Twitter

La ¿mort? de Twitter, drama i oportunitat per a la divulgació científica

The bird is freed”. Des que el passat 28 d’octubre Elon Musk va comprar definitivament Twitter que tot són incerteses en aquesta xarxa de microbloogin. El magnat està actuant com ho ha fet sempre amb les seves empreses i projectes: seguint el seu peculiar criteri de ric sense límits ni senderi. El problema afegit en aquest cas, però, és que Twitter és alguna cosa més que una empresa de cotxes elèctrics. A Twitter hi ha tot un ecosistema comunicatiu on, malgrat totes les ombres i perills, hi passen coses socialment rellevants.

En l’àmbit de la divulgació també.

Tradicionalment, la comunitat científica ha tingut poca tirada a les xarxes socials. S’ha reconegut sempre el seu rol, se n’ha valorat la multilateralitat, però ha costat – i segueix costant – que s’hi dediquin esforços a tenir-hi presència.
I la xarxa que ha aconseguit més “adeptes” del món de la ciència és, precisament, Twitter. La plataforma de microbloggin és la preferida per la comunitat científica i allà hi tenen lloc pràctiques comunicatives interessants. Per a la ciutadania que vol estar informada, s’ha convertit en una via assequible per arribar a les fonts; i per a les persones professionals que volen divulgar la seva recerca, en una eina de fàcil maneig per arribar a més audiència.

Ho sabem. Per aconseguir que Twitter sigui útil, cal adquirir les habilitats necessàries per filtrar el soroll. Que n’hi ha molt i s’escola per tot arreu. Validar les fonts, organitzar els perfils en llistes, contrastar la informació. Són competències indispensables, avui dia. I adquirir-les tampoc t’assegura la immunitat davant les Fake News. Entre altres coses, perquè ja pots aplicar totes les tècniques de curació de continguts possibles, que en el fons continues estant a mercè d’un algoritme capritxós.
Però, malgrat tot, a Twitter hi passen coses socialment rellevants.

No entrarem ara a detallar tots els perills de Twitter. Malauradament, els tenim més que presents. El que és evident, però, és que aquesta plataforma ha constatat la necessitat d’una xarxa per a la divulgació científica. Si Elon Musk l’acaba matant, com sembla entossudit a fer a base d’exabruptes dels seus, caldrà pensar cap a on migrem per poder seguir comunicant ciència.

Morirà, Twitter?
El passat 24 de novembre, el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF), amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, va organitzar el seminari ‘L’impacte dels canvis de Twitter a la ciència i la seva comunicació’. Ignacio López Goñi, de la Universitat de Navarra; Lydia Gil, divulgadora a ‘Social Media en Investigación’; i Marc Masip, de Verificat, van intentar posar llum a la foscor. Una tasca, en aquest cas, fins i tot més complicada que a la que s’enfronta Carles Porta a cada episodi de Crims.

Elon Musk és un home imprevisible i les reaccions de la comunitat digital davant dels canvis a les xarxes tampoc són ciència exacta; per tant… el debat sobre el futur és obert. Molt obert.

En aquesta webinar, no obstant, es van apuntar qüestions importants.
Desaparegui o no Twitter, migri o no la gent cap a altres bandes, el que caldria és aprofitar que hi ha consciència de la importància d’una comunicació multilateral, per fer les coses millor. I Mastodon, aquesta xarxa que fa anys que corre però que ara sembla estar en boca de tothom, pot ser un bon lloc on anar a intentar-ho.

“Qualsevol persona vinculada a la comunicació científica ha d’investigar Mastodon”, van coincidir a afirmar els tres ponents. El més probable és que Twitter persisteixi i que Mastodon no arribi mai al gruix d’usuaris de la xarxa de l’ocellet, però sigui com sigui és un bon camp per a la investigació i l’aprenentatge. Perquè és lliure, de codi obert, descentralitzada, i allunyada dels algoritmes i els capricis dels propietaris. Mastodon, que forma part del Fedivers, pertany – de moment – a la comunitat.

Tornem als orígens: Gestió de Coneixement en Xarxa
El 1996, el periodista científic Luis Ángel Fernández Hermana, considerat un dels pares d’Internet a casa nostra, va crear l’empresa Enredando. En un moment en què el periodisme es mirava amb recel l’arribada d’Internet, Fernández Hermana va inventar el que després vam saber que havia estat la primera xarxa social.
Es tractava d’una plataforma que es va batejar com a GC-red (‘Gestión de Cnocimiento en red’, per les seves sigles en castellà) i que plantejava una transferència de coneixement basada en un esquema simple:
Una zona d’aportacions (on es publicaven materials que havien de ser el punt de partida del debat), una zona de debat (on els usuaris intercanviaven impressions seguint unes normes de participació consensuades), i una zona de resultats (on es publicaven les conclusions… que al seu torn esdevenien documents inicials per a futurs debats).

Aquest esquema, aquesta metodologia, és relativament fàcil d’aplicar en els entorns socials actuals. Des d’Eduscopi impartim una formació al Cibernàrium de Barcelona Activa on plantegem precisament aquesta idea: aprofitar les xarxes socials com a xarxes d’aprenentatge (Busqueu-la, si us interessa, es titula ‘Linkedin i portfolis per fer xarxa d’aprenentatge’).

La tecnologia la tenim a l’abast, només ens calen els perfils professionals que gestionin a la comunitat. Fins a on pot arribar la comunicació científica si apliquem aquest full de ruta? Divulgar continguts de punt de partida, interrogar a la xarxa, recollir totes les aportacions degudament filtrades i comprovades, i elaborar nous continguts per a continuar fent créixer el coneixement. Imaginem-nos-ho!

Trucs, eines i consells
Com a alumnes aplicades, vam prendre notes del seminari sobre l’impacte dels canvis a Twitter. Un recull d’idees i eines que val la pena tenir controlades, almenys mentre seguim en mans del boig d’en Musk.

– Convé descarregar-se una còpia de les nostres dades a Twitter. Pel que pugui passar.

– Si ens atrevim amb Mastodon, hi ha eines que permeten importar usuaris des de Twitter (Fedifinder, Debirdify o Twitodon, per exemple). I si vols que altres et puguin trobar a tu, afegeix el teu perfil Mastodon a la descripció del teu perfil Twitter.

– De moment, a Mastodon no hi ha servidors específics per a ciència i universitats. Podem provar Science Mastodon, a veure què s’hi cou, tenint clar que sempre es pot canviar a un altre servidor. I per descobrir gent podem mirar el repositori personal investigador o el repositori de perfils oficials (comunitat política, mitjans de comunicació, periodistes, etc.)

– La Lydia Gil, a més, va parlar d’una conferència que ens pot donar pistes per entrar al fascinant món del Fedivers: Uso de #RedesSociales libres y descentralizadas en la comunicación científica

Compartir