Judit Camargo i els filtres solars intel·ligents: «Mare meva, estic una mica xalada, no?»

Judit Camargo i els filtres solars intel·ligents: «Mare meva, estic una mica xalada, no?»

Foto de la Judit Camargo davant d'una paret de totxo gris. Hi ha un text amb el títol de l'article. Judit Camargo i els filtres solars intel·ligents: Mare meva, estic una mica xalada, no?

Ara que s’acosta l’estiu, parlem de la Judit Camargo, que el maig del 2019 va crear Roka Furadada, una empresa que distribuirà cremes solars amb filtres solars intel·ligents que s’activen segons la radiació que els arriba.

Connectem el Zoom d’acord amb la moda actual. Ens veiem per primer cop. La Judit no ha anat a la perruqueria durant el confinament. Ho diu ella, no jo. Ja s’ha trencat el gel.

Parlarem dels filtres solars, parlarem de l’empresa, però primer parlem una mica de tu. Et vas llicenciar en química, tens bastants màsters i ara estàs acabant un doctorat.

Sí, d’investigació biomèdica aplicada a salut pública. Em falta escriure dos articles. Però des que vaig fundar l’empresa, la feina m’ha augmentat exponencialment. Combinar-ho tot és molt complicat.

Posar-te a crear una empresa en l’últim any de doctorat… S’ha de tenir valor. [riem] Tens aquest perfil ambivalent de ciència i empresa. Què t’atrau de la ciència i què t’atrau de l’empresa?

De la ciència m’atrau la recerca, el descobriment i l’impacte que té allò que fas. I de l’empresa, el mateix. L’empresa sovint s’entén com una entitat per fer negoci, però també té un impacte social molt important. Jo vaig començar a treballar quan feia el meu primer màster. I és clar, la velocitat, la inversió i la capacitat de desenvolupament que tenia en un entorn empresarial em van semblar molt més interessants que les que tenia en aquell moment a la universitat. Però, en realitat, treballar en empresa dins de la part tècnica tampoc no és tan diferent de fer recerca a la universitat, tret que tens més recursos i et guanyes més bé la vida.

«En realitat, treballar en empresa dins de la part tècnica tampoc no és tan diferent de fer recerca a la universitat, tret que tens més recursos i et guanyes més bé la vida.»

De fet, Roka Furadada està fent recerca en els filtres solars intel·ligents.

Sí, ja estem en una fase bastant avançada perquè és un projecte que va començar en un centre de recerca de la farmacèutica Ferrer l’any 2005. És un projecte bastant antic, però són molècules noves i això requereix temps i inversió. Més tard, el 2015, diria, quan es va tancar el centre de recerca pura i no d’aplicació de Ferrer, hi va haver projectes que van quedar una mica despenjats. Va ser llavors que vaig descobrir aquest projecte que és súper interessant.

Foto de cos sencer de Judit Camargo, cofundadora de Roka Furadada, l'empresa de filtres solars intel·ligents. Porta una blusa blanca i uns pantalons negres.
Judit Camargo, cofundadora de Roka Furadada, l’empresa de filtres solars intel·ligents

Has dit que els filtres solars intel·ligents són compostos nous, que els vau crear especialment?

Sí, són molècules noves. Un dels problemes principals dels filtres solars és que són molècules tautomèriques, són molècules amb diferents estructures en equilibri que absorbeixen la radiació fins que es degraden en funció de la dosi de radiació que els arriba. Què passa? Que poses una concentració determinada en una crema solar i aquesta capacitat de protecció es va perdent a mesura que aquesta capacitat d’absorció va minvant. Però, com que la radiació no és la mateixa a tots els llocs ni en totes les èpoques de l’any, potser a l’agost a la platja al migdia la crema, encara que sigui de factor 50, et pot durar 15 o 20 minuts i, en canvi, si surts un matí de primavera, et dura molt més.

La gent no sap com funcionen les cremes actuals ni quant dura l’efecte.

Per això vam decidir fer un producte que quan la radiació és molt baixa, no s’activa, però a mesura que augmenta la dosi de radiació, aquesta radiació transforma la molècula, que és un precursor dels filtres solars actuals. És a dir, també són molècules tautomèriques, però tenen més recorregut, són més estables.

I quin benefici té que els filtres solars intel·ligents siguin més estables?

Els filtres solars actuals, en no ser estables, necessiten estabilitzants i, amb la radiació, es produeixen una sèrie de productes de degradació amb un impacte ambiental i toxicològic. Primer volíem solucionar la durada de la protecció en situació d’exposició elevada. Un següent pas, i per això hem trigat tant de temps, era que aquestes molècules estiguessin en una càpsula de sílice amorfa, però fixades, no amb una encapsulació en ús com molts filtres solars actuals.

Quina és la diferència entre l’encapsulació en ús i fixar les molècules?

La tècnica d’encapsulació en ús és una tècnica pensada sobretot per a l’alliberació prolongada i lenta de, per exemple, productes farmacèutics que poden produir al·lèrgies a la pell. L’alliberació prolongada i lenta disminueix aquesta possibilitat d’al·lèrgia. Però no estan tan pensades per al medi ambient. Nosaltres vam aconseguir fixar les molècules dins d’aquesta càpsula de sílice amorfa perquè, quan haguessin absorbit suficient radiació i generessin productes de degradació, s’hi quedessin dins. Així evitàvem els efectes tòxics en les persones, en els coralls i en el medi ambient.

«Vam aconseguir fixar les molècules dins d’aquesta càpsula. Així evitàvem els efectes tòxics en les persones, en els coralls i en el medi ambient.»

També esteu estudiant com aconseguir una finestra de temps abans de la protecció perquè l’usuari pugui sintetitzar vitamina D per exposició solar. Com ho teniu això i com s’aconsegueix?

És un procés molt difícil. El problema és que quan muntes una empresa i busques finançament t’has de focalitzar en certs punts. I ara ens estem focalitzant en treure la primera molècula com més aviat millor al mercat. Però sí, la idea és assegurar la possibilitat que durant un temps puguis sintetitzar vitamina D.

Entenc que els filtres solars intel·ligents ja els teniu a punt però que us falta finançament?

Estem estudiant si la part final de la síntesi, que seria la polimerització, la fem en lots o en continu. I és per això que hem demanat finançament. L’objectiu seria poder automatitzar la síntesi al màxim per ser competitius. Ara la majoria dels filtres solars es sintetitzen a la Xina i a l’Índia i nosaltres els voldríem fabricar aquí. Hi ha un dels filtres solars intel·ligents que és purament orgànic que sí que està a punt i està en fase de registre, és a dir, d’introduir-lo dins del llistat de filtres solars homologats de la Unió Europea.

«Ara la majoria dels filtres solars es sintetitzen a la Xina i a l’Índia i nosaltres els voldríem fabricar aquí.»

Seguint amb el finançament, el vostre objectiu era aconseguir un milió d’euros. D’on es treuen els diners?

L’aportació inicial dels fundadors de l’empresa va ser de 50.000 €. Després vam aconseguir una SME Instrument de la Comissió Europea, tenim una mica de finançament de l’AGAUR, hem guanyat un Startup Capital i vam aconseguir finançament del CDTI. A part d’això, el novembre del 2019 vam fer una ampliació de capital, amb una part compromesa a certes fites, com el registre d’aquesta molècula que deia. I també tenim un préstec d’Enisa, del Ministeri d’Indústria. Ara ens hem presentat a una convocatòria de l’EIC Accelerator de Green Deal amb la idea de poder créixer més en equip i anar a tot gas. [riem]

Parlant d’anar a tot gas, la idea és comercialitzar els filtres solars intel·ligents el 2021. Ha afectat la crisi del coronavirus els vostres plans?

Sí. Al novembre del 2019 vam comprar uns equips que ens havien d’entregar a mitjans de gener i ens van arribar a final d’abril. Aquests equips els fabriquen a Alemanya, però no els hi arribaven els components necessaris de la Xina. I quan van arribar els equips i ja estaven a punt, vam entrar en confinament. Però bé, sembla que amb una mica de sort, ara al juny ja ens podrem reincorporar.

Muntar una empresa és una tasca complicada. Com t’has guiat?

He tingut molts amics que m’han ajudat i assessorat. Per exemple, en la formació de l’empresa em va ajudar el meu cunyat, que és director financer d’una empresa farmacèutica fa molts anys. Una amiga em va recomanar una acceleradora de Barcelona Activa. És la xarxa que ja tens.

Amb tot el viatge que has fet, quins han estat els moments més durs del procés?

A Ferrer, quan vaig aconseguir demostrar que hi havia un interès comercial en el projecte dels filtres solars intel·ligents, llavors hi va haver un canvi de conseller delegat. Es va parar tot durant un any, Ferrer va descartar tots els projectes químics i va apostar només pels farmacèutics. Semblava que el projecte estava maleït. I llavors, em vaig posar les piles per buscar diners. Això per a mi és el que m’ha costat més. Jo tenia un punt d’inconsciència, també ho he de dir, d’embarcar-me i ja trobaré els diners. Sort que he estat molt ben assessorada, perquè si no…

«Jo tenia un punt d’inconsciència, també ho he de dir, d’embarcar-me i ja trobaré els diners. Sort que he estat molt ben assessorada, perquè si no…»

Hi ha una combinació de tirar-se a la piscina, esforç i una mica de sort?

La veritat és que mires enrere i dius «Ostres, he aconseguit molt en poc temps». I és una mica de sort també. T’hi poses i després quan ho mires amb perspectiva dius «Mare meva, estic una mica xalada, no?» [riem] Una mica de sort sí. I molt d’esforç, la veritat. Molt.

Per ara a l’empresa només sou tres persones?

Tres persones treballant a jornada completa. Tinc una persona que està a mitja jornada que ara està a Holanda perquè va trobar nòvio i se’n va anar. I tinc la Marina i un director financer que ho fa per l’amor a l’art. Però oficialment seríem tres persones i mitja.

El que he vist és que sou tot dones, tret d’un home pel que has dit ara. Això és una decisió o simplement és que la gent més qualificada que has trobat han sigut dones?

Jo crec que és una qüestió de contactes. A la feina coincidim més amb dones en associacions professionals. Per altra banda, quan vaig fer la selecció, la veritat és que les persones que em van semblar més capacitades eren dones. De fet, estava pensant que quan faci noves contractacions potser hauré de fer discriminació positiva i contractar algun home. També està bé que hi hagi una barreja.

«Quan vaig fer la selecció, la veritat és que les persones que em van semblar més capacitades eren dones.»

No. Ja els contracten a molts llocs. [riem]

Quan necessito algú, em venen al cap noies que conec molt bé, que he treballat amb elles i hi he treballat molt bé. I de manera molt espontània, és així.

De fet, tu has participat en diferents esdeveniments sobre la dona en la ciència i en la innovació. Quin és el missatge que no es repeteix, però que potser s’hauria de dir més en aquest tipus d’esdeveniments?

Hmmm… El missatge que no es repeteix. Ostres, això és complicat. Penso que el que no es diu és que al final també ha de ser una cosa que les dones vulguin fer. El que diem és que si a algú li ve de gust, que ho pugui fer. Que no es trobi els entrebancs que normalment hi ha. Si mires investigadors principals en grans centres tecnològics, la majoria són homes. I no és una qüestió de talent perquè hi ha dones amb moltíssim talent. És el sostre de vidre. També, així com jo de manera natural potser trio dones, potser els homes trien homes. De vegades també hi ha una manca de decisió personal si manca el suport en el teu entorn. Llavors diuen que potser és un tema d’educació. És un problema molt complex. No es pot simplificar.

Foto en blanc i negre de l'autor de l'entrevista sobre filtres solars intel·ligents, l'Òscar Aznar Alemany. També es mostra el seu alter ego drag queen, Lana Vuli.
Entrevista per Òscar Aznar Alemany

Judit, moltes gràcies per concedir-me aquesta entrevista.

Gràcies a tu. M’ho he passat molt bé.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*