SI DESAPAREIXEN ELLS…DESAPAREIXEM TOTS.

SI DESAPAREIXEN ELLS…DESAPAREIXEM TOTS.

Per tal de poder baixar per la tartera i així escurçar el camí cap al seu poble, la Shui i la Mian han de grimpar per un erm penya-segat. Quan arriben al capdamunt, sempre fixen la mirada cap a la sorra de la costa i el blau de la mar. Ja fa unes setmanes, des que les han desconfinat i per tant han tornat a l’institut, que mig recostat a la roca més plana que hi ha, observen un senyor que els recorda al seu avi Yan-Yan i que els sembla que fa esbossos al carbonet en un bloc, sempre des del mateix lloc i immutable als amigables crits i senyals que li fan les dues noies.

Molt encuriosides i un pèl decebudes per no haver aconseguit cridar l’atenció del vell artista, tot i haver estat cantant i cridant sorollosament i fins hi tot fent volar un dels seus colorits estels per aquell tros de cel …planegen aprofitar la tarda lliure de classe que tenen dimecres, per atansar-se a la costa i així per fi, trobar-se amb el vell misteriós.

Les germanes havien imaginat desenes de vegades el moment en què s’adreçaven al desconegut, però mai havien pensat que se’l trobarien plorant i sanglotant profundament mentre dibuixava…

De seguida que s’adonà de la seva presència, el vell s’incorporà separant-se de la roca i es  passà la màniga dreta d’una vella bata blanca, per la cara, esquivant per sota les gruixudes ulleres i retirant les últimes llàgrimes que li queien…immediatament se li perfilà un somriure que difuminava totes les arrugues del seu rostre i llavors es col·locà la mascareta i digué:

 -Bona tarda, el meu nom és Shaoran i sigueu lliures de demanar-me el què us pugui ajudar. Tenia una veu avellutada i molt melodiosa, un accent propi d’aquella costa de Singapur i quan parlava es reclinava endavant amb els braços units pels palmells de les mans. Mirava encuriosit a aquelles nouvingudes, desplaçant el seu bloc de dibuix i els carbonets.

Aleshores la Mian va preguntar-li:-Bona tarda, sóc la Mian i no entenc perquè fa dibuixos cada dia des del mateix angle…i que a més li produeixen tanta tristor?! …-al veure la baixada d’ulls que va provocar-li al vell, la Shui va fer de germana gran intentant redireccionar la conversa…

-No volíem molestar-lo, només saber si tot va bé i…si podríem veure els seus dibuixos!-

Llavors en Shaoran va negar amb el cap i ben decidit, després d’agraïr a les noies el seu interès els va desvetllar el seu passat com a biòleg d’I+D en una gran companyia farmacèutica i els mostrà els dibuixos. Les noies els miraven bocabadades…deseguida notaren que éren gairebé idèntics…s’hi veia tot el marge d’aquella costa on éren i a primera línia de mar tota una maranya negra que representava la colònia dels crancs ferradura (ó  cassola de les Moluques) , peculiars habitants d’aquella zona.La dimensió de la guixota negra disminuïa molt visiblement…làmina rere làmina, i l’home no deixava de desesperar-se dient que era molt preocupant i que no es feia prou per impedir l’extinció del cranc ferradura.

Les noies no entenien tal sensibilitat per aquells desafavorits artròpodes quelicerats, que ja de ben petites, sabien que estaven més emparentats amb les aranyes que amb els crustacis.De sempre els havien vist pescar per grans embarcacions a les costes del seu poble i així ho demostraren les seves cares d’incomprensió.

Així que el vell s’assegué damunt una roca i començà:- Encara que pocs ho sàpiguen, el cranc ferradura és clau en la vida de qualsevol persona que hagi rebut una medicació injectable. Les indústries farmacèutiques fabricants d’estèrils, usen una mostra de sang del cranc per assegurar-se que els seus productes no continguin unes restes bacterianes anomenades Endotoxines, que podrien ser mortals. Cada any es realitzen 70 milions d’aquests tests, però penseu que amb l’actual pandèmia del CoVid-19 s’estan desenvolupant moltíssimes vacunes arreu del món , així doncs imagineu-vos la quantitat de crancs als quals treuen la sang i especialment aquí a Àsia, aniquilen. Així les poblacions de crancs ferradura a Japó, Taiwan, Xina, Hong Kong i Singapur que éren molt nombroses, en l’actualitat es troben en perill d’extinció. Aquesta espècie que habita a la Terra des de fa 445 milions d’anys, o sigui abans dels dinosaures …no està clar que pugui sobreviure als (In)Humans.. .

Ja feia estona que la Shui anava apuntant coses al mòbil, fet que indignà una mica més al vell…qui no tardà en recriminar l’abús i sobrevaloració de les xarxes socials sobretot entre els adolescents…

-Nooo!…No és el que li sembla!-va exclamar la noia, estic avisant al meu grup del TR(treball de recerca) que ja podem anar canviant el tema i investigar sobre tota aquesta greu problemàtica…-Que podria venir amb els meus companys demà a aprendre més i potser gravar-lo parlant en alguna History?-El vell assentí emocionat i va disculpar-se per la confusió al veure-la teclejant ansiosament el mòbil mentre ell parlava.

A l’endemà, en Shaoran i aquella motivada audiència, van estar xerrant i debatent hores i hores…evidentment també els parlà de l’existència de l’esperançador Factor Recombinat C (rFC), una enzima sintètica que pot substituir la sang del cranc, obtenint els mateixos resultats de manera més eficaç i rendible, sense requerir l´ús d’animals vius. Però els alertà que és un mètode que no acaba de ser acceptat per les Autoritats regulatòries sanitaries, ..i per tant no figura a la Farmacopea que regeix les indústries de les vacunes, stents cardíacs, marca-passos,…

Tot aquell esforç i feinada que van realitzar conjuntament el vell i els estudiants de Batxillerat-amb la incorporació de les boniques fotografies realitzades per la Mian-..va materialitzar-se en un TR anomenat “SI DESAPAREIXEN ELLS..DESAPAREIXEM TOTS”…que deseguida es va viralitzar i va despertar l’interès sobre el tema a la majoria de programes del Prime Time televisiu i radiofònic. Així com també va esdevenir trending tòpic a Twitter i va rebossar de seguidors els comptes de TikTok, Instagram i el blog. Sense buscar-ho en Shaoran i la Shui i elsseus amics es van fer localment molt populars, sempre amb seny i disfrutant de l’experiència.

I casualment…o no…aquell Juny de 2020, la Farmacopea Xinesa inclogué un nou capítol acceptant la tècnica del rFc per realitzar el Test d’Endotoxines.I tot sembla indicar que la Farmacopea Japonesa n’afegirà un de nou aquest 2021, considerant el rFc comun mètode alternatiu.

En Shaoran està pletòric, mai hagués imaginat assolir aquelles fites regulatories per protegir als crancs, ni molt menys la viralització de tan greu problemàtica…fet que el va convèncer del poder en positiu de les noves tecnologies…tot gràcies al tàndem intergeneracional que espontàniament havien format amb la Mian i la Shui.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*