Article

La tecnología que hay detrás del melón que comemos

El estudio del genoma de más de 1.000 variedades de melón, en el que ha participado un equipo catalán del CRAG, narra su origen y domesticación. ¿Qué mejor que comer un delicioso trozo de melón dulce y fresco en pleno verano? Cuando estamos con el tenedor en la mano no somos conscientes de que para llegar aquí fue necesario mucho trabajo y tiempo. Las variedades de melón que conocemos hoy nada tienen que ver con sus antepasados, pequeños y amargos. Son fruto de una larga historia de mejora con el único fin de agradar a nuestro paladar. La mejora genética …

Continue Reading

La delicadesa de les màquines

Els robots tradicionalment han consistit en estructures rígides, poc hàbils a l’hora de fer moviments fins i precisos. Si de petits havíeu tingut alguna joguina teledirigida que no fos un vehicle, recordareu els problemes que tenia per superar un desnivell o girar en una cantonada, i si queien (i solien caure sovint) calia posar-los drets, assistir-los. Sovint la ciència ha intentat imitar la natura, i en aquesta direcció, van aparèixer els soft robots, robots construïts amb materials més tous com ara plàstics, flexibles i adaptables, i molt més articulats per poder realitzar moviments més complexos. En certa manera, els robots …

Continue Reading

Que passa si rotem la bicapa de grafè?

La creació de materials superconductors, conjunts completament nous d’estats magnètics, propietats completament noves dins del grafè, són alguns dels exemples del que s’aconsegueix gràcies a una petita rotació d’1,1º, el conegut com “angle màgic”. Tal com diu Dmitri Efetov, professor de l’ICFO, “Mai vam esperar veure tants estats diferents simplement ajustant la porta electrònica. Ha estat totalment inesperat”. Anteriors estudis realitzats a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), observen com superposant dues capes de grafè i desviant la seva posició entre si 1,1º es donen diverses propietats que no havien estat observades prèviament. Entre elles, es destaquen la superconductivitat i nous …

Continue Reading

Imants, zeppelins i canvi climàtic

Obtenir energia totalment neta ja comença a ser una realitat. Investigadors del ICIQ aconsegueixen millorar el procés net d’obtenció d’hidrogen, font d’energia prometedora, amb una solució low-cost, un imant. A tothom li sonen els zeppelins, ja sigui perquè ens agrada el rock dur o perquè som fans d’Indiana Jones. Un zeppelin o dirigible és un vehicle que navega per l’aire, gràcies a bosses d’un gas més lleuger, que el permet enlairar-se, i un motor per maniobrar. L’edat d’or dels zeppelins va tocar fons el 6 de maig de 1937 quan el zeppelin alemany LZ 129 Hindenburg va quedar destruït per …

Continue Reading

Un impacte galàctic de més de 300 milions d’anys

Un impacte galàctic de més de 300 milions d’anys El resultat de combinar les posicions i moviments de sis milions d’estrelles ha permès el descobriment de noves formes, originades per un impacte de fa més de 300 milions d’anys. Investigadores de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB, UB-IEEC) i de la Universitat de Groningen han descobert, a partir de les dades obtingudes pel satèl·lit Gaia, que la Via Làctia va patir un fort impacte gravitatori, el qual va pertorbar les òrbites de les seves estrelles. Aquest fet es creu que és degut a l’apropament d’una …

Continue Reading

La ciencia viste violeta

Incio mi nuevo blog “La ciencia viste violeta”, un espacio que pretende visibilizar a científicas, así como reflexionar sobre ciencia y perspectiva de género. Creo que tenemos aún mucho camino por recorrer en materia de ciencia y género, así que espero que me acompañéis en esta aventura! Comienzo el blog con una nueva entrada sobre una de las científicas más relevantes en el panorma español, María Blasco.  

Continue Reading

La Dra. Anna Veiga, la mare “científica” de la Victòria Anna

El 12 de juliol de 1984, ara fa 35 anys, va néixer a l’Institut Dexeus de Barcelona, la Victòria Anna, el primer nadó proveta nascut a Espanya, gràcies a un tractament de fecundació in vitro que la biòloga Anna Veiga i el seu equip, liderat pel Dr. Pere Barri van sotmetre a la mare biològica de la Victòria. Aquest esdeveniment va suposar un abans i un després en el camp de la reproducció assistida. En aquest article parlem sobre la Dra. Anna Veiga, una biòloga catalana coneguda i reconeguda arreu del món per l’avenç científic en el camp de la …

Continue Reading

Microfibres al mar de casa nostra: una amenaça?

Un grup d’investigadors de la Universitat de Barcelona lidera un estudi sobre les microfibres als fons marins del Sud d’Europa. L’estudi és el més detallat fins el moment d’una àrea tant extensa.   Un grup de científics catalans ha analitzat per primer cop amb alt detall els continguts de microfibres tèxtils dels fons marins del Sud d’Europa. Els resultats mostren que la major concentració de fibres es troba al mar Cantàbric, seguidament del mar català i el mar d’Alboran. En canvi, les menors densitats de fibres les trobem al Mediterrani Oriental i al mar Negre. A més a més, els …

Continue Reading

Estudian las migraciones de los insectos a través del ADN del polen

Una nueva técnica de secuenciación masiva de ADN, llamada ADN metabarcoding, permite desvelar las rutas migratorias de los insectos gracias al polen que transportan. La polinización entre continentes por insectos migratorios es posible y variedades de plantas geográficamente muy alejadas se pueden mezclar. La secuenciación del ADN del polen transportado por insectos puede ser utilizada para rastrear sus migraciones, según describen los autores de un trabajo publicado en la revista Molecular Ecology Resources. Unas pequeñas regiones de ADN polínico, explican los investigadores, funcionan como marcadores que, como si fueran códigos de barra, permiten identificar las plantas a las que el …

Continue Reading

Una investigació relaciona la teràpia epigenètica amb l’aparició de tumors agressius

Front de cèl·lules tumorals invasives (en verd). Imatge de microscopia confocal. Foto: Alexandra Avgustinova, IRB Barcelona.

El càncer és una malaltia que es desenvolupa per l’acumulació de mutacions a les cèl·lules. Aquestes mutacions no estan distribuïdes de forma homogènia en els cromosomes, sinó que algunes regions n’emmagatzemen moltes més que altres. Amb l’objectiu d’investigar quin és el factor que determina si una regió acumula més o menys mutacions, investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona van posar el focus sobre la cromatina, -un complex format per l’ADN unit a proteïnes- i en com influeix la seva obertura en les alteracions genètiques. La principal conclusió a la que van arribar és que els fàrmacs que inhibeixen els …

Continue Reading