Tolkien

La biologia del món de Tolkien (I) Encreuaments entre espècies

Una de les eines per a divulgar ciència que comentem en el Postgrau en comunicació científica, i en altres formacions que oferim, és la d’aprofitar referents populars d’actualitat per a tractar temes científics. Si es combina amb la sorpresa que pot generar tractar ciència a partir de referents fantàstics o de ciència-ficció, la seva potència pot arribar a ser major. Serveix d’exemple el magnífic llibre «La física dels superherois» de James Kakalios o diferents entrades de blog com La genética de Juego de Tronos – Naukas de Biogeocarlos a Naukas. 

Aprofitant la nova «actualitat» del ja perenne món de Tolkien, recuperem una sèrie divulgativa que va escriure en Salva fa molts, molts anys, per al blog Així de simple, així de natural. L’hem adaptat i revisat. Esperem que us resulti igual d’interessant que quan es va publicar.

Què tractem a l’entrada? L’antic índex us pot donar alguna pista:

  1. Introducció: La més friki de les entrades, on es presenten les diferents «races» o espècies que es tractaran
  2. Espècies i semi-elfs: Són humans i elfs la mateixa espècie?
  3. Humans, elfs i uruk-hais: Què necessitem per considerar que dues espècies són la mateixa espècie? També presentàvem als veritables protagonistes d’aquesta història: Els uruk-hai.
  4. El sexe dels Uruks: Viatge a la intimitat d’aquestes criatures nascudes de l’«enginyeria genètica» medieval.
  5. La cohabitació amb els Uruks. On passem de puntetes pel que pot passar si orcs i humans es fiquessin al llit, i ens acostem al món microscòpic dels gàmetes orquils.
  6. L’addicció a l’alcohol dels gàmetes: Prengui’s una mesura d’òvuls humans; afegeixi’s dues parts d’espermatozoides d’orcs; submergeixi un glaçó en granadina; i serveixi en copa de martini estreta. Prendre molt fred. Don’t throw away this shot.
  7. Uruks muls: Per a què parlar d’Ombragris, si pots parlar de muls? Què té a veure això amb els Uruks? Haureu de llegir-vos l’entrada…
  8. Humacs i orans: Tigres, tigres; lleons, lleons. I de Torrebruno a la miostatina i com aquesta molècula pot ser la responsable de la mítica força d’aquestes criatures (els uruks) Seran humacs o orans?
  9. Wolpoff i la teoria zoofíl… perdó, multirregional: Podien els humans creuar-se amb tots els homínids que es trobaven? Considerarien als orcs, diguem, dignes de la seva atenció?
  10. Nans i hobbits: I, per a finalitzar, dirigim les nostres mirades una mica més cap al terra, cap a les «races» més petites i —llei de novel·la— més importants al final. Podrien creuar-se amb humans? Voldrien?

Introducció

En aquesta sèrie divulgativa tractaré d’utilitzar el meravellós món creat per J.R.R. Tolkien per a explicar diferents conceptes de la biologia. En principi intentaré que puguin ser llegits per no-biòlegs i no-frikis: els coneixements previs requerits de totes dues matèries no seran gens complexos. Veure les pel·lícules, ajudarà; llegir-se els llibres, encara més. Veure la sèrie d’Amazon… millor no dic res.

Per a abordar aquesta sèrie partiré d’una senzilla premissa: Tot el que està escrit en els llibres de Tolkien és veritat. Així no podré defugir la responsabilitat i hauré de donar explicacions «convincents». Suposarem que el món que va imaginar Tolkien ha existit, existeix o existirà en un altre lloc, univers o realitat alternativa (el que us sembli més adient o atractiu).

En fi, espero que us agradi i que gaudiu amb aquest exercici de frikisme de nivell 4. De ben segur que jo ho faré (+20 a la següent tirada).

Presentació de les “espècies” de Terra Mitjana

Als capítols d’aquesta secció tractarem el tema dels encreuaments entre les diferents «races» del món de Tolkien. Prenguem-nos un segon per a repassar les grans races de les quals parlaré en aquests capítols:

El déu suprem volia crear individus intel·ligents, però el déu de la terra se li va avançar creant a la raça dels nans. Miners, baixos, extremadament peluts i molt robustos. Quan el déu suprem se’n va assabentar, va fer que el déu de la terra posés en pausa el seu projecte. És semblant al que passa quan s’atura una obra a l’espera que vingui el polític a fer-se la foto.BrokenMachine86. Wikimedia Commons CC BY SA
Els elfs van ser els primers creats pel polític; perdó, pel déu suprem. Són alts, espigats i tenen multitud de característiques increïbles: no deixen empremta a la neu, veuen a la foscor, són immunes a malalties i verins, i immortals (excepte per ferides o la pena). I no oblidem les orelles punxegudes o l’absència de borrissol corporal (sense depilació). Bé, tots excepte el comandant Haldir de la pel·lícula de Peter Jackson, que podria encendre llumins amb la galta. [De fet, sembla que el tema de la barba té a veure amb les etapes vitals dels elfs; Círdan, el constructor de vaixells, es deixava barba].Carmen Haberichter. Wikimedia commons. PD. 
Després van venir els humans, també creats pel déu suprem, el qual hauria d’estar una cosa cansada. Més baixos i robustos, mortals i amb una pitjor defensa davant malalties i verins, els humans de Terra Mitjana no tindran mai el problema de considerar-se el cim de l’evolució.
Insereix la teva imatge aquí
No se sap bé d’on van sorgir els hòbbits, encara que Tolkien insinua que provenen dels humans. Són la raça més baixa de totes, amb grans peus peluts.Lucie Schrimpf. Wikimedia commons. CC BY SA
El déu dolent (sempre n’ha d’aparèixer un), «va pervertir» els elfs, creant a la raça dels orcs. Més baixos que els humans, presenten pells fosques i dures, ullals esmolats, visió nocturna i una vida llarga, encara que no són immortals. [Em cenyiré a aquesta opció, encara que sembla que Tolkien al final no n’estava tan segur de la relació elf → orc, podeu escoltar a  Antonio Runa per aclarir-ho].big-ashb. Wikimedia commons. CC BY

Després d’aquesta llarga introducció, anem per feina.

Espècies i semi-elfs

Què és una espècie? 

Abans de seguir, convé aclarir què s’entén per espècie. Una espècie conté un conjunt d’organismes que són capaços de reproduir-se entre si (tenir fills) i deixar descendència fèrtil (tenir nets, besnets, etc.). Fixeu-vos que en la definició no hi juga cap paper l’aspecte físic extern.

  • Hi ha individus d’una mateixa espècie que externament són molt diferents. Per exemple, uns certs ànecs i ànegues o els diferents tipus de gos que pugueu imaginar.
Andrei Stroe. Wikimedia commons. CC BY SA
  • Hi ha espècies l’aspecte extern de les quals és pràcticament idèntic, però són incapaces de reproduir-se entre elles. Per exemple, la pradenca oriental i l’occidental semblen el mateix ocell, però es tracta d’espècies diferents que no es reprodueixen entre elles perquè canten diferent). 
Pradenca orientalAlastair Rae. Wikimedia commons. CC BY SAPradenca occidentalKevin Cole from Pacific Coast, USA (en:User:Kevinlcole). Wikimedia commons. CC BY

Quan dues «candidates a espècie» poden creuar-se i tenir nets, besnets, etc., es considera que són la mateixa espècie. Quan la seva reproducció no compleix alguna de les condicions necessàries, se les considera espècies diferents.

Què passa al món de Tolkien? Quines de les mal denominades «races» són espècies diferents i quines són realment la mateixa espècie? Per a respondre a aquesta pregunta, haurem de fixar-nos en els encreuaments documentats entre elles.

Semi-elfs

Que humans i elfs poden creuar-se està més que demostrat. El primer encreuament que es coneix és el de Beren (humà) i Lúthien (elfa) i que tantes pàgines ha omplert. Van tenir un fill, semi-elf i tot el seu llinatge és un continu encreuament entre aquestes dues «races» fins a arribar als germans semi-elfs Elrond (el de la pel·lícula i la sèrie) i Elros (avantpassat de tots els reis de Númenor i, per tant, d’Aragorn). Com queda palès, no només poden tenir fills, sinó que la seva estirp perdura.

Per cert, el conte de Beren i Luthien agradava tant a Tolkien que va demanar que a la tomba que comparteix amb la seva dona, se’ls afegís aquests noms.

ceridwen / Beren and Luthien buried together / CC BY-SA 2.0

Per tant, elfos i humans pertanyen a la mateixa espècie. El déu suprem va utilitzar el mateix motlle genètic per als dos.

Humans, elfs… i Uruk-hai

Què vol dir exactament que són la mateixa espècie? Vol dir que poden tenir fills fèrtils i per a això s’ha de donar la compatibilitat de diversos factors:

  • Compatibilitat de mida: humans i elfs tenen mides de cos similars.
  • Compatibilitat genital: els genitals d’homes/elfes i dones/elfs han de ser compatibles per a permetre la còpula. Si una de les dues races tingués un membre desproporcionat o de forma estranya per a les femelles de l’altra raça, la còpula seria impossible.
  • Compatibilitat gamètica: els elfs produeixen gàmetes (espermatozoides i òvuls) reconeguts pels gàmetes dels humans.
  • Compatibilitat cromosòmica: Els membres d’una mateixa espècie han de presentar el mateix nombre de cromosomes i, a més, aquests han de contenir pràcticament la mateixa informació, els mateixos gens en els llocs correctes.

Tot això es dona entre elfs i humans. Per tant, podem deduir que els elfs tenen 23 parells de cromosomes amb una configuració gènica pràcticament idèntica a la dels humans.

Els 23 cromosomes humans. En aquest cas, d’un home. És de suposar que la imatge per a un elf seria pràcticament idèntica.  National Human Genome Research Institute. Wikimedia commons

Uruk-hai

Què pinten els Uruk-hai en el títol d’aquesta secció? Els Uruk-hai són creacions de Saruman, en altres temps el mag bondadós més poderós de Terra Mitjana. Saruman va crear una nova «raça» mitjançant «tècniques obscures» a partir d’humans i orcs. Crec que queda clar que Tolkien no es referia a una relació sexual: s’estava referint a tècniques d’enginyeria genètica (fosc i allargat és el braç de Melkor; el braç). Sembla, doncs, que humans i orcs van necessitar «ajuda» per a creuar-se.

Significa que són espècies diferents? Per a resoldre aquesta qüestió haurem d’arribar de nou al tema de les compatibilitats. Posem-nos optimistes i llencem-nos a la piscina de l’encreuament entre (possibles) espècies diferents.

Uruks. Sexe i compatibilitats

Compatibilitat de mides

Malgrat que els orcs són menors que els humans, la grandària no és tan diferent com per a impedir la còpula.

Compatibilitat genital

Mmm… tema espinós. Algú li ha vist els genitals a un orc/a? Es descriuen en algun lloc? Tenim clar que els orcs venen dels elfs, però, continuen sent mamífers? Ponen ous? Ho desconec. El problema no es redueix solament a un problema d’encaix de grandària de les peces, com en el Tetris. Les dificultats també poden venir del fet que els orcs hagin sofert modificacions estructurals importants en la zona genital (es pot atordir a un orc amb una puntada als co… genitals?). Però, bé, m’he proposat ser optimista. Suposem que l’evolució dels orcs no els ha privat del patró bàsic dels mamífers: penis-vagina, i seguim endavant.

Compatibilitat de conductes sexuals

Ah! Aquesta és nova. Dues espècies poden divergir (poden aparèixer des d’una mateixa espècie ancestral) perquè una perdi el pas o no trobi el to. Són moltes les espècies (sobretot d’insectes, ocells i mamífers) que exhibeixen comportaments d’aparellament complexos. De nou, ens serveixen d’exemple les pradenques, el cant de les quals separa les dues espècies. 

Turpial orientalAlastair Rae. Wikimedia commons. CC BY SATurpial occidentalKevin Cole from Pacific Coast, USA (en:User:Kevinlcole). Wikimedia commons. CC BY

Encara que tinguis compatibilitat de grandària i compatibilitat genital, si no estàs sintonintzat pel que fa al que incita l’aparellament, poc pots fer. Si per a una espècie el ball és essencial, mentre que per a l’altra ho és posseir una granadura de plomes espectacular que no et permet ni caminar, poc match es donarà. 

Cohabitació. L’atracció i la repulsa

Si ja són complicats els rituals de festeig humans (amb pintures, danses, despesa bucal, colònies, alcohol, com a mínim) no puc ni imaginar-me com seran els rituals orcs. Podria, però mai se sap qui estarà escoltant…

Però, bé, suposem que dos accedeixen a la cohabitació. Tindrem llavors el problema de la repulsa. Un home haurà de jeure amb una orca, o una dona amb un orc… Acte que no sembla per a tots els paladars.

En aquest cas, potser convé recordar la mà (paraula mal triada) o, més ben dit, la veu de Saruman amb la qual és capaç d’encantar a tothom. Amb Saruman present murmurant-te a cau d’orella, qui diu que no? Problema resolt. Mai hauria pensat que acabaria assenyalant a Saruman com l’«apuntador» (en la seva acepció ganadera o veterinària) tolkiendili.

Compatibilitat gamética. De còctels i gradients

Endinsem-nos al món microscòpic. Una cop l’acte ha estat realitzat, tenim el problema de la incompatibilitat de gàmetes. Ja sabeu, òvuls i espermatozoides. La fecundació (unió dels gàmetes) no és un acte banal. No es tracta d’un acte mecànic. Malgrat la forma de certs espermatozoides, no es tracta només de foradar l’òvul: és un pas molt complex per al qual es necessita l’olfacte dels espermatozoides.

Sí, els espermatozoides ensumen; és a dir, reconeixen substàncies externes a través de múltiples receptors de membrana. I què enxumen? L’òvul. A què fan olor els òvuls? Zoom, zoom, zoom, zoom. Doncs a òvul d’una mateixa espècie. Uiiiii.

Els òvuls llancen la seva anomenada química per a atreure els seus fecundadors. Molecularment parlant, difonen la seva crida (molècula «senyal») al medi (en aquest cas l’úter). L’òvul és el focus del senyal i aquesta es va diluint a mesura que s’allunya d’ell. Es genera un gradient d’atracció.

És com posar un glaçó fet amb granadina (perdoneu la meva vena coctelera) en un got d’aigua. Al voltant del glaçó hi ha una aura de color que es difumina cap a l’horitzó. Hem creat un gradient de granadina.

Doncs bé, forçant l’analogia, imaginem que als espermatozoides els entusiasmen les begudes amb granadina (Daisy, Sunrise, Shirley Temple; sabeu de què parlo, segur). Quan els espermatozoides pro-granadina dolça entrin en el got d’aigua en un lloc a l’atzar, començaran a ensumar granadina. Però no ensumaran granadina igual per tot el seu perímetre. Les parts de l’espermatozoide més pròximes al glaçó rebran més senyal que les més allunyades. Aquesta diferència generarà dins l’espermatozoide una activació diferencial de determinades proteïnes: s’activaran més en un costat que en l’altre. Aquesta diferència es traduirà en senyals moleculars que activarà el flagel (la cueta de l’espermatozoide) de tal manera que l’espermatozoide cocteler girarà fins encarar-se cap al glaçó (l’òvul). I quan estigui encarat, el moviment del flagel el portarà directe al seu objectiu.

Però tornem als Uruk-hai. Perquè la fecundació tingui lloc, l’òvul d’orca/humana ha d’enviar un senyal que els receptors dels espermatozoides puguin reconèixer. Si l’òvul aboca granadina, però als espermatozoides els agraden només els còctels durs o àcids, no hi ha res a fer. No dirigiran els seus moviments cap a l’òvul desconegut. 

Uruk-hai, els muls de Saruman? 

Portem ja uns quants paràgrafs parlant sobre la possibilitat de creuar orcs i humans per a generar Uruk-hai. Fins ara hem revisat les possibles compatibilitats que s’han de donar perquè això sigui possible (com ho va ser). En aquest lliurament toca endinsar-nos en el nucli de les cèl·lules i parlar de la compatibilitat cromosòmica.

La compatibilitat cromosòmica es dona entre membres d’una mateixa espècie, els quals presenten el mateix nombre de cromosomes i una disposició gènica igual. És a dir, cada cromosoma conté els mateixos gens i en el mateix lloc. Si hi ha diferències grans en el nombre de cromosomes o en la disposició gènica, llavors es dificulta la reproducció i es parla d’espècies diferents.

L’exemple més clar (o més conegut) d’aquest cas es dona en l’encreuament entre rucs i egües. Aquest encreuament genera un individu viable (arriba a l’edat adulta): els muls i mules. Semblaria, doncs, que cavalls i rucs són de la mateixa espècie. Però això no és així, perquè els muls i mules són estèrils (i el mateix passa amb els fills de ruques i cavalls, els muls somerins o matxos).

Cortex pb. Wikimedia commons. CC BY SARagesoss. Wikimedia commons. CC BY SA

L’explicació d’aquest fenomen és espectacularment senzilla i ens remet a un dels processos més importants en l’evolució de la vida tal com l’entenem en la Terra: la meiosi.

Totes (o gairebé totes) les cèl·lules del nostre cos tenen 46 cromosomes (23 parelles de cromosomes). Com tenim cada cromosoma repetit (o gairebé tots, si som mascles), es diu que les cèl·lules adultes són «2n». Per tant, «n» és el nombre de cromosomes individuals (23 en humans).

Per a poder reproduir-nos sexualment necessitem generar cèl·lules amb un nombre de cromosomes n. Aquestes cèl·lules especials amb la «meitat» de cromosomes («n») són els gàmetes. La generació de cèl·lules «n» a partir de les «2n» es coneix com a meiosis.

D’una cèl·lula adulta «2n» a un òvul (marcat amb l’E) amb la meitat d’informació («n»). Modificat de Leiladavids. Wikimedia commons. CC BY SA.

Quan s’ajunten dos gàmetes «n», es generarà un nou individu «2n». Sense la meiosi, cada generació tindria el doble de cromosomes que l’anterior. Un desgavell.

Dels gàmetes («n») al zigot («2n»), la primera cèl·lula del nou individu. «n» + «n» = «2n». Thomas Bedin, Biorender. CC BY SA.

El problema amb els èquids, es troba en el nombre de cromosomes de cadascun d’ells.

  • Els cavalls tenen 64 cromosomes.
  • Els rucs, 62.
  • Quan un cavall genera gàmetes, aquests contenen 32 cromosomes (la meitat que les cèl·lules adultes).
  • Els gàmetes dels rucs “només” contenen 31 cromosomes.
  • Els muls, mules i matxos generats tenen 63 cromosomes (32 + 31).
  • I aquí ve la seva esterilitat. Com dividir els 63 cromosomes per a donar gàmetes viables? No poden.

Però porto massa temps en el món real, tornem al món de Tolkien! Què passa amb els Uruk-hai? Que jo sàpiga, no hi ha bebès Uruk-hai (com a mínim fora dels jocs de rol d’uns hospitalencs dements i sense escrúpols). La meva aposta és que es dona una incompatibilitat cromosòmica entre les dues espècies, la qual cosa genera individus estèrils. Amb aquesta explicació, orcs i humans no serien la mateixa espècie, ja que la seva descendència no seria fèrtil. I aquesta afirmació inclouria els elfs, perquè, com hem dit, elfs i humans són variants d’una mateixa espècie.

També és possible que les «arts obscures» de Saruman facin referència a coneixements rudimentaris de genètica, la qual cosa li permetria generar embrions a partir de gàmetes d’humans i orcs, saltant-se a la torera totes les compatibilitats (excepte la cromosòmica). Amb aquests coneixements, a més, podria triar només els embrions d’individus mascles, la qual cosa explicaria l’absència de femelles Uruk-hai. I sense femelles, no hi ha cries. Si això fos així, orcs i humans sí que podrien ser de la mateixa espècie (i elfs, dels quals suposadament deriven els orcs).

No sé, quina és la vostra aposta: encreuament més o menys natural, amb incompatibilitat cromosòmica i esterilitat del resultat, o rudiments d’enginyeria genètica entesa com a màgia? Mmmm. El debat està servit.

Als següents apartats parlaré de dos temes «col·laterals» a la genètica dels híbrids humans-orcs: l’origen de la força dels Uruk-hai (més forts que orcs i humans) i la teoria multirregional del Wolpoff de l’evolució humana.

Humacs y orans

Una de les característiques dels Uruk-hai és la seva grandària i la seva força, majors ambdues que les dels humans (i, per tant, dels orcs). Però d’on prové la seva força? Com pot un híbrid, o encreuament, ser més gran i fort que els seus progenitors? No hauria de ser de grandària intermèdia?

De nou, la naturalesa ens dona una resposta. Tant orcs com Uruk-hai es descriuen amb ulls felins adaptats a la foscor, i als felins acudirem per a tractar de revelar l’aparent incongruència de grandària i força.

Tigres i lleons (poseu aquí el vostre càntic preferit) poden creuar-se i donen també individus viables, encara que només les femelles de la descendència són fèrtils. Quan es creua un lleó i una tigressa, s’obté un lleó tigre o lleó híbrid (tot i que potser no està acceptat, prefereixo «lligre»); quan es creua una lleona i un tigre, s’obté un tigró (no confondre amb el gran congó woodialleniano, fantàstic ser mitològic amb cos de lleó i cap d’un lleó diferent).

Un «lligre» de llibre. Maxitup16. Wikimedia commons. CC BY SA

Però no ens desviem. Els lligres són individus enormes:  poden arribar a mesurar 4 metres. Molt més grans que els seus progenitors. Els tigrons són, en canvi, lleugerament menors que tigres i lleons. 

Aquests efectes es deuen a la presència d’un gen inhibidor del creixement en els cromosomes d’aquests felins. Aquest gen es transmet per via materna en els lleons i per via paterna en els tigres. 

  • Com que els lligres tenen de pare un lleó (que no aporta l’inhibidor) i de mare una tigressa (que tampoc l’aporta), no para de créixer en tota la seva vida. Com a mínim, el seu tronc, perquè al final les potes se li queden tales per a la seva grandària, i en la vellesa solen tenir problemes greus de mobilitat. 
  • Com podeu deduir, als tigrons els passa just el contrari: tots dos progenitors aporten sengles inhibidors del creixement. Es genera així un individu de grandària menor. (The tech interactive)

Podem aventurar que el cas dels Uruk-hai serà el mateix. Així que se m’ocorren unes quantes preguntes obertes: Qui transmet l’inhibidor del creixement: l’home o la dona? Són els Uruks humacs o orans?

Si els Uruks són els híbrids grans, on estan els petits? Són els goblins? Els utilitza Saruman per a altres finalitats? Imagineu el joc que poden donar per a futures aventures! Per fi els hobbits tindran gent de la seva mida: Oh! Eru meu, ajudeu-me, per caritat, m’envolta una legió d’orans/humacs!

La miostatina

Em queda la qüestió de la força llegen… (wait for it) …dària (high five!, referència molt caduca) i m’atreveixo a apuntar a un culpable: la miostatina. Aquesta proteïna és un factor de creixement específic del múscul. És a dir, controla el creixement i, per tant, el volum dels músculs. S’han donat casos de mutacions espontànies d’aquest gen, la qual cosa genera individus amb la musculatura exageradament desenvolupada (en les imatges podeu veure exemples en vaques, gossos i ratolins).

Roby at French Wikipedia. Wikimedia commons. CC BY SA. PLoS genetics. Wikimedia commons. CC BY. Lee Se-Jin, Department of Molecular Biology and Genetics, Johns Hopkins University School of Medicine, Baltimore, Maryland, United States of America. Wikimedia Commons. CC BY

Així que els Uruk-hai presenten també, com a mínim, un dels seus dos gens mutats. Saruman pot haver aconseguit això a través de proves d’encreuament, o per manipulació directa dels gens de les seves «creacions». Tampoc es triga tant si saps on i com mutar. I tens una màquina per a fer PCR, i electricitat, i enzims de restricció, i gels de agarosa, i vectors bacterians. Com n’era de llest en Saruman! You can call it magic.

Wolpoff i la teoria multirregional

Déu-n’hi-do amb el títol. Anem a pams. El gènere Homo va aparèixer a l’est d’Àfrica. Concretament, a l’est de la falla del Rift. Per no entrar en polèmiques assumirem que el gènere Homo abandona el seu bressol amb l’Homo erectus, el qual surt d’Àfrica i colonitza el sud i sud-est asiàtic. A partir d’aquí apareixen dues teories.

Segons una teoria, uns altres Homo evolucionaven per un altre camí i van donar lloc als Homo neanderthalensis, que van colonitzar l’actual Europa i el Pròxim Orient, i als Homo sapiens que es van expandir de nou des d’Àfrica, fen desaparèixer a la resta d’homínids. La convivència entre aquestes tres espècies (erectus, neandertals i sapiens) va ser aniquiladora per a les dues primeres.

Segons la teoria multirregional de Wolpoff, les diferències morfològiques que s’observen entre els individus europeus (amb trets neandertals), els asiàtics (amb trets erectus), i els africans (amb trets sapiens) són només degudes a adaptacions al medi, les quals no haurien conduït a la separació entre espècies, a causa d’un flux genètic continu.

El flux genètic es dona quan hi ha encreuament, sexe, reproducció entre individus d’una mateixa espècie distribuïts en zones àmplies. Per dir-ho amb un exemple pròxim. Els portuguesos es tiren als espanyols que es tiren als francesos que es tiren als italians… Aquests «encreuaments encadenats» asseguren el flux de gens necessari perquè no se separin en diferents espècies (encara que alguns ho semblin). Segons el multirregionalisme, doncs, els éssers humans evolucionem pertot arreu, mantenint la nostra coherència genètica gràcies al sexe.

Les anàlisis genètiques d’ADN antic han demostrat que Wolpoff tenia raó. Els sapiens es van creuar amb, com a mínim, neandertals i denisovans. Així que malgrat les diferències i l’expansió, continuàvem sent una única espècie. Per cert, el premi Nobel de Fisiologia o Medicina de 2022 va ser atorgat a Svante Paäbo, persona clau en el desenvolupament de l’anàlisi de material genètic antic.

Eix vertical: Milions d’anys; en la part superior, l’actualitat. Eix horitzontal: Extensió geogràfica. 
 User:Conquistador, User:Dbachmann. Wikimedia commons. CC BY SA

I això que té a veure amb els Uruk? Doncs per a intentar inferir què els passarà a orcs i humans com a espècie. Si apliquem Wolpoff a aquest cas, pot ser que no siguin diferents espècies i que hi hagi un flux genètic continu en alguna part que els manté com la mateixa espècie. De tota manera, en tenir diferents nínxols (els orcs són nocturns, encara que alguns humans també) i, sobretot, en tenir diferents «atractius sexuals», pot ser que a la llarga se separin en dues espècies diferents i que els Uruk siguin producte d’una proximitat genètica, d’una història evolutiva recent que ja no té marxa enrere.

Nans i hobbits

Nans

Després de tots aquests paràgrafs, tornem a la primera “raça” a despertar: els nans d’Aüle. Crec que serà senzill: Els nans són una espècie diferent de la resta d’humanoides de Terra Mitjana. Sense discussió.

Que jo sàpiga no hi ha cap cas documentat d’encreuament entre humans, elfs o orcs amb nans/nanes, la qual cosa dona una idea de la distància filogenètica (la que hi ha entre espècies) entre ells. Però, a més, es diu que va ser Aulë el que els va crear utilitzant un motlle diferent del que va utilitzar el déu suprem. És a dir, que són tan diferents que la mitologia els atribueix motlles diferents.

Malgrat tot, sembla clar que tots comparteixen un ancestre comú. Presenten massa trets comuns per a no tenir-lo: caminen alçats, tenen el polze oposable, els ulls en posició frontal, etc. Però, per alguna raó, els seus camins van divergir donant lloc a una nova espècie. I aquesta raó pot ser, precisament, el nínxol ecològic i el fervor religiós.

Els nans viuen sota terra i es consideren fills d’un déu diferent del de la resta, així que ni tenen l’oportunitat, ni les ganes, ni el permís diví per a reproduir-se amb els altres éssers. Així que es van recloure i es van autoalimentar en el seu fanatisme, fins que van arribar a convertir-se en una espècie diferent.

Hobbits

I els hobbits? El propi Tolkien diu que deriven dels humans, i mai s’ha conegut tampoc cap encreuament entre humans i hobbits, així que podem inferir que han traspassat el llindar que separa les espècies o estan en aquest aquest camí. Però, per què? Comparteixen nínxol, franja horària, costums, i fins i tot pipes; com han arribat a crear aquesta barrera infranquejable de l’especiació? Ah, pot ser que la mida sí que importi?

Acabava així la primera sèrie divulgativa de La biologia del món de Tolkien: Encreuaments. Espero que hàgiu gaudit llegint-la el mateix que jo he gaudit escrivint-la. Ens llegim.

Compartir