PATT

Transferència de coneixement i comunicació

La transferència de coneixement i la comunicació científica són mons separats? Quins són alguns dels seus reptes? Pensem sobre per què fem les coses que fem? Voleu material per llegir i investigar sobre el tema? 

El context

El dijous 24 de novembre vam tenir l’honor de ser convidats pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural al Seminari Tècnic «20 anys del Pla Anual de Transferència Tecnològica» per impartir una xerrada sobre «Comunicació i transferència de coneixement». Durant la preparació de la ponència vam recuperar i consultar diferents fonts sobre el tema. 

La relació entre transferència i comunicació 

La comunicació com a part de la transferència

Com afirma Daniel Burgos a Online Technology in Knowledge Transfer, la transferència de coneixement «sovint es cristal·litza en contractes i patents», però no només en això. «La comunicació científica, la publicació general, els drets de propietat o els projectes públics d’R+D+innovació generats en plena investigació també són productes i eines de transferència.»

De fet, l’autor agrupa els tipus de transferència en 8 blocs: 

  1. Industrial
  2. Registre de la propietat
  3. Reguladora
  4. Impacte social
  5. Comunicació científica
  6. Publicacions generals
  7. Emprenedoria
  8. Finançament públic secundari

Com queda clar, els punts 4, 5 i 6 es troben estretament relacionats amb el que es coneix com la comunicació científica. 

Altres persones incideixen en aquesta relació. A Whale, per exemple, a l’article The Future of Knowledge Sharing, assenyalen el coneixement com «un actiu estratègic i un avantatge competitiu». Queda reforçada la importància de la seva comunicació. 

La transferència com a part de la comunicació

La relació entre aquestes dues aproximacions també es pot establir a la inversa. De fet, al Postgrau en Comunicació Científica (UVic–Eduscopi), la transferència és un dels quatre grans àmbits de la comunicació: 

  1. Divulgació i difusió
  2. Comunicació institucional
  3. Comunicació en innovació i transferència 
  4. Educació

Reptes i solucions comunes

Aquesta relació tan estreta fa que ambdues modalitats (de comunicació o de transferència, segons com ho mireu) comparteixin eines, reptes i, per tant, possibles solucions

En aquest sentit, la majoria dels següents punts els vam tractar també a la xerrada o a la taula rodona en què vam participar el dissabte 26 de novembre en el marc de les XXVII Jornades Eduard Fontserè de l’ACAM. A l’enllaç hi podeu trobar la crònica de les jornades amb un resum dels temes que s’hi van tractar. 

Obrir el ventall dels objectius

Repensar per a què transferim o comuniquem condiciona extremadament les accions que dissenyem i duem a terme. Un dels objectius més evident és el d’explicar el projecte i compartir la informació, però no podem oblidar altres objectius com: 

  • Convèncer
  • Persuadir
  • Ser memorables
  • Generar confiança
  • Deixar la porta oberta
  • Cercar col·laboracions
  • Promoure la participació
  • etc. 

En funció de l’objectiu sobre el qual posem el focus, la nostra estratègia pot canviar completament. 

Informar i convèncer

Al projecte europeu SESAME, per exemple, l’objectiu principal era informar i convèncer. En conseqüència, els guions dels vídeos que vam produir van ser molt diferents dels que haguéssim redactat si es tractessin de peces divulgatives. I dins el projecte, es va diferenciar els vídeos adreçats a persones que es volien formar en agricultura urbana dels vídeos adreçats a persones de l’administració amb poder de decisió. 

Promoure la participació

El famós engagement dels anglosaxons, la pedra filosofal, el sant greal de la comunicació actual. Com fer que el nostre públic objectiu estigui motivat

S’han escrit molts llibres i articles sobre el tema. Com sempre, haig de recomanar el llibre The science of communicating Science de Craig Cormick (algun dia haurem de negociar alguna comissió perquè el recomanem sempre que podem). 

En el nostre cas, hem anat fent alguns projectes i creiem que el que més ajuda és realitzar accions locals i palpables amb una finalitat clara i concreta, sense fum. Aquesta és l’aproximació que hem seguit en els projectes de ciència ciutadana en què hem participat i en el projecte de divulgació «Ciència imprescindible». 

També és l’aproximació que defensen a l’article The utilisation of groups for innovation and knowledge transfer en què presenten el programa Agrisgôp i el seu mètode per desenvolupar idees i resoldre problemes. A l’article mostren la potència de l’Action Learning com a metodologia de treball. 

Qualitat dels continguts

És essencial disposar de continguts de qualitat treballats des del vessant comunicatiu, posant al davant les persones i els objectius. Es recomana defugir de tecnicismes i d’estereotips i, sobretot, assumir que «rigor» no equival a «grisor» tot i que siguin quasi anagrames. En definitiva, uns continguts i una conceptualització dels projectes professional i amb creativitat aplicada estructural. Que és, precisament, la filosofia d’Eduscopi. 

Més, molt més

Evidentment, a la xerrada vam compartir més informació, tot i que ens vam haver de deixar alguna part fora per manca de temps (com la d’Open Science). Després, a la taula rodona es van reprendre de forma molt interessant alguns dels temes. 

Si teniu ganes de saber-ne més, us deixem alguns dels enllaços consultats. 

I, òbviament, restem a la vostra disposició per tractar qualsevol d’aquests temes i per explorar de quina manera us podem ajudar en els vostres projectes de transferència i comunicació. 

Per capbussar-s’hi: 

Compartir