#AdventCientífic

#AdventCientífic

Un Calendari d’Advent és un calendari de “compte enrere”. Diu la viquipèdia que aquesta mena de calendaris eren molt freqüents quan molta gent no sabia comptar, i que s’utilitzaven abans de les festivitats importants (Nadal, Pasqua, Tots Sants, etc).

Ara ja sabem comptar (oi? 🤔), però els seguim utilitzant per tradició.

Des d’Eduscopi us n’hem preparat un, digital i ple de curiositats científiques, que anirem descobrint des del dia 1 de desembre i fins el dia 24.

Així que, amb tots vostès, el Calendari d’Advent de les curiositats científiques!

12345
6789101112
13141516171819
2021222324

1 de desembre

Sabeu allò que tan típic que hem sentit (i dit!) tantes vegades de “no agafis fred, que et refredaràs!”? Doncs no és cert, tu!
Ens ho explica la gran Hiperactina en aquest vídeo:


2 de desembre

Fa un fred que pela, sí, però, sense ànim de deprimir-vos, us hem de dir que encara no és hivern. Així que aprofitem i parlem de la tardor.
La curiositat científica d’avui va per aquí… Per què canvien de color les fulles dels arbres en aquesta estació de l’any?

Doncs la cosa ve perquè com que a la tardor és quan comencem a tenir menys hores de llum i comencen a baixar les temperatures, s’atura la producció de clorofil·la. I si es retira la clorofil·la apareixen els pigments marrons de la fulla que fins llavors quedaven amagats per aquesta substància.
Parlem dels arbres de fulla caduca, només, a qui després perdran les fulles perquè les branques es renovin amb nous nutrients.

El cas és que aquest canvi de color s’ha convertit en un espectacle a moltes zones del món. De fet, al Japó, hi posen nom i tot, a aquest fenomen. L’anomenen Momiji, que segons una llegenda era una dona endimoniada, una mena de bruixa, que vivia a la “Cova dels dimonis” i tenia terroritzada a tota la població de la zona. Però aquesta última dada no la tenim contrastada científicament així que ho deixarem aquí i ens dedicarem a contemplar l’espectacle (els japonesos ho tenen calendaritzat i tot!).


3 de desembre

Quin plaer aquell dia que tens temps per berenar i t’escalfes un got de llet, potser t’hi poses una mica de cacau o de mel per endolcir el que queda de tarda, i agafes unes galetes per sucar-les… I quina ràbia quan la galeta es trenca abans d’arribar a la boca!

Al físic australià Len Fisher coses com aquestes el treien de polleguera. Tant, que va dedicar-se a calcular com cal agafar la galeta perquè no es trenqui i amb quin grau d’inclinació cal apropar-la al got de llet. Ho explica al seu llibre “Cómo mojar una galleta”, juntament amb altres aplicacions quotidianes de la ciència, com ara com fregir un ou de manera òptima o com millorar la vida sexual amb l’ajuda dels principis de la física.

Potser us interessa més aquest darrer tema que el de la galeta, però sentint-ho molt aquí farem l’spoiler que us permetrà gaudir del berenar i pels temes de llit ja us comprareu el llibre.

Per entendre com sucar una galeta en una tassa de llet calenta hem de comprendre les forces que atrauen un líquid a l’interior dels materials porosos i, en aquest cas pràctic, saber què passa quan el líquid penetra a l’aliment. Fisher aplica aquí la teoria de la capil·laritat i una de les conclusions a les quals arriba és que cal “subjectar la galeta horitzontalment, amb un únic costat en contacte amb la superfície del líquid”. D’aquesta manera el líquid només arriba al pla mig de la galeta perquè aquesta es xopi, mentre que si es col·loca plana sobre la tassa, la llet ha de viatjar dues vegades més lluny, és a dir, d’una cara a una altra galeta, i és llavors quan estova la galeta i la trenca.


4 de desembre

Perquè es produeixi un eclipsi total de sol, el Sol, la Lluna i la Terra han d’estar alineats. I això és el que ha passat aquest 4 de desembre i s’ha pogut veure des de… l’Antàrtida i el sud d’Àfrica.

Que ens queda una mica lluny? Cert. Però la NASA l’ha retransmès en directe a través de Youtube i de la pàgina nasa.gov/life. El problema és que us haureu hagut de llevar d’hora, per seguir l’streaming des de la glacera Union de l’Antàrtida, perquè tot això passava a les 6:05 del matí, hora nostra.

En tot cas, si no hem pogut gaudir de l’experiència en directa, almenys en podem buscar imatges en diferit. Remeneu per les xarxes i busqueu les etiquetes #TotalSolarEclipse i #SolarEclipse2021. És espectacular!

Ha sigut l’únic eclipsi d’aquest tipus aquest 2021 i ens haurem d’esperar fins al 30 d’abril del 2022 per a veure’n un altre, en aquest cas parcial.


5 de desembre

Pels qui sou més de Reis i Tió, i no tant de Pare Noel, us expliquem la història perquè us ubiqueu: en Rudolph és un dels nou rens que tira el trineu màgic amb què viatja pel món repartint regals el famós Santa Claus. Dels nou rens, diu la llegenda que en Rudolph va ser l’últim a unir-se al grup, però resulta que és el més popular per un fet curiós que el caracteritza: té el nas vermell.

Aquí els científics es pregunten… Per què té el nas vermell, aquest ren?

I sí, té una explicació científica. Resulta que la microcirculació nasal dels rens té una densitat vascular un 25% superior a la dels humans. Això és així perquè els ajuda a protegir-se de la congelació i a regular la temperatura del cervell. La contrapartida estètica: el seu nas té un to vermellós.
En el cas del nostre amic Rudolph, el seu nas és d’un vermell intens i, a més, brilla. Però és que clar, tothom sap que la pobra bèstia ha de tirar el trineu carregat de regals sota temperatures realment extremes.

Quan diem que els científics es fan preguntes com aquesta, no ho diem pas de broma. Hi ha tota una investigació i un estudi al darrere. Llegiu, llegiu.


6 de desembre

Segurament molts de vosaltres aprofitareu aquest pont per treure del traster aquella capsa on guardeu els guarniments de Nadal i les figuretes del pessebre, i començar a preparar la casa per les Festes.

Doncs, un consell: pel pessebre, oblidem-nos de la molsa.

Per què? Doncs perquè l’hem de protegir. Actualment, tant la molsa com el boix grèvol i el vesc són espècies protegides.

Algunes dades sobre aquestes plantes no vasculars que farà que els hi agafeu certa estima:

  • S’estima que les molses van abandonar la vida aquàtica fa uns 350 milions d’anys, donant lloc, juntament amb les falgueres, a les plantes terrestres actuals.
  • Tenen una gran capacitat de retenció d’aigua i nutrients i són l’hàbitat de molts animals petits, sobretot invertebrats, com ara l’Ós d’aigua, considerat un dels éssers vius més resistents a la Terra.⁠
  • La majoria d’espècies de molsa són molt sensibles a la contaminació ambiental, essent un bon indicador mediambiental de l’entorn en què viuen. ⁠

7 de desembre

Has pillat la grip o un refredat de nassos? Doncs posa’t-hi còmode i reposa. Per molt que vulguis córrer, cap antibiòtic farà que et recuperis abans. Per una explicació ben senzilla: la grip la causa un virus i els antibiòtics només maten bacteris.

Però és que, a part de no curar-te, si prens antibiòtic quan no cal, ho empitjores. I no només per tu, sinó que és un risc social. Es calcula que els catalans consumim 13 dosis d’antibiòtics al dia per cada miler d’habitants, segons les dades del Departament de Salut. Una xifra que no baixa tot i que cada vegada hi ha més bacteris que es tornen resistents a aquests medicaments.

L’abús d’antibiòtics és un dels motius que cada vegada hi hagi més superbacteris. Els superbacteris són microorganismes unicel·lulars multiresistents als antibiòtics, i ara mateix són els responsables de 700.000 morts cada any. Per tractar-los cal utilitzar altres antibiòtics de segona línia o de reserva.

I ja que hi som, un altre consell. Si el metge o metgessa t’ha receptat antibiòtic perquè sí que pateixes alguna infecció bacteriana, sobretot acaba sempre el tractament.
Perquè quan comencem a prendre uns antibiòtics per combatre uns bacteris, els primers bacteris que moriran seran els més febles. Per matar els bacteris més forts cal prendre el medicament de manera continuada durant els dies que toca i acabar de rematar-los. Si no ho fem, haurem eliminat els bacteris febles i només quedaran els més resistents. I quan es reprodueixin els bacteris més resistents tindrem una colònia o una infecció només de bacteris resistents. I si això es fa moltes vegades, els bacteris s’aniran convertint en superbacteris molt difícils de matar.

La Míriam Rivera, de #Biomiics, ens ho explica més clar que l’aigua amb una infografia que pots veure clicant aquí.


8 de desembre

Cada dia fa més olor de festes nadalenques i ja comencem a veure arbres de Nadal per tot arreu. N’hi ha molts i de moltes menes… Ara bé, el dubte que segur que ens sorgeix quan ens disposem a plantejar-nos quin arbre de Nadal instal·lar al nostre menjador és quin serà més ecològic, un de natural o un d’artificial?

Doncs cal tenir en compte diferents factors.

“Un arbre de plàstic d’uns dos metres d’alt, si calculem tot el cicle de producció, pot arribar a generar l’equivalent a 40 kg de CO2. En canvi, un arbre natural cultivat en un planter amb prou feines arriba a una desena part. Per tant, si aguantem el de plàstic més de 15 anys, hi podria haver una equivalència”, això ho deia Adriano Raddi, en una entrevista a la ràdio del 2019, el llavors responsable del programa de Bioeconomia i Governança del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya.

“Ara bé, des del punt de vista mediambiental hi ha molts altres elements a tenir en compte. L’arbre natural fomenta l’economia local, fixa la població rural i contribueix a la prevenció d’incendis, entre altres beneficis. Quan les festes acaben, els ajuntaments recullen els arbres i se’n fa compost per obtenir adob. Per altra banda, per cada arbre venut se’n planta un altre en el seu lloc. En canvi, l’artificial sol venir de l’estranger –amb la contaminació que comporta el transport– i genera residus nocius”, aquesta era l’opinió de Xavier Gabarrell Durany, a la mateixa entrevista, el llavors director de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals i catedràtic del departament d’Enginyeria Química de la UAB.

En general, els experts aposten pels arbres de Nadal naturals, insistint en la necessitat de mirar bé d’on provenen, cuidar-los degudament i no abandonar-los de qualsevol manera un cop passades les Festes.

En tot cas, el que segur que és encara més ecològic és tenir per arbre de Nadal algun arbre o planta que puguem seguir cuidant després dels dies de festa, que es pugui quedar a viure a casa amb nosaltres. O, tenint en compte que el que també contamina, i molt, són les garlandes, serpentines i llumetes que hi posem… què tal posar-hi enginy, imaginació i treball manual?

DIY (do it yourself)! Podem fer el nostre arbre de Nadal amb materials d’ús quotidià o amb objectes reutilitzats, palets, branques seques, teles, etc. Tindrem, segur, l’arbre més original i personalitzat del veïnat.


9 de desembre

Tal dia com avui de fa 42 anys, una comissió mundial certificava l’erradicació de la verola, una malaltia molt contagiosa que havia afectat la humanitat durant milers d’anys, causant la mort de més de 300 milions de persones només al segle XX i deixant cecs o amb terribles desfiguracions als que aconseguien sobreviure.

Es va aconseguir acabar amb la verola gràcies a una coordinació mundial de deu anys, encapçalada per l’Organització Mundial de la Salut. Hi van participar professionals sanitaris de tot el món, administrant milions de vacunes per posar fi al malson.

En el control de les malalties hi ha quatre nivells. El primer és el control, quan la malaltia continua a la població, però les mesures que s’implementen mantenen la malaltia en un nivell controlable. Després hi ha l’eliminació, quan la malaltia desapareix d’una part del món, però no a tot arreu. Posteriorment ve l’erradicació, que és quan la malaltia ha estat esborrada del mapa a tot el món. I hi ha un nivell més alt que s’anomena extinció, que és quan l’agent, o virus, ja no existeix ni a la natura ni al laboratori.

Avui dia, l’única malaltia humana que ha estat erradicada és la verola.

«Ara que el món s’enfronta a la pandèmia de COVID 19, la victòria de la humanitat davant de la verola ens recorda el que es pot aconseguir quan les nacions s’uneixen per combatre una amenaça comuna per a la salut», va afirmar el director general de l’OMS, el Dr. Tedros Adhanom Ghebreyesus, en un acte públic l’any passat.


10 de desembre

Avui fa 100 anys que Albert Einstein va guanyar el Premi Nobel de Física. Però el guardó no se li va donar pel seu descobriment més famós i, per a molts, el més important (parlem de la Teoria de la Relativitat, sí), sinó per les seves explicacions sobre l’efecte fotoelèctric i les seves nombroses contribucions a la física teòrica.

A l’article “Un punt de vista heurístic sobre la producció i la transformació de llum”, Einstein proposava la idea de «quant» de llum (ara en diem fotons) i mostrava com es podia utilitzar aquest concepte per explicar l’efecte fotoelèctric. La seva teoria va constituir un dels pilars bàsics de la mecànica quàntica.

Però anem al “marro”… per què no li van donar el Nobel per la Teoria de la Relativitat que, sense desmerèixer les seves altres aportacions, era inqüestionablement el descobriment més significatiu en física des de feia anys?
Doncs aquí hi ha diverses teories, hi ha qui diu que va ser degut als prejudicis que despertava el personatge pel fet de ser jueu, socialista, internacionalista i pacifista, però en tot cas, el que és segur és que el que plantejava el geni alemany era, en aquella època, encara una idea molt controvertida.

El que van dir els membres del Comitè dels Nobel en el seu moment per tal de justificar la seva decisió va ser que la relativitat no era física, que la relativitat “tractava de temps i espai, per tant, era metafísica. I la metafísica és filosofia i la filosofia no és física”.

Coses que passen…


11 de desembre

El 2020 dues dones compartien el Premi Nobel de Química: l’Emmanuele Charpentier, microbiòloga i bioquímica francesa, i la Jennifer Doudna, bioquímica nord-americana. El prestigiós guardó premiava la seva feina en el desenvolupament d’un mètode per a l’edició del genoma.

Les dues científiques han marcat un abans i un després en el camp de la genètica molecular, demostrant el procés que té lloc quan els bacteris són envaïts per segona vegada per un virus. La seva investigació ha descobert que, quan això passa, es produeix la destrucció de l’ADN viral per mitjà d’una proteïna anomenada CAS9, i aquesta descoberta ha obert un enfocament completament nou per a l’edició del genoma, perquè ofereix una tècnica per eliminar o afegir ADN en ubicacions concretes i fer canvis específics en les seqüències d’ADN d’una manera molt més senzilla i eficient.
En poder alterar l’ADN s’ha obert el camí per modificar el genoma amb finalitats mèdiques, com ara corregir defectes genètics. I avui dia ja constitueix una tecnologia que s’aplica en laboratoris de tot el món per a desenvolupar nous tractaments biomèdics.

Emmanuele Charpentier celebra avui el seu 53è aniversari.

I sobre els Nobel i les dones…
Els Premis Nobel van començar a concedir-se el 1901 a les categories de Física, Química, Fisiologia o Medicina, Literatura i Pau. Durant aquests 120 anys d’existència, el guardó ha estat atorgat 887 vegades a homes i 59 a dones (25 en categories de Ciències —que inclou Física, Química, Fisiologia o Medicina i Economia— i 34 en Literatura i Pau). Marie Curie, que el va rebre dues vegades, va ser la primera dona a guanyar-lo, en la categoria de Física el 1903.


12 de desembre

Les grans fites de la comunicació moderna no són els gifs animats que t’estalvien haver d’escriure ni poder escoltar els WhatsApps d’aquell amic plasta a doble velocitat, no. Una de les més grans fites històriques de la comunicació moderna passava avui fa just 120 anys, quan Guglielmo Marconi va aconseguir la primera comunicació radiofònica transatlàntica.

Des de Cornualles, al Regne Unit, va enviar un missatge a Terranova, Canadà. El missatge consistia en una lletra S “escrita” en llenguatge Morse. Però el contingut és el de menys, l’important era que allò demostrava que era possible transmetre senyals sense fils a llarga distància, un fet que des de feia anys els detractors de Marconi afirmaven que no seria possible a causa de la curvatura de la terra.


13 de desembre

Sabies que l’observatori espacial Gaia, de l’Agència Europea de l’Espai, està construint un mapa tridimensional de la Via Làctia? La precisió del projecte no té precedents i les dades resulten molt i molt útils per poder desxifrar misteris que fa anys que els científics busquen resoldre, com ara l’expansió de l’univers, el futur del sistema solar, la formació de la Via Làctia en el temps o bé la manera com es distribueix la matèria regular i fosca a tota la galàxia.

De moment, ja ha permès determinar la ubicació i els moviments de gairebé 2 mil milions d’estrelles, així com mesurar amb precisió unes 300 mil estrelles en un radi de 326 anys llum del sistema solar.

Si en vols saber més pots submergir-te en el web de la European Space Agency i també assistir a la conferència que precisament avui imparteix en Xavier Luri, de l’Institut de Ciències del Cosmos UB (IEEC/ICCUB), a la Biblioteca Sagrada Família, dins del marc del programa Els dilluns, ciència jove.


14 de desembre

Allò va ser com una cursa (ja ho fem, els humans, això d’arriscar la vida només per ser els primers) i tot va començar per una discussió.

El setembre del 1911, volent aprofitar un augment de temperatura que feia pensar en una primavera “calorosa”, va sortir una expedició rumb al pol. Però poc després de la sortida, les temperatures van baixar dràsticament fins a menys de –51 °C. Això va fer que l’expedició es frustrés i haguessin de retornar ràpidament a Framheim. I aquí van començar les discussions entre Amundsen i Johansen. Johansen acusava a Amundsen de no haver reaccionat correctament i aquest el va expulsar de l’expedició. Amundsen no es va quedar amb els braços plegats, va reorganitzar-se i va formar un nou equip per arribar al pol sud.

Aquesta petita expedició va sortir el 19 d’octubre de 1911 amb 4 trineus. Per menjar: una ració personal diària de 380 g de galetes, 350 g de pemmican, 40 g de xocolata i 60 g de llet en pols. Durant el viatge, com us podreu imaginar, va passar de tot. Des d’haver de sacrificar a 24 gossos i que aquests servissin d’aliment als supervivents, fins a haver de superar tempestes que no us vulgueu imaginar.

Finalment, i aquí l’èpica de la història, el 14 de desembre de 1911, Amundsen aixecava, en ple pol sud, el seu primer campament. Van decidir deixar una carta dins de la tenda, perquè quedés constància de les seves aventures en cas que no aconseguissin acabar amb vida el viatge de tornada.

L’expedició d’Scott, que va ser bastant més desafortunada, arribaria al mateix indret 34 dies després. Es diu que van poder llegir la carta, però tant ell com el seu equip van morir en el viatge de tornada.

Quan es compara una expedició i l’altra s’acostuma a definir a Amundsen com a un aventurer a qui només li importava guanyar la carrera i que es va preparar molt per a aconseguir-ho; i en canvi, Scott va posar la ciència com a objectiu prioritari. Va prendre males eleccions, com triar cavalls en lloc de gossos o portar una expedició massa nombrosa i amb massa científics. Però és que a més, dedicava temps a prendre mostres geològiques, meteorològiques i biològiques.

Sigui com sigui… la foto històrica és aquesta, i la va fer Olav Bjaaland:


15 de desembre

Diu la història que quan els tres Reis d’Orient van anar a visitar al nen Jesús, cada un d’ells portava un cofre amb un regal a dins. En Melcior portava or, en Gaspar encens i en Baltasar Mirra. Segons la llegenda, el valor d’aquests obsequis era més simbòlic que material. L’or es relaciona amb el poder, l’encens amb l’adoració a Déu i la mirra representa la condició humana.

D’acord. Ara… posem-hi ciència, va!

– Per què resulta tan atractiu, l’or? Doncs segurament pel seu color daurat. L’atractiu el deu al tipus de transició dels seus electrons, que absorbeixen exclusivament la llum blava i reflecteixen en major proporció les longituds d’ona del vermell i del taronja.

– L’encens… i si el seu valor d’antidepressiu? L’encens és el resultat d’una preparació de resines aromàtiques vegetals entre les quals es troba l’olíban. Aquest s’obté dels arbres del gènere Boswellia i ha estat estudiat com a antidepressiu en model animal.⁠

– I la mirra… té propietats analgèsiques i antiinflamatòries! És una resina aromàtica vegetal, obtinguda d’una conífera.

Així que, a part del simbolisme, els tres Reis tenien molt clar que a un nounat no se li regalen bombons perquè no en menja, al seu pare tampoc perquè altra feina té, i a la mare menys encara, perquè restrenyen i ja és prou complicat regularitzar el funcionament intestinal després d’haver tingut el cos ocupat durant 9 mesos per un hoste, com per afegir-hi aliments restringents.


16 de desembre

Avís a navegants: no llegiu aquest post amb canalla al voltant. O, si tu ets “canalla”, fes el favor de deixar de mirar pantalles i ves a jugar a pilota.

Ara, lliures de perill, passem a explicar el secret de Santa Claus, el Pare Noel, Sant Nicolàs o com vulgueu dir-li:
com s’ho fa per visitar, en una sola nit, milions de cases, entrar-hi sense ser detectat, deixar els regals que corresponguin (sense equivocar-se!) i sortir en silenci?

L’Arturo Quirantes, al seu blog ‘El profe de física’, té l’explicació. I és així de simple: Santa Claus és un sistema quàntic.

Us sona la teoria del gat de Schrödinger? Doncs com que està ja molt suada, ho explicarem amb un exemple de gallines. Imaginem un galliner i llavors mirem-nos-el primer amb una mirada “clàssica” i després amb una mirada “quàntica”:

Al món clàssic podem expressar perfectament la posició de cada gallina, la velocitat amb què es mou i on anirà si segueix aquesta velocitat.

Al món quàntic tot el que podem fer és parlar de probabilitats. És com si no poguéssim veure les gallines perquè hi ha un mur que no ens les deixa veure. Podem calcular, per exemple, la probabilitat que una gallina es trobi a menys d’un metre de la menjadora, però no sabrem on és cada gallina fins que no ens apropem a la paret i les mirem per un petit forat. Dit d’una altra manera: les gallines tenen la probabilitat d’estar a qualsevol lloc.
I si no hi ha mur, si les gallines no es troben en un tancat, podem dir que és possible que estiguin a qualsevol lloc de… l’univers.

Ens seguiu? Estem dient que una gallina quàntica es troba a tot l’univers alhora, en el sentit que hi ha una probabilitat més o menys petita, però no nul·la, que es trobi a tot arreu.
La gallina està continguda en una equació matemàtica de probabilitat, anomenada funció d’ona. Quan mirem, i només quan mirem, la veurem en un lloc concret, és el que es coneix com col·lapse de la funció d’ona.

I això, amics i amigues, és el que li passa a Santa Claus. Us ho expliquem en tres punts:

1- Si fos un sistema clàssic, hauria de recórrer les cases dels infants una per una. Com a sistema quàntic, té una funció d’ona que s’estén per les llars de tots els infants (els que s’han portat bé) del món, de manera que, en cert sentit, és a tot arreu alhora.

2- Ignorem el procés exacte que utilitza en els seus desplaçaments, però actualment s’estan fent experiments relacionats amb un fenomen anomenat teleportació quàntica, que permet traslladar partícules d’un lloc a un altre de manera instantània. Així que la cosa deu anar per aquí.

3- La insistència a dir als nens i nenes allò de “si sentiu sorolls al menjador, ni se us acudeixi anar a mirar qui hi ha!”, també té una explicació: si els infants miressin, la funció d’ona «col·lapsaria» i Santa Claus es trobaria en un sol lloc… Com repartiria llavors els regals per tot el món? Hauria de tornar al seu estat quàntic! I quan tens una sola nit per entregar regals a tots els nens i nenes del món mundial, no pots perdre temps col·lapsant i tornant a ser quàntic cada dos per tres.

Total, que ja ho sabem tot d’ell. L’hem desemmascarat!


17 de desembre

Avui, Mary Kenneth Keller faria 108 anys.
Però… qui era Mary Kenneth Keller?

Doncs va ser una dona peculiar. Una dona amb molta història. Era una religiosa catòlica que es va convertir en, ni més ni menys que pionera informàtica.

El 7 de juny de 1965, amb 52 anys (52!), es va doctorar en informàtica. Aquell mateix dia també es doctorava Irving Tang, essent ambdós les primeres persones doctorades en informàtica als Estats Units.
No va ser l’única vegada que va ser pionera. Mary Kenneth va ser també la primera dona a accedir a la Universitat de Dartmouth i allà va desenvolupar el llenguatge de programació BASIC. El seu impressionant currículum segueix amb dades com, per exemple, ser cofundadora de l’associació ASCUE per a l’ús d’ordinadors a l’educació.
Així que no és per casualitat que és considerada una de les mares de la tecnologia.

Llavors… com és que la majoria de la gent ni la coneix?
La resposta us la podeu imaginar i es llegeix en clau de gènere.

Des d’aquí, des d’aquest humil Calendari d’Advent Científic, una reivindicació a totes les dones que han fet avançar el món i que segueix estant invisibilitzades.


18 de desembre

Que no van escollir camells per venir des d’Orient per casualitat ja ho sabem. Els tres Reis saben que els camells són animals amb una gran resistència física i que poden transportar molts quilos de pes. I que, a més, quan cal (per exemple, si s’està a punt de fer de dia i encara queden cases on anar a deixar regals), poden córrer a una gran velocitat.

El més interessant d’aquestes bèsties, però, segurament és el que amaguen al gep. El gep, pels camells, és com aquestes bosses d’aigua dels runners d’avui dia, però encara millor. A més d’aigua, conté greix que els animals van acumulant i que van consumint a mesura que el necessiten.

Els camells poden passar dies sense beure ni una gota d’aigua, gràcies a les reserves del gep. Ara, quan en troben, aparteu-vos. Poden beure’n més de 100 litres en qüestió de minuts!


19 de desembre

No ens cansarem de reivindicar el paper de les dones científiques. Tal dia com avui, del 2016, la revista Nature va incloure a Alexandra Elbakyan a la seva llista de les 10 persones més destacades de l’any en ciència.

Per un motiu més que justificat: Elbakyan és la fundadora de Sci-Hub, una pàgina web de somni que dóna accés a milions d’articles científics.

De fet, ara la pregunta és… què feu encara aquí, podent estar submergint-vos en el web que, com diu el deu propi eslògan, “elimina totes les barreres al camí de la ciència”?


20 de desembre

Dir allò de “us assembleu com dues gotes d’aigua” ja és científicament qüestionable, però el que seria segur inacceptable és fer la dita amb flocs de neu. Perquè no, no trobareu dos flocs de neu iguals.

La cosa s’explica així: els cristalls de gel que formen la neu es generen quan l’aigua dels núvols està a una temperatura inferior a 0° i cristal·litza en forma hexagonal. Quan va creixent el cristall, es va creant l’estructura del floc de neu, en ramificacions. Llavors, la forma com s’estenen aquestes ramificacions dependrà de les condicions ambientals (temperatura, pressió, humitat…)… i les variables són tantes que per aquest motiu és pràcticament impossible trobar dos flocs de neu idèntics.


21 de desembre

Depenent de l’any, el solstici d’hivern té lloc entre el 20 i el 23 de desembre a l’hemisferi nord, i entre el 20 i el 23 de juny a l’hemisferi sud. Enguany, a casa nostra, l’esdeveniment és AVUI, 21 de desembre.

Segur que més d’una vegada us ho han explicat dient-vos “el solstici d’hivern és just el dia en què la Terra està més lluny del Sol”, i s’han quedat tan amples. Però no és així. S’ha de puntualitzar i tenir en compte que depèn de la inclinació de l’eix de la Terra. És a dir, que el solstici d’hivern correspon a l’instant en què la posició del Sol al cel es troba a la major distància angular negativa de l’equador celeste. I l’equador celeste és el cercle màxim de l’esfera celeste situat en el mateix pla de l’equador de la Terra. Aquest pla de referència és la base del sistema de coordenades equatorials. En altres paraules, l’equador celeste és una projecció de l’equador de la Terra cap a l’espai exterior.

Massa paraula rara? Doncs més fàcil. Mirem-ho amb els nostres propis ulls amb aquest magnífic simulador del Sistema Solar que, a més, ens permetrà seguir qualsevol altre planeta.


22 de desembre

Si s’han de cantar nadales, es canten nadales. I punt. Però ens podem permetre una llicència i cantar nadales… científiques.
Que la tieta protestarà? Segurament. Però mira, tu, ja se sap que són dies que toca aguantar els acudits sense gràcia del cunyat, els xiscles dels nebots desbocats i els regals sense sentit dels amics invisibles.

Els AsapSCIENCE es proposen “fer que la ciència tingui sentit”, els podem trobar a Instagram i Twitter, i a Youtube podem cantar amb ells. Són de Toronto i es diuen Mitchell Moffit (@mitchellmoffit) i Gregory Brown (@whalewatchmeplz); i canten coses tan magnífiques com aquesta Science Christmas Carols:


23 de desembre

Que fa fred, que fa fred… no fa fred! Sabies que vivim en el tercer planeta més “càlid” del Sistema Solar? A Plutó sí que fliparíem!

En general, les temperatures superficials disminueixen amb l’augment de la distància del sol. Venus és una excepció perquè la seva densa atmosfera actua com a una mena d’hivernacle i escalfa la superfície per sobre del punt de fusió del plom, uns 880 graus Fahrenheit (471 graus Celsius).

D’altres curiositats: com que Mercuri gira lentament i té una atmosfera fina, la temperatura del seu “costat nocturn” pot ser més de 1.000 graus Fahrenheit inferior a la temperatura del “costat diürn”.

Amb aquest gràfic del web de la NASA ho veureu clar:


24 de desembre

Amb canalla a casa?
No cal amagar-ho, quan estan nerviosos esperant que arribi el moment de fer cagar el tió, estan in-su-por-ta-bles.

Així que acabem aquest calendari d’advent científic amb la més difícil de les ciències: la de distreure a fills i filles.

La proposta és, ni més ni menys, fer flocs de neu geomètrics i acabar de decorar la casa.
Li haureu de donar les gràcies a en Dan Gries, un professor de matemàtiques i informàtica que crea art en el seu temps lliure. En Dan té un web que és una passada, i concretament en aquesta pàgina és on trobareu l’entreteniment perfecte per aquests dies.

I si encara en voleu més, el blog Rectangle World , tal i com el seu nom indica, us permetrà descobrir tot un món de creacions amb figures geomètriques.


Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.