Cristina Vilaplana: “Jo penso que [muntar una empresa] és una aventura genial”

Cristina Vilaplana: “Jo penso que [muntar una empresa] és una aventura genial”

Arreu del món els esforços s’estan unint per aconseguir una vacuna contra el SARS-CoV-2, però hi ha altres projectes que aposten per a afavorir el nostre sistema immunitari. Un d’ells és el que llança la farmacèutica Reig Jofre en coordinació amb l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i amb l’Institut Universitari per a la Recerca en Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol).

En el marc d’aquest projecte, s’ha iniciat un estudi clínic que consisteix a administrar el complement alimentari Nyaditum resae a personal sanitari amb un elevat risc de contagi per coronavirus, per tal d’avaluar l’eficàcia del complement en la reducció de la incidència de la infecció per SARS-CoV-2. I en el cas de patir la infecció pel coronavirus, també es vol avaluar si pot disminuir-ne la gravetat.

Nyaditum resae és un complement alimentari obtingut a partir del bacteri Mycobacterium manresensis i que s’utilitza per prevenir la tuberculosi, a través de modular la resposta immunitària.

Per a saber més d’aquest complement i de l’empresa que el desenvolupa parlem amb Cristina Vilaplana, investigadora de la Unitat de Tuberculosi Experimental (UTE) de l’IGTP, co-inventora del Nyaditum resae i co-fundadora de l’empresa Manremyc.

Cristina Vilaplana – Font IGTP

D’on sorgeix la idea del Nyaditum resae?

Quan t’infectes de tuberculosi pot passar que desenvolupis la malaltia o pot ser que no. El 90% de les persones no la desenvolupen; estan infectades i potser algun dia desenvoluparan la malaltia, però en principi no. Mentre que hi ha un 10% que sí que la pateixen, i encara no se sap ben bé per què.

Nyaditum resae sorgeix d’enfocar-nos en aquesta gent que ara mateix podrien estar infectats i no ho saben, per disminuir el risc que es posin malalts.

Si t’infectes t’haurien de donar tractament diari durant 6 mesos, per evitar posar-te malalt. Què passa? Que a partir de 40 anys aquest tractament ja no el fa ningú.

Potser pensen: «Ja em trobo bé, no cal que prengui res.«

Exacte, “i tinc només un 10% de possibilitats de posar-me malalt, doncs passo”. Hi ha molts casos en què no se segueix aquest tractament. Per això ens vam proposar de buscar algun tractament que previngués i que fos com una teràpia “més natural”, per evitar aquests tractaments de 6 mesos.

Quan els nens petits comencen a menjar aliments sòlids, primer se’ls introdueix una mica de fruita, després una mica de proteïna, després se’ls hi dona ou, etc. Doncs amb Nyaditum resae el raonament és el mateix, ensenyem un micobacteri al nostre cos perquè vagi veient el que és i pugui fer una resposta més balancejada quan arribi el bacteri de la tuberculosi.

Perquè en el cas de la tuberculosi, “és pitjor el remei que la malaltia”

Exactament. En malalts de tuberculosi, a part del mal produït pel bacteri hi ha el causat per la resposta de l’hostatger; sobretot la resposta inflamatòria. I ja hem comprovat que si s’aconsegueix baixar la inflamació associada a la tuberculosi podrem controlar millor la malaltia. Una menor inflamació la podem aconseguir entrenant el cos a veure micobacteris, començant pel bacteri ambiental Mycobacterium manresensis, en el que es basa el Nyaditum resae.

Per què un micobacteri ambiental i no Mycobacterium tuberculosi?

Es va provar amb M. tuberculosis inactivat, i realment sí que aconsegueixes modular la resposta immunitària. Però aleshores estaríem parlant d’una vacuna i és més complicat de produir perquè has de fer moltes més proves; al cap i a la fi, es tracta de fer servir directament un patogen. Per això es va provar amb micobacteris ambientals. En veure que funcionaven, vam decidir fundar Manremyc.

Primer de tot vam patentar Nyaditum resae. Quan patentes tens dues possibilitats: la primera és llicenciar la patent, és a dir, si tu et dediques a altres coses, pots decidir que sigui algú altre qui desenvolupa el producte (i si guanya una mica de calers doncs que me’n doni de tant en tant). L’altra possibilitat és muntar una empresa, ja que qui estarà tan disposat a tirar endavant el projecte com nosaltres?

Per això vam dir “aquesta és la nostra”, muntem-ho de base, fem-ho nosaltres i fem fins on podem. Vam començar a posar capital i vam muntar l’Spin-off [Manremyc], i immediatament la institució es queda el 10%

És a dir, quan es munta una Spin-off, es fa en col·laboració amb la institució on treballes? O vas pel teu compte?

No, tu treballes per l’institut. És d’allà on cobres. Tu ets l’autor de la patent, però la patent no és teva, és de la institució. Això per començar, aquesta és la llei. A altres llocs, com ara als Estats Units, la patent és teva, mentre que aquí no, aquí és la institució. Tens dret a una sèrie de diners, però bàsicament qui s’endú el gruix és la institució que t’ha pagat. [Riem]

Això passa per haver fet una Spin-off tenint la patent ells?

No, això és independent. És perquè tu treballes per ells, parteixes d’uns resultats que són seus. Quan tu fas recerca i treballes per una institució, els teus resultats no són teus, són de la institució.

Tu treballaves allà i aquella invenció l’has fet allà. La patentis o no la patentis, és igual, ells tenen dret a un %.

Ja tenim Manremyc, ara què?

Un cop es munta l’empresa, la patent es llicencia en favor seu; és a dir, es fa un acord de col·laboració amb aquesta Spin-off. Seguim essent nosaltres, però és com si el desenvolupament de Nyaditum resae el fes una empresa externa.

L’equip de Manremyc partim d’un bagatge en el que refereix a provar nous fàrmacs i noves vacunes contra la tuberculosi a tota Europa, per tant coneixem molt bé el procés. En el nostre cas sabíem el que calia fer i necessitaven més diners. Per això vam fer una ronda de finançament de mecenatge a través de Capital cell.

Això és com un Verkami?

És un Verkami, però en comptes de donar-te allò que diuen la recompensa, et donen accions. És una participació, un percentatge.

I amb els drets de societat limitada (SL) es pot tenir aquesta quantitat d’accionistes?

Els accionistes formen una empresa vehicle. És una empresa que la formen moltes persones que han posat petites quantitats. I aquesta empresa vehicle entra com a sòcia de la gran.

Jo penso que és una aventura genial. El que passa és que els científics estem poc preparats. Tenim molt poca ajuda i molt poc assessorament.

És cert. Tinc una amiga advocada que treballa assessorant moltes empreses de científics, i sempre diu “ells són molt bons al seu camp però no en muntar empreses”

Clar, és un drama. És una aventura magnífica i ho tires endavant, però es necessita molta empenta i faltaria més suport i assessorament abans de començar. Un servei que et digués amb què et trobaràs i què necessitaràs, per jutjar si t’hi vols posar o no.

Però l’institut no té una unitat de Technology Transfer?

Sí, clar, però la unitat de Technology Transfer diu si una investigació s’ha de patentar o si s’ha de fer una Spin-off. Però un cop ells ho han llicenciat, tots els diners els has de buscar tu. I quan s’acaben els diners has d’aprendre com es fa això de la ronda d’inversors.

Potser s’hauria de fundar alguna associació que ajudés?

Si hi hagués algú que muntés una empresa dedicada a assessorar es forraria. Una consultoria, però, d’abans del procés, perquè hi ha consultories però quan la busques estàs tant liat que l’haguessis necessitat abans!

Crec que em queda prou clar que és una aventura molt interessant, però com tota aventura, és millor preparar-se bé la motxilla i mirar la previsió del temps abans de sortir de casa.

Moltes gràcies Cristina i molts ànims en els dies que venen!

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*