Caty Casas : ‘La recerca a les Universitats necessita ser repensada’

Caty Casas : ‘La recerca a les Universitats necessita ser repensada’

Caty Casas Louzao és Neurobiòloga al Departament de Biologia cel.lular Fisiologia i Immunologia  a   l’Institut de Neurociències (INc) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).  Doctora en Biología cel.lular  i  Patologia per la Universitat de Barcelona, actualment és professora agregada a la Facultat de Medicina de la UAB des de 2004,  té una llarga experiència investigadora en neurobiologia a nivells moleculars, cel·lulars i fisiològics, i en la recerca de models experimentals preclínics in vitro i in vivo per a la innovació terapèutica en processos neurodegeneratius. A més de tota aquesta experiència en recerca i publicacions científiques, Caty va co-fundar a l’octubre de 2019, junt a un grup d’investigació del L’INc, NeuroHeal Biomedicals, una nova empresa de base tecnològica  que  desenvolupa  nous  tractaments per a lesions nervioses.

Caty Casas, Neurobiòloga a l’institut de Neurociències (Inc) de la UAB

Per  començar, explica’ns  en  què  consisteix  la  teva  recerca  científica?

Durant aquest darrers anys, hem caracteritzat els processos moleculars implicats en la neurodegeneració. Ho hem fet emprant models de trauma a nivell de l’arrel nerviosa espinal que en ser arrencada causa una lenta degeneració de les motoneurones. És un model que permet estudiar el procés neurodegeneratiu sense artificis, sense la necessitat de l’ús de mutants, com es fa per les malalties neurodegeneratives, i sense afectar directament el teixit de la medul·la espinal, on és el cos de la motoneurona, com es fa en models de lesions medul·lars. Per tant, té moltes avantatges.

Hi ha molts grups de recerca al nostre país que estiguin fent estudis semblants?

Amb aquest model, no, i internacionalment també hi ha molt pocs. De fet, som els únics que han investigat aquest model amb tant detall molecular.

L’octubre passat vares fundar junt a un equip d’investigació de l’INC NeuroHeal Biomedicals, una empresa spin-off de la UAB, amb base tecnológica,per fer avançar i arribar a obtenir un nou medicament que és una combinació de dos principis actius, per a impulsar les neurones a activar convenientment els seus propis mecanismes endògens de neuroprotecció i de regeneració nerviosa.  Explica’ns de què es tracta i quines eines i mètodes utilitzeu?

Com bé dius, NeuroHeal és una combinació de dos fàrmacs genèrics però que en sinergia aconsegueixen neuroprotegir i accelerar la regeneració del nervis perifèrics. En aquesta actuació seria el primer fàrmac per les neuropaties perifèriques traumàtiques si aconseguim la seva sortida al mercat i ús clínic. El vam descobrir emprant estratègies innovadores per la cerca de medicaments ja que cercàvem enfortir els mecanismes endògens de neuroprotecció que tenen les neurones i que sovint funcionen malament davant de lesions severes, en comptes de intentar inhibir vies patològiques com es fa clàssicament. A més vam emprar eines computacionals d’avantguarda i intel·ligència artificial. El resultat de la estratègia és molt esperançador i, de fet, el procés ha estat inspiració per la cerca d’altres fàrmacs. La idea darrera el descobriment de NeuroHeal ha donat aquest fàrmac i inspirarà per donar-ne molts mes.

Com milloraran aquestes recerques el dia a dia de la gent amb problemes neurodegeneratius ? Quin impacte i beneficis en la vida d’aquestes persones podria tenir?

NeuroHeal és neuroprotector, accelera la regeneració dels nervis, redueix la atrofia muscular i atenua la aparició de dolor neuropàtic en models de nervi perifèric per trauma. Per tant, creiem que podria accelerar i millorar el procés de recuperació de les funcions afectades per la lesió, como ara la mobilitat o sensibilitat d’algun membre, i també creiem que podria millorar considerablement la qualitat de vida dels pacients si durant el procés de recuperació s’evita l’aparició de dolor neuropàtic pel qual actualment no hi ha cap medicament efectiu i específic.

Ja esteu fent assajos clínics amb pacients?

No. Les agències del medicament requereixen de molta informació i controls a fer per estar segures abans de posar un medicament al mercat. Per assolir tots aquests passos i estudis, es requereix molta inversió de diners ja que els estudis regulatoris i els assajos clínics son molt cars, només son possibles si hi ha finançament privat. I només hi haurà aquesta inversió si el producte, fruit de la investigació és patentat. Aquest circuit, sovint és ignorat o desconegut pels investigadors. Però si realment volem fer que els medicaments o solucions que investiguem arribin a la clínica, cal fer aquests passos.

Consideres que s’han fet avenços importants en el teu camp d’investigació en  els  darrers anys? Quins?

Considero que s’han fet avenços espectaculars en el camp de la bioenginyeria mèdica per ajudar a la mobilitat de les mans, braços i cames en persones amb paràlisis. Però crec que s’ha descuidat molt la investigació per tenir cura de les neurones després de trauma, perquè no es morissin, i, potser, per evitar la necessitat de mecanismes tant sofisticats per recuperar la mobilitat.

Com veus i quina és la situació de la recerca en el camp de la neurobiologia al nostre país a i a la resta de l’estat? Creus que es destinen suficients esforços a la investigació  o estem  molt  lluny del  que  seria ideal?

La situació a les Universitats és altament precària. Es manté per la passió i esforços de professionals apassionants que intenten compaginar el munt de docència i gestió docent i universitària amb la recerca competitiva i d’excel·lència. En recerca, tots som necessaris, cadascú aporta un punt de vista diferent que pot donar lloc a descobriments trencadors. La recerca a les Universitats necessita ser repensada i dotada amb recursos humans i tècnics de qualitat, amb impulsos econòmics per donar oportunitats a desenvolupar idees innovadores, amb un enfortiment del suport en transferència, i a fer més factible la conciliació docència-recerca.

Es una evidència que actualment no s’estan destinant els recursos necessaris que es mereix la recerca i la investigació científica. Tens algunes idees per superar aquesta situación, i fer entendre a les autoritats responsables  de  la  importancia  d’aquesta  a  la  societat?

Quan hem volgut tenir una solució imminent per un problema de salut, com ara la urgència del covid-19, ens hem trobat amb uns sistemes i estructures d’investigació esquifits, amb molt bones idees i bons investigadors al darrera però sense els recursos bàsics, humans, tècnics i d’infraestructura que els donin suport. I per tant, sense el suport del sector privat que hi cregui i vulgui cooperar a portar les bones solucions a la clínica. Perdem oportunitats, i la carrera sempre la guanyen la Xina o USA. Hem de tenir uns sistemes de recerca enfortits amb infraestructura de qualitat i molts tècnics especialistes. Això és bàsic per poder reaccionar ràpid davant qualsevol urgència. Tanmateix, un sistema fort, altament qualificat i àgil per la transferència del coneixement i amb més diners per poder fer els estudis preclínics i clínics si es troben medicaments amb bones possibilitats d’èxit. Molts bons productes es queden a mig camí per no trobar inversors compromesos.

A part de la recerca que fas, també ets professora agregada a la Facultat de Medicina de la UAB,  quines matèries imparteixes actualement a l’alumnat ?

Fisiologia Mèdica

-Quina vesant  t’agrada  més la  investigació o la docència  universitària?

Això és com preguntar-li a algú, a qui t’estimes mes, a mamà o a papà? Cada aspecte és important i té les seves satisfaccions.

 La investigació científica forma part de la societat i per tant també segueix les dinàmiques d’aquesta. Com a dona científica, t’has sentit alguna vegada discriminada  només   pel   fet  de ser-ho?

Discriminada per ser dona, no. Però cal saber que en un lloc tan hipercompetitiu com és la Universitat s’estableixen jocs de poder que si no s’hi volen acatar, tens problemes, siguis home o dona. Aconsello aprendre habilitats polítiques i de negociació per tenir oportunitats …….i tenir un mestre Yoda de mentor/a també ajuda.

Com veus actualment la situació de les dones a la ciència, i més concretament  en el teu camp,  el  de  la neurobiologia?

La precarietat que els estudiants veuen durant la seva formació produeix un gran desànim que fa que una gran majoria decideixin abandonar el camí de la recerca després del doctorat. Això afecta a ambdós sexes tot i que el moment de formar una família coincideix en elles amb l’inici del postdoc la qual cosa té un gran pes en les decisions de deixar la ciència. La manca de models que mostrin que la conciliació laboral és possible sense fer esforços titànics per compaginar-ho tot i no perdre oportunitats durant les discontinuïtats maternals, fa que es redueixi el nombre de les que s’animin a continuar.

I com veus el futur en aquest sentit?

Sinó canvia la política laboral, la científica i també la universitària, veig un futur molt negre.

La neurobiologia  és  un camp difícil de divulgar a la societat, creus que s’està  fent  bé  aquesta tasca  avui  dia?

La divulgació és molt necessària perquè la cultura biològica que es té a la nostra societat és massa escassa. La divulgació ha millorat moltíssim durant aquests darrers anys però fa falta encara més. Clar que també ha d’haver un mínim interès en la societat per saber-ne mes i això és mes difícil d’aixecar. S’ha vist molt clarament, que la gent ha tingut interès en saber mes del coronavirus per la seva actualitat i proximitat, però no tot gaudeix de la mateixa atenció. Si la gent sàpigues mes, tindria mes criteri com per no creure’s que prenent-se un desinfectant ens podríem curar del covid-19 en quan ho digui una persona mediàtica….

I com veus  la divulgació  científica en general  al  nostre país?

També insuficient. Caldria, potser impulsar-la des de les Universitats, en conjunció amb bones agències de comunicació com la BBC, i que es valorés aquesta tasca amb el mateix pes que el de la docència. Ara mateix, depèn de la bona voluntat dels professors que vulguin invertir un temps en això i que no tenen. La preparació de material audio-visual d’alta qualitat i amb segell propi és un recurs absent a la Universitat. Sense aquests materials no es pot fer una divulgació excel·lent , ni tan sols, unes bones classes on-line, etc….En el futur immediat cap a la major “virtualitat”, s’hauria de donar un gran impuls en aquest aspecte

Moltíssimes Gràcies Caty, esperem que la docència, la divulgació i la recerca científica  continuï  fent  avançar  la  societat   cap  a  millor.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*