Amnèsia infantil: què vaig fer al meu primer aniversari?

UN BUIT EN LA NOSTRA INFÀNCIA

Si ens posem a mirar fotografies de quan començàvem a caminar o del nostre primer aniversari, el més probable és que no ens en recordem de res. Els adults rarament recordem fets anteriors als 3 anys, i potser algunes vivències però força confoses d’abans dels 7. A aquest forat negre en la memòria de la infància se l’ha anomenat amnèsia infantil.

Qui afirma recordar memòries d’aquells primers anys moltes vegades es basa en falsos records causats per revisar imatges, vídeos o per escoltar mil cops les anècdotes dels pares de quan era petit o petita.

EL PERQUÈ DE L’AMNÈSIA INFANTIL

Des dels temps de Freud, s’han proposat moltes hipòtesis sobre l’origen de l’amnèsia infantil. Podríem pensar que es deu simplement al fet que, com més temps passa, més ens oblidem d’aquell programa que ens agradava tant als 3 anys però… S’ha vist que no és tan senzill.

De fet, una persona adulta pot recordar molt bé certs moments de la seva adolescència, quan potser ja han passat 30 anys d’aquella experiència. En canvi, a un noi de 15 anys, li és molt més difícil recordar anècdotes viscudes als 2 (i no ha passat pas tant temps). Això indica que l’amnèsia infantil no s’explica només amb el pas del temps, cal anar més enllà.

Algunes hipòtesis proposades per psicòlegs a finals dels anys 90 diuen que l’amnèsia infantil es donaria perquè quan som petits encara no hem desenvolupat del tot l’habilitat del llenguatge ni el sentiment d’identitat (de qui som). Això podria fer que ens sigui molt difícil integrar i organitzar al nostre cervell les coses que ens han passat, i sobretot poder-les expressar als altres. De fet, expressar i recordar experiències (anar-les repassant) és molt important perquè es guardin durant molt de temps.

Aquesta podria ser una explicació per l’amnèsia dels primers anys de vida en humans. Tot i així, estudis de memòria han desvetllat que animals com rates i ximpanzés també pateixen un fenomen similar a l’amnèsia infantil!

Aquests animals, com nosaltres, també segueixen desenvolupant el seu cervell després de néixer. I es creu que podria ser algun aspecte durant el desenvolupament el que determina que patim aquesta “amnèsia” dels primers anys de la infància.

Animals com rates i ximpanzés també pateixen un fenomen similar a l’amnèsia infantil. (This image was originally posted to Flickr by Sasha the Okay Photographer at https://flickr.com/photos/118038104@N07/12625145035. It was reviewed on 8 de juny de 2016 by FlickreviewR and was confirmed to be licensed under the terms of the cc-by-2.0.)

HIPÒTESI DEL DESENVOLUPAMENT PER L’AMNÈSIA INFANTIL

Quan naixem, hi ha diferents àrees cerebrals que son poc madures, i que amb el temps van modificant-se i especialitzant-se a fer la seva funció. L’hipocamp, una àrea del cervell amb una forma similar a un plàtan, n’és un exemple.

S’ha descrit que l’hipocamp és molt important en el procés de formació de les noves memòries d’experiències. Per exemple, si estem al parc amb amics, l’hipocamp integrarà l’experiència i ajudarà a formar-ne el record.

Se sap que l’hipocamp humà pot estar madurant fins els 3-5 anys. Això podria fer que durant els primers anys se’ns faci més difícil guardar i consolidar les memòries.

Arrel d’aquí, ha sorgit una hipòtesi per l’amnèsia infantil que sembla factible arrel d’experiments com el que s’explica cap al final daquest vídeo.

EL PAPER DE LA NEUROGÈNESI

El nostre cervell al néixer només té un 25% de la mida que tindrà el cervell adult, i només als 3 anys ja ha arribat al 80%. Això implica un creixement immens del nombre de les cèl·lules que el formen. El procés de formació de noves neurones és la neurogènesi i, mira per on, una de les zones on aquesta es dona és l’hipocamp (sobretot als primers anys de vida, després disminueix dràsticament en l’adult).

Les noves neurones, un cop formades, s’integren (s’uneixen a altres neurones i formen connexions amb elles) als circuits neuronals de l’hipocamp que contenen memòries formades. Alguns científics creuen que, al integrar-se, aquestes neurones noves podrien modificar les memòries existents a l’hipocamp quan som nens i provocar que les anem oblidant ràpidament (=amnèsia infantil).

La hipòtesi de la neurogènesi sembla una bona explicació fins al moment per l’amnèsia infantil, però la recerca mai s’atura. Amb el temps han sorgit altres hipòtesis, com la que planteja que realment les memòries d’infància no es perden, sinó que a certa edat, queden guardades d’una forma que fa molt difícil accedir-hi. També han sorgit hipòtesis que implicarien més regions cerebrals.

Que es plantegin tantes causes, reflecteix que la memòria és un procés complex. La seva investigació implica enquestes, estudis d’activitat cerebral, estudis del teixit cerebral en diferents fases del desenvolupament i, tot i que, pot semblar que estiguem lluny d’entendre-ho, la recerca avança a passos de gegant. Una cosa està clara, l’amnèsia infantil no l’explica simplement l’oblit amb el pas del temps.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *