes set temporades ha vist com aquest nombre arribava als 1.375 triples intentats en 387 partits jugats (36% d’encert).

The Evolution of The Center Position in The NBA

Recentment Rick Carlisle, entrenador dels Dallas Mavericks, va donar la següent resposta al ser preguntat sobre per què Kristaps Porziņģis, un dels jugadors més alts de la NBA amb 2 metres 20 centímetres d’alçada, juga tan lluny de la cistella:

El joc al pal baix (la zona més propera a la cistella) ja no és una bona estratègia. Ja no és una bona posició per a un jugador de 2,20 metres. És una situació de poc valor. Les dades són molt clares. Quan ell (Porziņģis) s’allunya més enllà de la línia de 3 punts, som un equip històricament bo en atac. I quan algun dels nostres jugadors rep la pilota a l’interior, la nostra eficàcia disminueix exponencialment. És contraintuïtiu, ho sé, però és un fet.

Font: theathletic.com

El futur de la lliga i el romanticisme perdut

La modernització i increment de l’analítica avançada a l’esport han canviat de manera dràstica el paradigma d’una de les lligues professionals més seguides a tot el món. La preocupació d’una part dels aficionats és que aquesta modernització en busca de l’eficiència numèrica pugui eliminar la creativitat inherent a l’esport. Fins i tot hi ha qui demana ja allunyar la línia de triple per eliminar l’al·licient del punt extra.

El bàsquet, com qualsevol esport professional, es troba en constant canvi. És ben possible que la febre del triple i la obsessió pel big data que viu la NBA acabi derivant en la següent revolució ofensiva.

Les estadístiques emprades per aquest article provenen del portal https://www.basketball-reference.com/

Lectures recomanades:

Chasing Perfection: A Behind-the-Scenes Look at the High-Stakes Game of Creating an NBA Champion. Andy Glockner. Hachette UK, 2016

SprawlBall: A Visual Tour of the New Era of the NBA. Kirk Goldsberry. Houghton Mifflin Harcourt, 2019.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *