menú degustació

Menú degustació dels plans estratègics de Comunicació Científica

La comunicació científica és un component essencial en les estratègies de desenvolupament. La seva importància queda palesa quan es constata que diferents administracions (locals, estatals i supraestatals) compten amb plans específics per a la comunicació científica. Alguns, fins i tot, amb categoria de lleis.

Aquesta entrada de blog pretén mostrar alguns d’aquests plans estratègics i destacar els punts que més ens van cridar l’atenció. Viatjarem per tot el món i crec que algunes de les aproximacions i dades us sorprendran.

Si us interessa la comunicació científica, preneu-vos-ho com un tast de tapes, un aperitiu dels diferents menús que ofereixen les administracions. Trobareu més informació sobre la carta completa de les diferents administracions en la bibliografia final.

Ciència, quina ciència?

Abans de començar amb el tast, anem a la polèmica que sempre apareix. Quina ciència? Molts cops sembla que la paraula ciència sense adjectivar només fa referència a les ciències experimentals (que algunes persones denominen pures). En tots els plans en què es defineix a quina ciència fan referència, s’adopta una visió més àmplia.

Per exemple, quan vam redactar el Pla Estratègic de Comunicació Científica de L’Hospitalet de Llobregat, ja en el primer apartat vam tractar de definir què englobava el pla com a ciència. En concret, el pla beu de les definicions de Berkeley (en la seva meravellosa pàgina Understanding science) i de Jorge Wagensberg (en, per exemple, El pensador intruso). De l’adaptació d’aquestes definicions s’extreuen, entre altres, dues conclusions:

1. La definició no abasta únicament les denominades ciències experimentals i les seves «branques». S’inclouen disciplines com les que també incorporen altres plans estratègics consultats, com els del Regne Unit, Austràlia o l’Índia.

2. La ciència no és un conjunt de coneixements. És, en paraules de Natalie Angier (en El canon), un estat mental; una manera de veure el món i d’afrontar la realitat. El corpus de contingut de la ciència deriva d’aquesta experiència humana. Per tant, potser cal plantejar-se què hem de transmetre quan expliquem o comuniquem ciència.

Comunicar ciència

I ja que entrem en definicions, alguns plans estratègics fan referència a la comunicació científica, mentre que uns altres es refereixen específicament a la divulgació (popularization). Per la seva part, al Regne Unit prefereixen parlar de public engagement, que apunta més cap a les actituds que cap als coneixements. Les paraules són poderoses i triar l’una o l’altra té repercussions que poden arribar a ser profundes.
Per a aquesta entrada de blog, ens referirem a la comunicació científica en general, sense entrar en aquest debat.

Exemples de plans estratègics

L’Hospitalet de Llobregat

Permeteu-me començar amb un exemple de Pla Estratègic d’una administració local, perquè ens sembla rellevant i perquè li tenim una estima especial, ja que el vam desenvolupar des d’Eduscopi.

Els objectius principals del Pla se centren en:

  • L’organització i gestió del pla. En aquest sentit, el pla ofereix una guia per als serveis i equips municipals i també per a les entitats externes. També s’estimula la col·laboració entre elles.
  • La ciència de la ciutat i de la ciutadania. Divulgar la ciència de la ciutat.
  • Societat motivada científicament. La ciència és cultura. Aconseguir que la ciutadania reconegui la seva rellevància i torni a situar-la com a referent per a entendre el nostre entorn.
  • Pensament científic. Difondre el pensament i el procés del descobriment científic com a eina d’interpretació del món i de progrés, sempre viva.
  • Educació formal de la ciència. Motivar a l’alumnat a seguir carreres i treballs científics.
  • Comunicació científica inclusiva. Perspectiva de gènere, col·lectius en risc d’exclusió i persones que no han tingut accés a les activitats de comunicació científica.
  • Diàleg entre ciència i societat. Empoderar a la ciutadania en la presa de decisions sobre temes de base científica. Conèixer les seves inquietuds i dubtes. Situar la ciència en el centre del debat públic.
  • Comunicació de la comunitat investigadora. Formació en comunicació científica.
  • Comunicació científica professional i avaluada. Estratègies de comunicació científica efectives basades en l’evidència.
  • Ciència i política. Impulsar la formació i assessorament en ciència tant de càrrecs polítics com de treballadors públics.
  • Ajuntament científic. Estratègia conjunta sense ambigüitats ni incongruències.

El Pla especifica, per a cada objectiu, accions concretes i destaca les prioritàries. Fixa diferents objectius quantitatius i qualitatius, a més d’oferir diferents elements de seguiment i mètodes d’avaluació. Es tracta, per tant, d’una proposta realista i totalment aplicable.

El Pla Estratègic es va desenvolupar a partir d’una anàlisi inicial de les activitats que s’havien realitzat els últims anys i amb la col·laboració d’algunes de les entitats que les havien dut a terme. Per a l’anàlisi es van definir i van provar diferents indicadors. Aquests indicadors van demostrar ser una eina flexible i adaptable, ja que serveixen tant per a dissenyar les noves activitats de comunicació científica com per a avaluar-les (quantitativament) i per a efectuar el seguiment de l’evolució del Pla Estratègic.

Per a conèixer en major profunditat aquests indicadors, i els valors que pot prendre cadascun d’ells, us recomano consultar el Pla Estratègic, en concret l’Annex 1: Anàlisi de les activitats. També trobareu més informació que crec que us pot resultar útil, així com una bibliografia més extensa que la d’aquesta entrada de blog.

Estarem encantats de comentar qualsevol punt que us sembli interessant. Podeu contactar amb nosaltres a través d’info@eduscopi.com.

Espanya

A Espanya, la FECYT, a través del Plan Estratégico FECYT 2022–2024, defineix 4+1 objectius estratègics:

  1. Impulsar una comunicació científica eficaç, ètica i professional amb públics diversos per a enfortir el diàleg i el compromís mutu entre la ciència i la societat.
  2. Donar suport al desenvolupament d’un ecosistema de ciència basat en informació científica accessible, interoperable i en obert.
  3. Fomentar la internacionalització de la ciència, la innovació i la cultura científica espanyoles; la integració en l’Espai Europeu de Recerca i Innovació que permeti l’aprofitament d’oportunitats en el marc europeu i global.
  4. Promoure l’assessorament científic per a una presa de decisions informada a través de l’anàlisi de dades, estudis i el coneixement científic.
  5. Objectiu Transversal: implantar una cultura corporativa orientada a la gestió per projectes, que desenvolupi el talent i el benestar de l’equip FECYT.

Europa

A Europa es treballa sota el paraigua de la RRI (Responsible Research and Innovation). Aquest concepte intenta enfortir els lligams entre la comunitat científica i la societat, a través de promoure sistemes de recerca i innovació més inclusius, oberts i receptiu.

Es pretén que diferents actors s’involucrin en aquest marc RRI: la comunitat científica, les empreses, l’educació, les persones amb capacitat de decisió, la societat civil, etc. El seu objectiu és alinear la recerca i la innovació amb els valors, necessitats i expectatives de la societat.

(Social labs de New HoRRIzon. CC BY SA. A la seva pàgina hi trobareu la versió interactiva).

El Regne Unit

La intenció de l’estratègia del Regne Unit és la d’aconseguir un canvi en l’estima, reconeixement i suport a la ciència. Se centren a millorar el paper cultural de la ciència més que no pas en fixar-se en com «s’entén».

Com hem comentat, prefereixen utilitzar el concepte de Science engagement. Els principals reptes que identifiquen són:

  1. Obtenir una comprensió més àmplia de per què, quan i com el públic es relaciona amb les ciències.
  2. Desenvolupar xarxes i mecanismes de suport per a augmentar la participació efectiva.
  3. Fomentar una cultura professional que valori, reconegui i doni suport a la participació pública.

Austràlia

Austràlia és un dels països on se li dona més importància a la Comunicació Científica, potser superat, pel que hem pogut veure, per la Xina. Un dels autors que més ens estan influint és, de fet, australià: Craig Cormick. Us recomanem el seu The science of communicating science. (No tenim comissió, encara que amb la publicitat que li fem, potser hauríem de començar a sol·licitar-la).

Resum dels resultats esperats de l’estratègia australiana en comunicació científica:

  • Què significa “una Austràlia científicament compromesa”?
    • Una societat que s’inspira i valora l’esforç científic
    • Una societat que atreu un creixent interès nacional i internacional per la seva ciència
    • Una societat que es compromet críticament amb qüestions científiques clau
    • Una societat que anima al jovent a seguir estudis i carreres científiques
  • Per què Austràlia hauria d’invertir a comunicar la ciència?
    • Per a augmentar l’afecte per la ciència en la cultura australiana
    • Per a facilitar una participació ciutadana crítica en la presa de decisions i el desenvolupament de polítiques científiques
    • Per a impulsar la confiança en la inversió en recerca del govern australià
    • Per a assegurar un subministrament continu i qualificat de persones graduades en ciències
  • A qui s’adreça aquesta estratègia nacional?
  • Qui són els proveïdors de comunicació científica d’Austràlia?
  • Per què Austràlia necessita un lideratge nacional per a comunicar la ciència?
  • Quins problemes afecten la comunicació científica?

Sud-àfrica

El document sud-africà de 2015 proporciona una estructura per a avançar en la promoció i en el famós i cobejat engagement, amb l’objectiu d’aconseguir una societat que entengui i valori la ciència i la tecnologia, i que s’impliqui de manera crítica en el seu desenvolupament.

L’Estratègia guia el desenvolupament coordinat i l’execució d’iniciatives individuals i col·lectives (de diferents entitats) i cerca influir a altres departaments del Govern perquè donin suport a iniciatives similars.

Es dirigeix tant al sector públic com al privat. Pretén atreure a departaments i agències governamentals, universitats, consells científics, museus, etc.

Reptes:

  1. Regular i coordinar la participació científica
  2. Alinear estratègicament les activitats de participació científica
  3. Monitorar i avaluar
  4. Divulgar la ciència, l’enginyeria i la tecnologia
  5. Desenvolupar un compromís crític entre el públic i la ciència.
  6. Divulgar la Ciència sud-africana

La Xina

En aquest país, el Pla Estratègic és, de fet, una llei: La Llei de la República del Poble de la Xina sobre la Divulgació de la Ciència i la Tecnologia (enllaç a la traducció en anglès). Consideren que la divulgació és un bé públic i un component essencial de la societat material i espiritual. Indiquen que es tracta d’una estratègia de l’estat a llarg termini.

Reptes (extrets de A brief review of 40 years science communication development in China):

  1. Posicionar estratègicament la comunicació científica i desenvolupar la comunicació i la innovació científica
  2. Implementar el mecanisme operatiu de la comunicació científica a llarg termini
  3. Cooperar internacionalment en comunicació científica
  4. Sistematitzar l’estat actual de la comunicació científica actual
  5. Donar suport a la construcció de la cultura de la ciència i la recerca teòrica de la comunicació científica (la ciència de la comunicació científica)

Per a assolir els seus objectius, pretén incrementar el seu suport per a:

  • L’educació i la formació científica
  • Museus científics i entitats relacionades
  • Desenvolupament de recursos per a la comunicació científica
  • Foment de la capacitat de comunicació de la ciència a través dels mitjans de comunicació.

I els números (recollits en l’article de Gao de 2016) són impressionants:

  • 223.600 hores de divulgació en televisió
  • 181.100 hores en ràdio
  • 409 museus (en acabar 2014)
  • 85.000 estacions de divulgació i serveis per als agricultors
  • Gairebé un milió i mig de «estacions (sales) d’activitats de divulgació científica».
No em posis aquesta cara, que jo també estic impressionat!

En conclusió

L’existència dels plans estratègics mostra la importància de la comunicació científica. Malgrat les seves particularitats, tots defensen el paper essencial d’aquesta comunicació realitzada de manera eficaç i professional. Aquesta professionalització de la comunicació científica es veu reflectida explícitament en els plans estratègics de la FECYT, de L’Hospitalet de Llobregat i del Regne Unit, però està clarament implícita en altres plans com l’australià. De fet, a Austràlia la professionalització és considerada la cinquena de les cinc etapes del desenvolupament de la comunicació científica (Austràlia: The five stages of development of science communication, 2020), com ja comentem a La divulgació científica en «La llei de la ciència».

Dels objectius dels plans també es desprèn que aquesta comunicació no s’ha de limitar exclusivament a la divulgació unidireccional de coneixement i que ha d’incloure també la participació ciutadana (i el famós engagement). Per la nostra experiència, estem convençudes que la ciència ciutadana ha de jugar un paper essencial en aquesta aproximació.

Per a aconseguir els propòsits que es marquen, destaquen la importància de comptar amb un teixit públic i privat i amb els recursos suficients per a dur a terme les accions definides. També són conscients que es tracta d’una estratègia a mitjà i llarg termini amb un impacte profund en la societat.

En definitiva, els plans estratègics són eines imprescindibles per a impulsar i emmarcar les accions de comunicació científica per a assolir els objectius marcats. A Eduscopi tenim el privilegi d’haver participat en multitud de projectes que segueixen les directrius i la filosofia d’aquests plans. Aquesta experiència, de fet, ens ha permès assessorar diferents administracions i entitats i, fins i tot, redactar un d’aquests plans estratègics. També ens permet oferir diferents formacions aplicades com, per exemple, el Postgrau en Comunicació Científica (UVic–Eduscopi) que creem i coordinem acadèmicament i que, coherentment, persegueix la professionalització del seu alumnat.

Evidentment, posem tota la nostra formació i experiència al vostre servei per a acompanyar-vos en el procés complet de la comunicació científica o de manera modular en algun dels seus passos, des de l’anàlisi inicial fins a l’execució dels projectes i la seva avaluació. No dubtis a contactar amb nosaltres per a explorar en què podem ajudar-te. Trobarem la millor solució per al teu context i les teves necessitats.

Bibliografia

Compartir