Mariona Serra (GoodGut): “A vegades, la necessitat aguditza les idees”

Mariona Serra (GoodGut): “A vegades, la necessitat aguditza les idees”

Entrevista a Mariona Serra, co-fundadora i CEO de GoodGut, una empresa pionera en la implementació de sistemes de diagnòstic no invasius i de tractament de malalties digestives basats en la microbiota intestinal. GoodGut acaba de complir 6 anys com a spin-off de la Universitat de Girona (UdG) i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Actualment, existeixen uns 60.000 articles científics d’estudis relacionats amb la microbiota, uns 6.000 d’aquests són d’aquesta primera meitat de 2020, però abans de 2014 només se’n havien publicat uns 9.000. Com vau tenir la visió de fundar una empresa com GoodGut basada en dades de microbiota?

La visió prové de la línia de recerca dels meus socis, en Xavier Aldeguer i en Jesús García-Gil, dedicada al rol de la microbiota en les malalties digestives, i iniciada l’any 2000. En Jesús García-Gil és catedràtic en microbiologia de la UdG, i va iniciar la seva recerca en l’estudi de l’ecosistema lacustre de l’estany de Banyoles. L’any 2000 coneix en Xavier Aldeguer, cap del servei de l’aparell digestiu de l’hospital Dr. Josep Trueta, i decideixen aplicar els coneixements en microbiologia a l’aparell digestiu. Aquesta línia de recerca va generar vàries publicacions i un know-how, un coneixement previ, que va permetre que fossin dels primers investigadors a explorar el paper de la microbiota de l’intestí.

Llavors, l’any 2012, just quan jo m’incorporava com a investigadora post-doctoral a l‘equip del Dr Aldeguer, es va llegir una tesi que descrivia per primera vegada uns bacteris que podien servir com a marcadors de càncer colorectal. Ja s’havien descrit bacteris que servien com a marcadors de malaltia inflamatòria intestinal, Crohn i colitis ulcerosa, però era la primera vegada que es descrivien resultats molt bons en càncer colorectal. És en aquell moment una mica conjuntural, ja que a vegades la necessitat aguditza les idees, que en plena post-crisi econòmica les retallades a nivell de ciència van ser molt evidents, i ens dèiem “Tenim uns resultats fantàstics i no trobem finançament per continuar”, i vam decidir buscar finançament privat. En aquest punt, com a científic deixes de presentar articles per demanar beques i passes a presentar un producte, i vam transformar la nostra recerca inicialment en un producte, però vam veure que podíem anar més enllà d’un producte puntual i vam decidir crear l’empresa.

En aquest moment fundacional, en què teníeu una elevada certesa i quins aspectes eren els més incerts?

Les certeses més grans que teníem era, d’una banda, tota l’experiència acumulada de la línia de recerca i sabíem que la microbiota tenia un paper molt important en el funcionament de l’intestí; i d’altra banda, que hi havia una necessitat de mercat d’un producte de cribratge de càncer colorectal. Aquestes eren les nostres dues grans certeses. Ara bé, pel que fa als marcadors específics de què disposàvem en aquell moment, teníem la incertesa de no saber si eren resultat d’una mida reduïda de mostra inicial. Però sabíem que la microbiota era important i que hi havia la necessitat de mercat del producte. I això ens portava a confiar-hi plenament, perquè sabíem que si no eren aquests marcadors, en serien uns altres.

Ara per ara ja heu desenvolupat 3 productes i esteu en procés de comercialitzar-los, veritat?

Just ara hem registrat el quart producte, el RAID-CRC dirigit a una part de la població de cribratge en concret. Per poder ser aplicat a tota la població de cribratge (persones majors de 50 anys asimptomàtiques) encara ens falta una validació clínica que ara estem realitzant. El RAID-CRC actualment està destinat a la detecció precoç de càncer colorectal en població de risc mig, en concret persones majors de 50 anys asimptomàtiques que han donat positiu en el test de sang oculta en femtes. Ara es troba en procés de validació en tota la població de cribratge, tant si es dona un resultat positiu com negatiu al test de sang oculta.

Els vostres productes van més encarats a salut pública o a nivell d’usuari per adquirir-los en una farmàcia?

Dins el nostre dossier de productes trobem els que van enfocats a hospitals, que serien el RAID-CRC que acabem de comentar, el RAID-Dx enfocat a diagnòstic de la síndrome d’intestí irritable, i el RAID-Monitor de seguiment de malaltia de Crohn o colitis ulcerosa per reduir-ne les colonoscòpies durant el seguiment d’aquestes malalties. Per l’altre costat trobem el TestUrGut que és un test enfocat a l‘usuari, que posa a l’abast de qualsevol persona conèixer la seva microbiota intestinal i rebre un assessorament, ja que per nosaltres és molt important mantenir el rigor científic per tal que no sigui una autodiagnosi, i que aquest informe vagi acompanyat d’una interpretació mèdica.

D’on surten les idees per a nous productes?

Les idees de producte surten de l’equip de GoodGut, som un equip de científics molt productius amb idees molt enlluernadores. Producció d’idees no en falta, en absolut. Però després treballem amb el consell assessor per aterrar-les i contrastar-les; “És una necessitat de pràctica clínica i de mercat?.. Sí… doncs seguim… Com hauria de ser el producte?”. Així, junt amb el consell assessor comencem a dibuixar si s’ha de desenvolupar o aturar un producte, que també ens ha passat. A nivell de recerca, amb qui hem estat col·laborant més és l’equip de recerca de l’hospital Trueta, però també col·laborem molt amb els equips del servei de digestiu de l’hospital de Bellvitge, de l’hospital Germans Trias i Pujol, del Consorci Hospitalari de Vic, i també tenim col·laboracions internacionals com amb DKFZ Center (German Cancer Research Center) i el Boston Medical Centre. En funció del producte col·laborem amb uns experts o uns altres. Els experts són una peça clau per al nostre treball.

Durant aquest procés de transferència tecnològica, quan de temps pot passar entre que es generen uns resultats novells, es concep un producte i que acabi sent útil per la societat?

Bàsicament estem parlant de 5 anys en el cas de producte de diagnòstic in-vitro, o 10 anys en el cas d’un tractament. Nosaltres només tenim un tractament, que és un prebiòtic i tindria un registre com a food suplement. Això fa que els temps siguin més curts, però igualment estaríem parlant de 5-6 anys.

Nosaltres vam dels primers en muntar una empresa de transferència tecnològica sortint de la UdG, i som la primera spin-off que va sorgir de l’IDIBGI, i el nostre va ser un procés més lent. Nosaltres des que vam decidir muntar l’empresa a fer el contracte de llicència va passar un any. Un any és moltíssim. Actualment aquests processos han millorat molt i em consta que, per sort, és més ràpid.

Generava un desavantatge el fet d’estar ubicats a Girona al no tenir el Parc Científic i Tecnològic amb la xarxa de transferència engreixada?

Potser depèn a quina universitat anessis tampoc s’havia incentivat la transferència tecnològica en aquell moment en general. No crec que fos únicament de Girona.

I quins avantatges ha generat Girona?

A nivell d’inversió, una start-up de Barcelona competeix pels mateixos inversors que les altres per trobar finançament. A l‘estar ubicats a Girona trobes un públic inversor diferent que aposta molt per la tecnologia local, i per nosaltres ha estat un avantatge molt gran. També a nivell de col·laboracions, tenir l’hospital a prop és un avantatge, i Girona té un teixit empresarial important que dona molt de suport. A vegades l’oblidem, però aquí també hi és. I no podem oblidar la qualitat de vida (tot i que potser es tracta d’una percepció personal). La qualitat de vida que tens a Girona i poder estar treballant en tecnologia i empresa és un luxe.

Quines empreses hi ha amb el vostre perfil a Europa?

A nivell de microbiota, aquí a Espanya hi ha Microviable, més enfocats a tractament; a Europa hi ha GeneticAnalisis, que també tenen un test de diagnòstic de síndrome de colon irritable però basat en una altra tècnica de detecció de microbiota. Si parlem de producte, a Espanya hi ha competidors en detecció de càncer colorectal com Amadix, de Madrid, i Udx, que va sorgir d’Andalusia, amb qui no competim amb la tecnologia perquè utilitzen un altre tipus de marcadors però si amb el tipus de producte on el volem posicionar. Jo sempre penso que és bo tenir competència perquè vol dir que hi ha mercat. Així que, benvinguda sigui.

Quins serien els valors que definirien GoodGut dins el Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de Nacions Unides?

Principalment seria el de “Bona salut”, garantir vides saludables i promoure el benestar, però també seria “Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible”, perquè els nostres productes sempre van adreçats a què puguin oferir-se a tothom. Per exemple, estem intentant adaptar-nos al circuit de cribratge que hi ha actualment; no volem fer un circuit nou, volem fer un producte econòmicament viable sense preus astronòmics que pugui ser accessible per a tothom i que pugui ser implementat a molts països independentment dels sistemes sanitaris (públics o no).

Per centrar-nos més en la teva figura, ets veterinària amb un doctorat en farmacologia, i imagino que inicialment no tenies previst muntar una empresa. És així?

La veritat és que sí ho tenia present, sempre havia tingut el cuquet empresarial. A casa meva, tots els meus germans tenen empresa i és una cosa que sempre he viscut. Quan vaig acabar el doctorat vaig fer un postgrau de la Universitat Autònoma de Barcelona “From University to Business”, que et donava claus per traslladar la ciència a un producte, connectar el teixit empresarial i la universitat, o sigui, connectar el món. Inclús donava claus de com presentar-ho a un inversor. Just vaig acabar el postgrau i em vaig incorporar com a investigadora post-doctoral a l’hospital Trueta. I quan ens vam trobar amb la situació de falta de finançament, el primer que em va venir al cap va ser; “Anem a buscar finançament privat, sé com fer-ho!!”. Per tant anava ja amb unes directrius i sabia on em ficava.

Quin va ser el repte més gran a nivell pràctic alhora de iniciar el projecte empresarial?

El repte va ser portar l’empresa, perquè una cosa és fer el business plan i presentar-ho a un inversor, i l’altre, l’organització diària, la comptabilitat, etc. Però vaig rebre formació complementària que em va ajudar. També va ser molt important que un dels fundadors de l’empresa fos en Jaume Amat, un emprenedor en sèrie amb experiència ja en administració d’empresa, de qui vaig rebre ajuda.

Actualment, el repte més gran és treure el producte al mercat. El producte té bona acceptació entre els metges, però a nivell de circuits establerts que hi ha per introduir un producte innovador dins el sistema sanitari públic és difícil esbrinar quin és el circuit adequat.

Tens objectius a llarg termini de caire personal, no d’empresa, d’aquí a 20 anys dins o fora de GoodGut?

Vint anys potser és molt, potser els objectius a llarg termini els poso a 5 o 10 anys. Sempre vaig fent aquesta foto a 5 i 10 anys, i veig el creixement de GoodGut amb la meva implicació més o menys directa. Imagino poder-hi ser a mesura que GoodGut creixi, però aquests tipus d’empreses, a vegades, en funció de si entra una empresa gran o hi ha canvis estructurals. És inevitable que algun dels fundadors hagin de fer un pas al costat, que no vol dir que desapareguin, sinó que continuen estant com a socis i en el consell d’administració, però potser no en la direcció directa de l’empresa. Jo m’hi veig, sigui davant de tot o en el consell d’administració.

Pot ser que et veiem començant una empresa altre cop des de zero?

Sí…, sí, sí, sí, pot ser… D’això no en tinc cap dubte, però tampoc sense deixar òbviament GoodGut on jo crec que ha d’arribar.

Photo ofMariona Serra Pagès
Mariona Serra Pagès
CEO and co-fundadora de GoodGut
GoodGut
Pic de Peguera, 11 ,
Girona, 17003

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*