Marta Barrachina: «No t’has de deixar portar per tot el que és mediàtic, ho has de fer perquè creus en el projecte»

Marta Barrachina: «No t’has de deixar portar per tot el que és mediàtic, ho has de fer perquè creus en el projecte»

Marta Barrachina
Marta Barrachina – Font: ADmit Therapeutics

La Marta Barrachina, CEO i Co-Fundadora d’ADmit Therapeutics, és Doctora en Bioquímica per la Universitat de Barcelona i disposa d’un MBA per La Salle. És especialista en regulació gènica i epigenètica en malalties neurodegeneratives i neurològiques com la malaltia d’Alzheimer, Parkinson, Huntington i l’esquizofrènia. Actualment és investigadora principal a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge.

Què és ADmit Therapeutics i quina és la tasca que dueu a terme?

La nostra empresa és una spin-off de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) en la que treballem per al desenvolupament d’un test per diagnosticar precoçment la malaltia d’Alzheimer. Es tracta d’un test basat en la determinació en sang d’uns biomarcadors epigenètics mitjançant tècniques de seqüenciació massiva, bàsicament PCR’s, que malauradament estan tan de moda aquests dies.

Actualment, és molt complex diagnosticar la malaltia d’Alzheimer en fases inicials. Què caracteritza al vostre test perquè suposi una bona eina de diagnòstic en aquesta etapa de la malaltia?

Bé, el problema de l’Alzheimer és que es tracta d’una malaltia que es pot començar a patir però tot i això, estar anys sense tenir els primers símptomes que solen ser pèrdues de memòria. Després d’aquest període el pacient passa a una fase de demència, moment en què el cervell ja es troba molt afectat.

El fet és que avui en dia, no hi ha cap eina que permeti saber si quan pateixes aquestes primeres pèrdues de memòria evolucionaran en Alzheimer o no. En aquest punt, els neuròlegs poden tractar de diagnosticar-ho gràcies a una combinació de molts tests de radioimatge, neurològics i neuropsicològics, que suposen molt de temps i poden ser molt invasius. Tot i això, el diagnòstic que estableixen no és del tot confirmatiu.

Els tests que està desenvolupant la competència mesuren proteïnes i altres paràmetres en sang que estan relacionats amb l’Alzheimer en fases avançades de la malaltia. En el nostre cas però, tot i que encara ho hem de demostrar, el que mesurem són uns biomarcadors epigenètics, relacionats amb el mitocondri, ja que s’ha descrit que el funcionament d’aquest orgànul comença a fallar molt a l’inici de la malaltia, no només a nivell cerebral sinó a nivell sistèmic, és a dir, en la sang.

La teoria és que aquests biomarcadors, que hem identificat i patentat, es troben alterats a la sang molt abans que es comenci a donar la mort de les neurones. Gràcies a això, amb aquest test podríem fer possible el diagnòstic en fases inicials de la malaltia.

A quina fase de desenvolupament es troben els tests?

Avui dia, estem centrats en l’estudi en mostres de sang, seleccionant aquells pacients que tenen pèrdues de memòria, és a dir, un deteriorament cognitiu lleu, per tal que al llarg del temps els neuròlegs puguin anar comprovant si evolucionen o no a l’Alzheimer. Paral·lelament, estudiem si els biomarcadors que comentava abans es troben a la sang d’aquestes persones o no.

De moment, hem observat que els biomarcadors només estan presents a la sang dels pacients que posteriorment han progressat l’Alzheimer, però encara ens trobem en una fase d’anàlisi de més pacients, en què volem ampliar l’estudi amb més casos per acabar obtenint un test de diagnòstic predictiu i completar l’estudi clínic.

Creieu que la vostra tasca contribuirà a llarg termini en el descobriment d’una cura per la malaltia de l’Alzheimer?

Sí, ja que la idea és que el test pugui ajudar a seleccionar pacients molt a l’inici de la malaltia.

En un estudi clínic es treballa amb dos grups de pacients, un que es tracta amb el medicament que s’està estudiant, i un altre grup que seria el placebo o control, que no es medica. Amb aquest estudi es vol veure si existeixen diferències entre els pacients que s’han estat tractant i els que no.

Actualment no hi ha un tractament que curi o aturi la progressió de l’Alzheimer perquè les empreses farmacèutiques han fet assajos clínics amb pacients amb malaltia molt avançada. Un pacient amb demència està molt afectat a nivell cerebral  ja que ha patit molta mort de neurones, per tant, quan han provat els fàrmacs en estudi clínic no s’han observat diferències entre el grup tractat i el grup control.

El que es té clar, és que el problema no rau en que no s’hagi trobat un fàrmac adient, sinó que no s’ha pogut veure una millora ja que els pacients cerebralment estan molt deteriorats, i per tant, en aquest punt ja no se’ls pot ajudar a revertir la malaltia. El que es necessita doncs, és fer els assajos clínics amb pacients que es trobin en fases inicials de la malaltia i que a nivell cerebral es trobin en el millor estat possible.

Per aconseguir-ho es necessita seleccionar bé els pacients, aquells que estiguin en fases inicials però que sàpigues amb tota seguretat que evolucionaran en l’Alzheimer, en aquest punt es troba la gran utilitat del nostre test per ajudar a trobar un fàrmac.

Tot i això, si mentre fem el nostre estudi es descobrís un fàrmac mínimament efectiu, a nosaltres tampoc ens perjudica, al contrari, ja que si ja hi ha un fàrmac al mercat el nostre test, a banda d’utilitzar-se en assajos clínics per seguir buscant millors fàrmacs, es podria implementar als hospitals, consultes dels neuròlegs i dels CAP’s per determinar pacients amb Alzheimer a l’inici de la malaltia i poder començar a tractar-los a temps i així evitar que progressin.

Creus que a l’àmbit de les ciències de la salut es destinen suficients recursos per a investigació i desenvolupament en projectes com ara el vostre?

No, realment fa falta més inversió en l’àmbit de la recerca, tant per institucions públiques com per empreses com la nostra, sobretot durant les etapes inicials d’alt risc dels projectes.

A banda del projecte en diagnòstic per la malaltia d’Alzheimer, us plantegeu centrar-vos en altres malalties?

Sí, ens agradaria treballar en l’estudi d’altres demències, perquè tot i que l’Alzheimer suposa el 80% d’aquestes, també hi ha d’altres que es troben en la mateixa situació, amb falta de tractament i diagnòstic precoç; la idea doncs és enfocar-se en aquestes també. A banda de les demències, volem treballar en la malaltia de Parkinson, que és neurodegenerativa.

ADmit Therapeutics és una spin-off de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), com va sorgir la idea d’arrencar aquesta empresa?

Bé, el projecte com a grup de recerca va començar al 2011, però va ser al 2015, quan vam entrar al programa CaixaImpulse, que vam començar a rebre les primeres nocions sobre com transformar un projecte científic per poder arribar al mercat. Va ser en aquell moment quan vam decidir fer aquest canvi d’enfocament i, ja que els resultats ens anaven acompanyant, vam acabar fundant l’empresa a finals del 2017.

Veig que sou 3 cofundadors, quin va ser el motiu pel qual vau decidir iniciar aquest projecte junts?

Bé, jo era la investigadora que va iniciar el projecte, que va concebre la idea inicial i va aconseguir tot el finançament. El 2015 vam començar a fer l’estudi amb mostres de sang i va ser llavors quan vaig començar a col·laborar amb els dos neuròlegs de l’equip, de fet, ells van ser els que van dissenyar l’estudi clínic. A partir d’aquí hem continuat treballant en el projecte i hem passat de ser col·laboradors científics a ser socis de la companyia.

Us vau trobar complicacions durant el procés de transferència?

Sí, és complicat. Intervenen molts interessos per part de la institució pública, com ara la desconfiança cap a la teva capacitat com a gestor d’una empresa, ja que en molts casos consideren que els científics no en som capaços. Per això també t’has de formar, t’ha d’agradar i sobretot has de tenir el coratge de fer-ho, perquè és un canvi dràstic en la teva trajectòria professional. Bé, en el meu cas jo creia en el projecte i ho tenia molt clar, m’agradava aquest sector i em vaig formar en un MBA per tenir nocions sobre gestió d’empreses, temes fiscals, econòmics… i bé, de moment aquí seguim fins ara.

Amb quin finançament comptàveu en un inici?

En un principi, nosaltres vam començar amb les 3 F’s, «friends, family and fools», és a dir amb diners d’amics, familiars i «bojos», aquells que confien des d’un inici en el teu projecte. Un temps després vam aconseguir una subvenció europea i en paral·lel a això vam aixecar una primera ronda llavor amb inversors privats.

Realment el primer any va ser dur, bàsicament vam costejar els costos d’estructura i patent però no vam fer cap activitat científica fins al segon any, quan ja vam tenir el finançament necessari.

Com veus el futur de l’empresa a llarg termini?

Doncs només hi ha dues opcions, la primera és que els resultats ens acompanyin, fet que seria un gran èxit perquè suposaria el primer test de diagnòstic precoç que s’implementaria a la pràctica clínica i per a les empreses farmacèutiques. I la segona és que si això no funciona, desapareixerem, tot i que potser podríem aconseguir finançament per provar d’investigar en altres malalties neurodegeneratives, i així allargar la vida de la companyia intentant fer un altre producte.

Com està vivint l’empresa aquesta situació actual amb la COVID-19?

Nosaltres de moment estem bé, ja que ens trobem en un període d’anàlisis bioinformàtics i podem treballar des de casa; en paral·lel a això també estem aprofitant per sol·licitar subvencions i ajuts públics. Sí que és cert que respecte als pacients, durant aquests mesos no en podem reclutar de nous per a l’estudi, i pel que fa al seguiment clínic dels pacients amb els quals estem treballant, ha passat a ser simplement telefònic. Però bé, l’afectació és mínima respecte al global, en aquest aspecte creuem els dits i per ara no ens podem queixar.

Després de viure aquest procés de transferència de primera mà, quin consell donaries a joves investigadors amb inquietuds emprenedores?

Sobretot que no es deixin portar per tot el que és mediàtic o està de moda, perquè no porta enlloc. És a dir, ho has de fer perquè creus en el projecte. S’ha de ser molt rigorós amb el que presentes i el que tens, saber segur que ofereixes un producte útil. «¡No es oro todo lo que reluce!»

Cal ser també molt realista. És a dir, per molt que vulguis treballar en obtenir un producte que creus que serà molt important, cal analitzar bé la ciència que hi ha al darrere, ja que si aquesta t’està demostrant que el que estàs estudiant no porta enlloc, cal saber deixar-ho estar i iniciar un altre via. És important doncs tenir una base científica per aquest tipus de projectes, ja que això t’obre molt la ment i t’ajuda a conèixer el projecte en profunditat per no quedar-te a la superfície dels resultats.

Personalment, és una experiència que recomano, però cal saber que no és un àmbit en què estiguis en constant tranquil·litat.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*