Dones científiques als carrers de Barcelona

Actualitzem l’article!

Aquesta entrada la vam escriure el 9 de febrer del 2018, dos dies abans del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència.

El 2019 ja vam actualitzar la informació i avui, un dia primaveral del 2022, tornem a afegir noves dades en aquest recompte de noms femenins a les places, jardins i carrers de Barcelona.

I esperem que aquesta no sigui la darrera vegada que ens calgui editar aquest article!

Les dones encara es troben infrarepresentades a molts sectors de la nostra societat, i la ciència no n’és cap excepció. Molt poques dones són famoses pels seus mèrits científics, ja sigui perquè històricament hi ha hagut menys dones que s’hi han dedicat o perquè moltes vegades han hagut de treballar a l’ombra d’un científic.

Quantes dones trobem als carrers de Barcelona?

Si sortiu a passejar pels carrers de Barcelona, us costarà trobar carrers o places dedicats a personatges femenins. El febrer de 2018, de 4626 rètols dedicats a persones, localitats, animals, plantes o països, 1963 estan dedicats a persones i d’aquests, 297 a dones (el 15,1%, segons hem trobat al carrerer d’Open Data BCN).

Si ens fixem en científics i científiques, aquests tampoc no s’hi troben gaire representats, 191 en total, amb una presència destacada de metges i metgesses (38% dels científics).

3 estrangeres i 12 catalanes

La xifra es fa encara més petita per a les científiques. El febrer de 2018, només 15 dones científiques són presents als carrers de Barcelona posant nom a 3 carrers, 3 places i 9 jardins.

mapa bcn

Les tres científiques estrangeres també coincideixen amb tres de les científiques més conegudes en la història de la ciència.

Hipàtia d’Alexandria (355 o 370-ibíd., Març 415 o 416)
Filòsofa i mestra neoplatònica. Deixeble de l’astrònom Teó, és la primera dona matemàtica de la qual hi ha coneixement raonable. Va millorar el disseny dels astrolabis (instruments que s’empraven per determinar les posicions de les estrelles) i va inventar un densímetre.
Plànol BCN: Carrer d’Hipàtia d’Alexandria (Horta-Guinardó)

Marie Curie (1867-1934)
Física i química polonesa. Pionera en l’estudi de les radiacions. És la primera persona a rebre dos Premis Nobel. El de física, juntament amb el seu marit, Pierre Curie i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat i el de química per l’aïllament del radi pur.
Plànol BCN: Carrer de Marie Curie (La Guineueta)

Ada Byron (1815-1852)Matemàtica i física. És la primera programadora en la història dels computadors. Va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d’una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.
Plànol BCN: Jardins Ada Byron (Poblenou)


Metgesses

De les 11 científiques catalanes reconegudes als carrers de Barcelona, generalment se’n destaca que van ser les primeres dones a graduar-se en el seu camp. Gairebé la meitat eren metgesses. Totes elles van haver de lluitar per poder entrar a la universitat i van necessitar el suport dels seus pares i marits per a poder exercir. A més, cal destacar que en general, dins de la medicina, es van dedicar a camps relacionats amb les dones.

Dolors Aleu (1857-1913)
Va ser la primera dona llicenciada a medicina de l’estat espanyol i la segona en assolir el títol de doctor. El primer dia que va entrar a classe va ser rebuda amb aplaudiments. Tot i això, anava a classe amb dos escortes. Va tenir dues consultes a Barcelona, on va exercir de pediatre i ginecòloga. Es va ocupar especialment de la higiene femenina i era contrària a l’ús de les cotilles, que dificultaven la circulació sanguínia i provocaven desmais.
Plànol BCN: Jardins de Dolors Aleu (Raval)

Elena Maseras (1853-1905)
Si Dolors Aleu va ser la primera dona a llicenciar-se, Elena Maseras va ser la primera que es va matricular. Va haver d’esperar tres anys per poder examinar-se del grau de llicenciatura per culpa de problemes burocràtics derivats del fet de ser una dona que volia cursar estudis superiors. Això la va desanimar i va decidir dedicar-se a l’ensenyament.
Plànol BCN: Jardins Elena Maseras (Eixample)

Martina Castells (1852-1882)
Va ser la primera dona a doctorar-se en medicina. Ho va fer quatre dies abans que Dolors Aleu. Va tenir una carrera curta (va morir amb 30 anys) treballant a l’Hospital Militar i a l’Institut Pere Mata, tots dos a Reus.
Plànol BCN: Placeta Martina Castells (Raval)

Dolors Lleonart (1866-1936)
Va obtenir permís per exercir Medicina Clínica i Medicina Quirúrgica i va participar en el “Primer Congreso Español Internacional de Tuberculosis” on, juntament amb Trinitat Sais de Llaberia, va ser membre del jurat que atorgà els “Premis a les mares que cuiden millor els seus fills”. Va passar consulta, juntament amb el seu marit, fins als 69 anys.
Plànol BCN: Carrer Dolors Lleonart (Gràcia)

Ignàsia Salvans (1906-1970)
Va dedicar la seva carrera professional a la ginecologia, amb publicacions com ara l’estudi “Acerca del origen de la microglía” o el llibre “Esquemas de Histología”, conjuntament amb el seu marit.
Plànol BCN: Jardins Ignàsia Salvans (Les Corts)


Científiques i professores

Quatre de les científiques que resten estan relacionades amb les ciències naturals (biologia i botànica).

Montserrat Garriga (1865-1956)
Botànica, deixeble del Dr. Pius Font i Quer. Va recollir i estudiar diverses plantes d’arreu de Catalunya, engrandint la secció botànica del Museu de Ciències Naturals. Participà activament en la formació de l’Institut Botànic de Barcelona.
Plànol BCN: Plaça de Montserrat Garriga (Sant Martí)

Margarida Comas (1892-1973)
Biòloga, pedagoga i professora. El 1928 es va doctorar en Ciències a la Universitat de Barcelona. No va aconseguir plaça a cap centre on pogués desenvolupar un treball científic, de manera que va continuar amb plaça de professora a l’Escola Normal de Tarragona on va innovar en la metodologia de l’ensenyament de les ciències. Tot i això, va publicar articles científics en revistes franceses i en el Butlletí de la Societat Espanyola de Ciències Naturals. Després de la Guerra Civil es va exiliar a Anglaterra on va ser professora de biologia a la “Darlington Hall School” de Devon.
Plànol BCN: Jardins Margarida Comas (Sant Martí)

Angels Ferrer i Sensat (1904-1992)
Filla de Rosa Sensat, va ser mestra, pedagoga i catedràtica en Ciències Naturals. Es va dedicar a l’ensenyament experimental de les ciències naturals dins del projecte Institut-Escola del Parc.

Creu Casas (1913-2007)
Farmacèutica i briòloga. Primera titular de la càtedra de botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona, on inicià l’Herbari de Briòfits de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva aportació fou decisiva per a la formació d’una escola briològica catalana amb projecció internacional. Fou la primera dona que es va incorporar com a membre de ple dret a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a través de la secció de Ciències.
Plànol BCN: Jardins de Creu Casas (Sant Martí)


Represaliades pel franquisme

Només ens en queden dues per identificar. Es van dedicar a altres branques de la ciència com ara matemàtiques, astronomia, o física i química, però van patir les conseqüències del masclisme del règim franquista.

Maria Capdevila (1905-1993)
Va ser la primera professora universitària de matemàtiques. Fou becada per estudiar teoria de funcions a la Universitat de la Sorbona, a París. Va treballar com a professora auxiliar d’Astronomia General i Física del Globus de la Facultat de Ciències de la UB. Després del 39, va haver de passar un procés de depuració per poder recuperar la plaça de catedràtica d’institut de setena categoria.
Plànol BCN: Jardins de Maria Capdevila (Horta-Guinardó)

Margarita Wirsing (1911-1995)
Primera dona llicenciada en Física i Química a l’Estat Espanyol. Es va dedicar a l’ensenyament fins que dos consells de guerra li van prohibir ensenyar. Cap als anys 40 va poder reprendre l’activitat educativa a una acadèmia privada.
Plànol BCN: Jardí de Margarita Wirsing (Les Corts)


També hi trobem una divulgadora!

La més antiga i segurament, la més avançada a la seva època. A Barcelona només trobem un altre reconeixement a un divulgador científic, la plaça de Félix Rodríguez de la Fuente.

Beatriu de Pinós-Milany (1433-1485)
Baronessa i divulgadora del lul·lisme. De brillant intel·ligència i gran formació intel·lectual, admiradora i coneixedora del pensament i l’obra de Ramon Llull. A iniciativa seva es va crear l’Estudi General Lul·lià de Mallorca, origen de la futura universitat mallorquina. Actualment, una de les beques d’incorporació de personal investigador a la recerca catalana duu el seu nom.
Plànol BCN: Jardí de Beatriu de Pinós (Eixample)


Actualitzem el recompte (2019)

Assumpció Català (1925-2009)
La primavera passada es van inaugurar els jardins d’Assumpció Català a l’Eixample. Matemàtica i astrònoma, va ser la primera dona a obtenir el doctorat en matemàtiques a la Universitat de Barcelona i la primera professora numerària a la universitat espanyola. L’any 2016, es va batejar amb el seu nom el telescopi del Parc Astronòmic Montsec.
Plànol BCN: Jardí d’Assumpció Català (Eixample)


Tornem a actualitzar el recompte (2022)

Concepció Aleixandre (1862 – 1952)
El març del 2022 , en el marc de la celebració del 8M, es va inaugurar la placa de la placeta que hi ha davant l’Hospital Clínic, confluència del carrer Villarroel amb Rosselló.
La placeta porta ara el nom de la metgessa, pedagoga i feminista Concepció Aleixandre.
Concepció Aleixandre va ser la primera dona admesa a la Sociedad Ginecológica Española, tot i que en un principi va ser rebutjada pel fet de ser dona. Va participar en mítings, conferències, revistes, associacions, actes socials diversos amb un posicionament socialista i lliberal, promovent l’higienisme i advocant pel dret al sufragi femení. Les seves preocupacions pedagògiques es van materialitzar en campanyes per l’educació de la dona i la promoció d’una medicina social, especialment dirigida a les dones.
Plànol BCN: Plaça Concepció Aleixandre (Eixample)

Més científiques als carrers!

Moltes altres científiques mereixerien ser reconegudes als carrers de Barcelona, com ara Reginó de Barcelona, la primera dona autoritzada a practicar medicina per Pere III el Cerimoniós o Trinitat Gallego Prieto, infermera i destacada antifranquista. A escala internacional, Lynn Margulis, coneguda per haver difós la teoria que explica l’origen de les cèl·lules eucariotes i doctora honoris causa per la UAB, també en seria una bona candidata.

Ja fa temps que des de l’ajuntament s’intenta compensar l’infrarepresentació femenina als carrers prioritzant els noms de dones, però, a la ciutat rarament hi ha nous carrers i cal esperar que es creïn espais provinents de noves urbanitzacions, com els interiors d’illa i els parcs.

Qualsevol persona, entitat pública o privada, associació o el mateix ajuntament pot fer una proposta de nom perquè formi part del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Només cal tenir en compte que poder dedicar un carrer a un personatge, han d’haver passat cinc anys, com a mínim, des de la seva mort. L’única excepció a aquesta norma és que en vida se li hagués atorgat la Medalla d’Or de la Ciutat.

Fonts

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.