Tot té una explicació

Tot té una explicació

Fa cosa d’uns 30 anys endarrere, quan vaig néixer ningú hagués posat la mà al foc que el que m’agradaria seria descobrir els secrets i misteris que amaga el fons marí. Tant la mare com al pare es dedicaven al sector de les arts, el pare era dissenyador i la mare directora d’una escola de dansa i tothom es pensava que seguiria els seus passos. Tot i així, la meva mare sempre havia sentit intriga per les curiositats del món que la rodejaven, això havia fet que fos una gran devoradora de llibres i de programes de ràdio científics. Fins i tot, havia treballat mà a mà amb la Carla, la seva millor amiga i postdoc en un laboratori de la universitat de física, per crear una obra de dansa i teatre que tractava sobre algunes científiques rellevants de la història, com Hipàcia, Marie Curie o Ada Lovelace. L’obra havia estat molt ben acollida per la majoria dels centres de recerca i les universitats catalanes amb més de 20 funcions en 2 anys. Com podeu veure, la mare era una gran activista i defensora dels drets de les dones i sempre s’havia interessat per visibilitzar el paper de les dones en el món científic. Per això a l’hora d’escollir el meu nom no ho va fer a l’atzar. Em va posar Matilda, en menció a l’efecte Matilda. Pels qui no el coneixeu us faré una breu explicació. L’efecte Matilda rep aquest nom en honor a Matilda Joslyn Gage, activista, sufragista i defensora de la igualtat de gènere de la segona meitat del segle XIX. Gràcies a ella va néixer l’efecte Matilda que té com a finalitat visibilitzar les dones científiques i investigadores que han realitzat un treball extraordinari, però que el prestigi i el reconeixement del descobriment se l’emporta un home. Al llarg de la història trobarem moltes científiques que els hi ha passat això.

3 científiques que han patit Efecte Matilda
  • Trotula de Salerno (segle XII): metgessa italiana i escriptora de nombroses obres relacionades amb la medicina del segle XII, però la seva autoria va ser atribuïda a homes.
  • Nettie Stevens (1861-1921): descobridora dels cromosomes XY per la determinació del sexe. Tanmateix, en aquella època se li va atorgar al genetista Thomas Hunt Morgan.
  • Lise Meitner (1878-1969): va descobrir juntament amb Otto Hahn la fissió nuclear. Malgrat el treball cooperatiu, el Premi Nobel de Física només se li va atorgar a Otto Hahn.

Després d’aquesta breu parada informativa però obligada, us continuaré explicant una mica més com em vaig introduir en el món dels peixos, el meu primer contacte amb la  biòloga marina.

Tot va començar una gèlida però serena nit d’hivern. Com cada divendres després de sopar, la mare i jo, ens reuníem a la sala d’estar, enceníem la llar de foc i miràvem una pel·lícula. Aquest cop tocava veure “Buscant en Nemo”, una pel·lícula on els protagonistes principals són dos peixos pallassos, Marlin el pare i Nemo el fill. El Marlin i en Nemo són els únics supervivents després que un peix enorme ataqués l’anemone on vivien, deixant-la totalment destruïda i a ells sense casa ni família. Després de veure la pel·lícula em vaig quedar sense alè, estava tan fascinada i meravellada per totes les coses que el mar amagava i que fins aquell moment desconeixia que durant la nit vaig somiar que era un peix pallasso i viatjava pel fons del mar juntament amb la meva mare.

L’endemà al matí, moguda per la curiositat de saber-ne més, vaig convèncer a la mare perquè em portés a l’Aquari. Passejar pels passadissos del recinte em va crear un estat d’eufòria com mai havia sentit. Anava saltant de peixera en peixera mirant tot el que hi havia a dins, preguntant a la mare quins peixos o algues eren. Com us podeu imaginar, la meva mare gairebé no en coneixia cap i moltes vegades no sabia com contestar-me les preguntes.

Finalment després d’un parell d’hores recorrent l’Aquari, vam arribar a la sala dels peixos pallosos o peixos Nemo, si ho preguntes a un infant. Els peixos pallassos que hi havia a la peixera, eren més petits del que m’esperava. A la pel·lícula semblaven enormes. No obstant aquesta petita decepció, les brillants escames i aquells moviments d’aletes em van hipnotitzar. Avui en dia, encara recordo aquella sensació, podria dir que va ser amor a primera vista. Tot i que no ho vaig saber fins més endavant, aquell moment va ser l’inici que va marcar la meva vida, allà se’m va despertar la curiositat i la passió pels peixos i que gradualment va anar agafant importància en el meu dia a dia.

Curiositats dels peixos pallasso

En aquells moments volia saber moltes coses sobre aquells diminuts i brillants peixos. La mare no em podia explicar gran cosa, no era una experta en peixos. Per sort, a la sala hi havia una noia molt simpàtica que treballava a l’Aquari i em va explicar un munt de coses i curiositats sobre aquells animalons. De totes les coses que em va explicar la noia, la que més em va cridar l’atenció van ser les següents paraules “els peixos pallassos que viuen en la mateixa anemone són tots mascles menys el més gran i agressiu que és la femella del grup. De femella en el grup només n’hi ha una. Al néixer els peixos pallasso són hermafrodites i mesura que es fan grans els òrgans masculins es van desenvolupant. A més, quan la femella del grup es mor el mascle més gran i agressiu canvia de sexe i es converteix en femella”.

Com tota nena innocent, li vaig preguntar “Però a la peli Buscant en Nemo no passa això, el pare i el fill estan sols i el pare no es converteix en femella…”. Ella amb un somriure als llavis em va dir “No t’has de creure tot el que veus i sents, has de ser crítica. Amb el temps ho aprendràs, ara encara ets massa petita”. 

Aquell matí a l’Aquari va ser increïble. Va ser un dels millors dies de quan tenia 8 anys, vaig descobrir algunes de les coses que les aigües marines amaguen i que si no ens hi submergim no les poden apreciar. Com ja he dit anteriorment, aquell dia va ser l’inici de de la meva passió i el començant de moltes aventures que ara no toca explicar.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*