Identificat l’últim ancestre comú entre l’ésser humà i els grans simis

Identificat l’últim ancestre comú entre l’ésser humà i els grans simis

  • Un equip científic descobreix a Alemanya una nova espècie a partir de la qual podrien haver divergit evolutivament els humans i els grans simis.
  • Aquest ancestre combinava la capacitat de mantenir-se dempeus amb la de penjar-se dels arbres amb les extremitats anteriors.
  • La troballa ha permès reconstruir un capítol desconegut en la història de l’evolució dels homínids.

Els resultats d’un recent estudi revelen la troballa d’una nova espècie de primat que podria haver estat l’últim nexe d’unió entre l’ésser humà i els grans simis. El treball, publicat a la revista Nature el novembre de 2020, ha estat encapçalat per un equip internacional de científiques i científics d’Alemanya, Bulgària, Canadà i els Estats Units. La troballa ha tingut lloc a la regió d’Allgäu, al sud d’Alemanya, i ha estat fruit d’una complexa excavació paleontològica duta a terme entre els anys 2011 i 2018.

Els trets anatòmics d’aquesta nova espècie, batejada amb el nom de Danuvius guggenmosi, han permès catalogar un nou comportament postural que combina les adaptacions dels bípedes amb les dels primats amb hàbits arboris. El descobriment ha permès reconstruir la “baula perduda” a partir de la qual els humans es van escindir dels grans simis (grup que inclou ximpanzés, goril·les, orangutans i bonobos). Fins ara, aquest fet havia romàs una incògnita per a la comunitat científica a causa de l’absència d’evidències fòssils prou completes.

En la seva totalitat, els fòssils estudiats pertanyen a quatre individus – dues femelles, un mascle i un juvenil. Tots ells haurien viscut a Europa durant el Miocè tardà, fa aproximadament 11,62 milions d’anys, període en el qual es va produir la divergència evolutiva. Segons l’equip de recerca, es tractaria d’homínids de talla petita, amb un pes d’entre 17 i 31 kg.

El caràcter més distintiu d’aquesta nova espècie és que no presenta un ús prioritari de les extremitats anteriors – a diferència dels simis suspensoris – ni de les posteriors – al contrari que els bípedes –, sinó que utilitza els quatre membres en la mateixa proporció i pot combinar els dos tipus de postures corporals.

Quant al comportament en suspensió, destaca la presència de mans i peus potentment prènsils, fet que li permet agafar-se amb seguretat a tot tipus de branques. Per contra, pel que fa a la postura bípeda, és especialment rellevant l’increment de les vèrtebres lumbars, lleugerament corbades cap endavant. D’aquesta manera, el centre de gravetat es desplaça sobre els malucs, genolls i peus afavorint el manteniment de la postura vertical.

El jaciment d’Hammerschmiede

L’excavació ha tingut lloc en un jaciment amb una elevada densitat de vertebrats, on s’han trobat fins a 100 espècies diferents de peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers en només 200 m2, àrea equivalent a una pista de pàdel. Tots els fòssils extrets es conserven actualment a la Col·lecció Paleontològica de la Universitat de Tübingen, a Alemanya.

Tal com destaca l’equip científic, els fòssils dels individus que han servit per a la realització d’aquest treball presenten un estat de conservació, enteresa i articulació totalment excepcionals, motiu pel qual obren una nova finestra a l’estudi paleontològic d’homínids en aquest període.

Imatges adjuntes:

Madelaine Böhme, autora corresponent i paleontòloga de la Universitat de Tübingen, Alemanya.
Restes fòssils de Danuvius guggenmosi.
Restes fòssils de Danuvius guggenmosi.

Referència: https://www.nature.com/articles/s41586-019-1731-0

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*