Jaume Puig: «La necessitat va aparèixer quan al meu fill li van diagnosticar baixa visió.»

Jaume Puig: «La necessitat va aparèixer quan al meu fill li van diagnosticar baixa visió.»

En aquesta entrevista parlem amb en Jaume Puig, fundador i CEO de Biel Glasses.

Biel Glasses és una empresa emergent que té com a objectiu posar al mercat unes ulleres intel·ligents per tal de millorar la qualitat de vida de les persones amb baixa visió.

1) MÒDUL DE CAPTACIÓ. Captura la informació de l’escena.

2) MÒDUL DE PROCESSAT. A través d’un processador, un algoritme analitza la informació per retornar senyals gràfics al mòdul de visualització.

3) MÒDUL DE VISUALITZACIÓ. Adapta la imatge a la resta visual del pacient indicant obstacles i altres elements a través de diversos senyals gràfics que l’usuari és capaç de percebre.

Aquestes ulleres utilitzen una combinació de tecnologies per tal d’adaptar la realitat a la visió que el/la pacient encara conserva:

El projecte està orientat a millorar la mobilitat i l’autonomia de la persona usuària, fent que pugui entendre la realitat que l’envolta i rebre alertes personalitzades sobre els riscos del seu voltant.

En Jaume Puig és Llicenciat en Enginyeria Tècnica en Telecomunicacions, Llicenciat en Enginyeria Superior d’Electrònica i Màster en Administració d’Empreses per la Universitat Ramon Llull. Compta amb 25 anys d’experiència com a mànager d’empreses tecnològiques i també com a emprenedor, havent fundat dues empreses anteriorment. A més, és pare d’en Biel, un nen amb baixa visió.

Quan i com sorgeix la idea de crear unes ulleres intel·ligents?

Primer va sortir la necessitat, i després va sortir la idea. La necessitat va aparèixer quan al meu fill — en Biel — li van diagnosticar baixa visió. En aquell moment, nosaltres no en sabíem res, de la baixa visió, com tothom. Només la coneix la gent que està afectada. Va ser llavors quan ens vam adonar que hi havia diferents malalties congènites o condicions que afectaven la visió i que no tenien remei.

«En aquell moment, nosaltres no en sabíem res, de la baixa visió, com tothom. Només la coneix la gent que està afectada.»

El nostre fill tenia molts problemes, principalment de mobilitat. Quan ens van dir que allò que ell veia era el que veuria, que no hi veuria més, i tenint en compte que jo havia treballat amb temes de realitat augmentada, vaig pensar: «potser podem aconseguir que allò que ell veu sigui més significatiu i això li permeti un major enteniment del seu entorn.» És a dir, maximitzar la capacitat visual que encara conserva per tal que pugui ser el més autònom possible.

Tot això va ser l’any 2015 i, casualment, va coincidir amb un gran congrés de visió per computador tridimensional. En aquell temps, l’anàlisi tridimensional tenia moltes limitacions i no es podia fer a temps real… trigava fins a tres hores! Va ser l’any 2017 quan aquest mercat va començar a tenir prou capacitat per poder implementar la solució.

Per quins motius una persona pot patir baixa visió?

Els motius són moltíssims, és un concepte superampli. Baixa visió és qualsevol cosa que et passi als ulls o al cervell, o altres, que faci que la teva capacitat visual estigui entre la visió normal i la ceguesa.

La malaltia més comuna és la degeneració macular, també tenim el glaucoma, moltes malalties genètiques, retinitis pigmentosa, problemes traumàtics, despreniment de retina, diabetis… ja veus, mil coses, no acabaríem!

«Baixa visió és qualsevol cosa que et passi als ulls o al cervell, o altres, que faci que la teva capacitat visual estigui entre la visió normal i la ceguesa.»

Pel que fa a Biel Glasses, en quin punt de tot el procés de transferència us trobeu actualment? Teniu previsió de que les ulleres puguin sortir al mercat d’aquí a poc temps?

El que es coneix comunament com a MVP (minimum viable product), és a dir, la primera primera versió del producte, tenim intenció que surti al mercat abans d’aquest estiu.

Quin paper estan jugant les persones usuàries/pacients en tot aquest procés?

Sobretot l’any 2018, vam tenir una fase centrada en la conceptualització: vam fer moltíssimes entrevistes a persones amb baixa visió. Després, l’any 2019, quan ja teníem un primer prototip, vam començar a fer proves amb pacients.

Malauradament, el coronavirus ens va complicar força el fet de poder seguir fent aquestes proves, fet que ha endarrerit aquesta fase. Però ara estem tornant a reprendre-ho, ja que és fonamental que el producte estigui molt i molt provat, encara més tenint en compte totes les variants i circumstàncies específiques de les persones amb baixa visió. Som molt conscients que no totes les persones afectades tenen els mateixos problemes, per tant hem de veure amb quin tipus de casuístiques la nostra solució serà més útil i amb quines potser no ho serà tant.

«És fonamental que el producte estigui molt i molt provat, encara més tenint en compte totes les variants i circumstàncies específiques de les persones amb baixa visió.«

Des del teu punt de vista, per a les empreses tecnològiques, quin és el major repte a l’hora de poder posar una idea al mercat?

El major repte és convèncer. Bé, et diria que hi ha dos reptes: el primer és assegurar-te que realment hi ha una necessitat. De vegades, es fan solucions a la recerca d’un problema — primer es crea una solució i després es busca per a quin problema pot servir. Però, en el nostre cas, aquesta necessitat la vèiem a casa cada dia. Per tant, el nostre principal repte no va ser aquest, sinó el de convèncer la major quantitat de gent possible que la tecnologia que nosaltres pensàvem utilitzar podia oferir una solució a aquest problema. I també convèncer que aquesta solució era vàlida i, al mateix temps, comercialment viable. I tot això costa.

«El nostre principal repte va ser el de convèncer la major quantitat de gent possible que la tecnologia que nosaltres pensàvem utilitzar podia oferir una solució a aquest problema. I també convèncer que aquesta solució era vàlida i, al mateix temps, comercialment viable.»

I ho heu aconseguit?

Nosaltres encara estem fent camí en aquest sentit. Primer, perquè quan sortim al mercat hi haurà gent a la qual la nostra solució li agradarà més, i a altres menys. Però també perquè nosaltres encara estem en una fase en la qual els interessa convèncer les institucions per tal que financin el projecte. I no només des del punt de vista de la recerca, sinó també perquè el puguin posar a l’abast dels pacients. Lògicament, la idea és que el cost d’aquest dispositiu no l’hagi de pagar completament la persona afectada, i això implica que hem de convèncer a les administracions perquè el financin. En resum, ens passem la vida convencent a la gent. Convencent que això serveix.


Leave a Comment

Your email address will not be published.

*