El temps capgira els resultats

El temps capgira els resultats

Les teràpies epigenètiques útils a curt termini en el tractament de malalties com el càncer però devastadores a la llarga causant l’aparició de tumors més agressius

L’epigenètica són totes aquelles modificacions post-traduccionals que es produeixen en l’estructura i organització tridimensional de l’ADN, tot mantenint inalterada la seqüència de lletres que codifica l’ADN. Actualment, l’epigenètica està relacionada amb el desenvolupament de diverses malalties com el càncer. El càncer és una malaltia en la qual les cèl·lules es divideixen de forma descontrolada i que acaba provocant un alt nombre de mutacions distribuïdes aleatòriament en l’ADN. Degut a la relació que hi ha entre l’epigenètica i el desenvolupament de malalties com el càncer s’estan portant a terme estudis que relacionen l’ús de les teràpies epigenètiques que actuïn com diana terapèutica antiturmoral.

Un front invasiu de cèl·lules tumorals altament agressives (en verd). Imatge de microscòpia confocal. Alexandra Avgustinova, IRB Barcelona.

Un estudi en col·laboració entre el laboratori biomèdic de Cèl·lules Mare i Càncer liderat per Salvador Aznar Benitah i el laboratori computacional Genome Data Science liderat per Fran Supek, tots dos grups de l’Institut de Recerca de Barcelona (IRB Barcelona), han publicat a la revista Nature Cell Biology els seus estudis sobre si l’estat obert o tancat que pot adquirir la cromatina, un complex format per ADN unit a unes proteïnes, esta relacionat amb les mutacions en l’ADN.

Inicialment per poder dur a terme aquest estudi es van plantejar les següents preguntes “Alterar el comportament dels modificadors epigenètics que modulen l’accessibilitat a la cromatina, pot produir canvis en el perfil mutacional en pacients amb càncer? Si es produeixen canvis en el patró mutagènic, com influeixen a curt i a llarg termini aquest canvis en l’evolució dels tumors?”

Dos efectes, un a curt termini i un altre a llarg termini, totalment oposats

Els resultats de les seves investigacions, en les quals van utilitzar fàrmacs que actuaven sobre modificadors epigenètics amb l’objectiu de regular la conformació de la cromatina, demostren que aquestes modificacions podrien causar dos efectes, un a curt termini i un altre a llarg termini, totalment oposats. A curt termini, l’efecte de l’obertura de la cromatina podria ser positiu ja que disminueix el número de mutacions, crea duplicacions o pèrdua de fragments d’ADN, s’han vist que aquestes modificacions causen una inhibició en el creixement del tumor. Gràcies aquest efecte, els fàrmacs que modifiquen l’estat de la cromatina podrien ser un candidat atractiu com a la teràpia antitumoral. Tanmateix a llarg termini, el desenvolupament d’estratègies antitumorals basades en factors epigenètics que modifiquen l’obertura de la cromatina es podria revertir i desembocar en l’aparició de tumors més agressius i podria “ser fins i tot pitjor per als pacients” com han descrit els investigadors després d’analitzar els resultats de l’estudi.

Alexandra Avgustinova, investigadora postdoctoral de l’IRB Barcelona i primera autora de l’article destaca que «Aquesta observació faria pensar que es l’ús de fàrmacs que modifiquen l’estat de la cromatina es tracta d’una bona diana terapèutica antitumoral. No obstant això, la inestabilitat genòmica provocada comportava també l’aparició de cèl·lules tumors mutades que al final desenvolupaven tumors molt agressius».

L’estudi conclou que cal anar en compte amb els fàrmacs que inhibeixen els factors epigenètic i estudiar els efectes en la inhibició en el tumor i en l’estabilitat del genoma dels fàrmacs de forma individualment. Per això, Salvador Aznar Benitah afirma que “Cal estudiar més a fons abans de decidir si els fàrmacs dirigits a factors epigenètics s’han de dur a la clínica o no».

LA COL·LABORACIÓ ENTRE GRUPS DE RECERCA IMPRESINDIBLE PER SEGUIR AVANÇANT

Les col·laboracions entre diferents grups de recerca interdiciplinars són essencials per poder avançar en la investigació. Aquesta recerca ha estat possible gràcies a la col·laboració entre un laboratori biomèdic i un de biocomputacional. Malgrat siguin dos laboratoris que inicialment creiem que es difícil establir una col·laboració, Fran Supek  remarca «Són col·laboracions cada vegada més necessàries per estudiar el genoma dels tumors, les causes de les mutacions en els tumors i el desenvolupament de possibles noves teràpies antitumorals».

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*