El Grafè PROGRESSA molt ADECUADAMENT però NECESSITA MILLORAR.

El Grafè PROGRESSA molt ADECUADAMENT però NECESSITA MILLORAR.

Descobreixen nous estats del Grafè bicapa desde l’ICFO a Castelldefels, donant molta llum als perquès, de crucials però encara inexplicables, fenòmens físics.

Amb aquest titular a mode de qualificació acadèmica sobre el Grafè…em proposo emfatitzar els sorprenents resultats que els científics li van descobrint i totes les expectatives generades sobre les seves aplicacions multi-disciplinaries, però sense perdre de vista la necessària maduració tecnològica, estimada en uns 40 anys , que ha d’experimentar aquest material, de ni tan sols un lustre de vida “aplicada”, per penetrar en tots els camps industrials que a priori sembla que optimitzaria de manera exponencial, podent destronar al Silici.

5 cèntims sobre el Grafè… format quasi exclusivament per C, es desmarca del seus anàlegs Diamant i Grafit-de la punta dels llapisos -per la seva estructura plana formada per un sol àtom de gruix. Això el converteix en un element estable, barat i que per la seva estructura laminar ha inspirat als investigadors a jugar amb l’àngle de superposició de vàries capes i aconseguir-lo portar als estats tan oposats com són el de superconductor o  aïllant .El grafè es coneix desde 1930 però no va ser aïllat fins el 2004,gràcies als científics russos Novoselov i Geim, fet que els va fer mereixedors del Premi Nobel al 2010.

El nou estudi publicat a Nature pels investigadors de l’ICFO Dmitri Efetov i Xiaobo Lu es basa en ensamblar dues monocapes de grafè rotades entre sí 1,1 º graus-el conegut com a àngle màgic- que fou descobert el 2018 pel científic valencià, actualment resident al MIT, Pablo Jaramillo i que amb aquesta disposició el tornà inexplicablement superconductor ..amb una simplicitat estructural però igualant-lo als cuprats

Investigadors de l’ICFO Dmitri Efetov i Xiaobo Lu

Efetov i Lu s’entossudiren a eliminar-ne les impureses, alliberant la tensió local entre les plaques mitjançant un procés de neteja mecànica. Aconseguiren bicapes de grafè extremadament netes i més ordenades , eliminant nombrosos efectes d’interacció.

Realitzant aquest canvi de densitat del portador de càrrega elèctrica dins el dispositiu, amb un condensador proper, observaren que el material es podia comportar des d’aïllant, fins a superconductor…passant per altres fases mai observades.

El fet més sorprenent i que suposa un gran avenç, fou que l’artefacte va entrar en un estat de Superconductor a unes densitats de portador mínimes mai reportades en materials de naturalesa superconductora.

L’altre aspecte rellevant en aquest experiment rau en el fet que aconseguiren augmentar la temperatura de transició superconductora a més de 3ºKelvin, obtenint valors rècord que doblaven els fins aleshores explorats per a dispositius de grafè amb àngle màgic.

Objectiu: Superconductivitat a Tª ambient…aquestaés la fita més desitjada. Degut a les múltiples aplicacions tecnològiques, com la transmissió eficient d’energia, els trens sense fricció, els ordinadors quàntics. Bioquímicament per aprofundir en estudis de malalties com l’ epilèpsia, la migranya i el dany cerebral on s’emeten ones de baixa freqüència indetectables actualment…..i que tot apunta que els sensors de grafè les captarien i per tant permetrien avançar molt en aquests camps mèdics.

També s’especula en l’aplicació del grafè en embalatges alimentaris, capaços de controlar-ne  la correcta composició sense necessitat de pendre’n mostra. En la fabricació d’avions, satèl·lits espaials o automòbils fent-los més segurs. En la construcció d’edificis convertint-los en més resistents. En el camp de l’electrònica, on a través de la seva capacitat per emmagatzemar energia, pot dotar a les bateries d’una major duració i un menor temps de càrrega, establir connexions més ràpides i inclòs contribuir a millorar el medi ambient substituint a materials contaminants que avui en dia ens veiem obligats a utilitzar. 

Així doncs aquests avenços envers el Grafè, a petita escala de laboratori, poden suposar un gran salt per aquest material que se li vaticina una utilitat pràcticament il.limitada. Un altre handicap imminent serà millorar el mètode tradicional per obtenir-lo, basat en anar desprenent-li capes ajudats per una cinta adhesiva, obtenint-se una quantitat mínima de material, que resulta insuficient per al seu ús industrial, però d’indubtable qualitat i amb totes les propietats inalterades.

Així doncs..el Grafè necessita MILLORAR i sobretot MADURAR industrialment.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*