Maria Lluch Senar: “Una de les tasques més importants que hem de dur a terme els científics és comunicar la nostra feina, sempre d’una manera realista”

Maria Lluch Senar: “Una de les tasques més importants que hem de dur a terme els científics és comunicar la nostra feina, sempre d’una manera realista”

Maria Lluch Senar Pulmobiotics

Entrevista a Maria Lluch Senar, biotecnòloga, fundadora i chief scientific officer de Pulmobiotics

Existeix una dicotomia quan ens referim als microorganismes: cada vegada sabem més coses sobre la microbiota o el viroma (el conjunt de bacteris i virus que conviuen amb nosaltres) i de quina és la seva importància, i malgrat tot experiències com la COVID-19 ens posen a mercè d’un organisme d’escala micromètrica. No podem assignar etiquetes de “bons” o de “dolents” al virus i bacteris, però a mesura que els estudiem i coneixem, podem aprendre a combatre’ls o, fins i tot, a utilitzar-los a favor nostre.

Un d’aquests bacteris controvertits és el Mycoplasma pneumoniae, un bacteri que la investigadora i emprenedora Maria Lluch Senar coneix molt bé. Dins el grup de Sistemes Biològics del CRG liderat pel Dr. Serrano, han estat treballant durant gairebé 10 anys en la caracterització del bacteri. Tot aquest coneixement ha acabat desembocant en una tècnica per utilitzar a M. pneumoniae com a eina de tractament, i en la fundació de la companyia spin-off Pulmobiotics, el passat 26 de març. 

Segurament la majoria hem sentit a parlar de la problemàtica de la resistència al antibiòtics, però sobre els biofilms, colònies de bacteris molt resistents, potser no tant. Els biofilms també són un problema important per salut pública?

Els biofilms, de fet, són una de les causes principals de resistència als antibiòtics, per dues raons: perquè els antibiòtics no són capaços de creuar les seves barreres, i perquè a l’interior dels biofilms els bacteris es reprodueixen més lentament, cosa que fa que la majoria d’antibiòtics no siguin efectius. Això provoca que els pacients hagin de rebre dosis tan elevades d’antibiòtics que els provoca dany renal. Si aquests pacients, a més del dany renal, pateixen una pneumònia associada a la respiració assistida (NAR), el problema és fa més gran ja que la NAR té una taxa de mortalitat a les unitats de cures intensives (UCIs) del 10-20% .

El vostre primer producte estarà encaminat al tractament de la pneumònia associada a la respiració assistida (NAR) i els biofilms bacterians que s’hi formen. Com funciona aquest tractament?

La NAR és una malaltia que afecta els pacients ingressats a les UCIs. Aquests pacients que a l’estar intubats són molt sensibles a les infeccions per Pseudomonas aeruginosa i Staphylococcus aureus, un tipus de bacteris patògens que tenen tendència a formar biofilms.

El Mycoplasma pneumoniae és un bacteri molt petit i amb un genoma molt reduït. A través d’eines de biologia molecular hem modificat el seu genoma per generar una soca o variant del bacteri encara més reduïda, que anomenem “xassís” bacterià. Al laboratori a aquest xassís se li poden afegir diversos mòduls que conferiran al bacteri diferents activitats o funcions. En el bioproducte que estem fent, les funcions que hem dotat a aquest xassís de M. pneumoniae són l’activitat per generar forats i dissoldre la paret dels biofilms i, alhora, activitat antimicrobiana per eliminar els bacteris patògens amb paret cel·lular.

Fins ara, hem comprovat que el xassís bacterià és capaç d’eliminar la infecció tan de S. aureus com de P. aeruginosa en ratolins. El següent pas és reproduir aquests resultats en un model animal més gran per aconseguir entrar en fase clínica l’any 2023.

Es preveu que aquest tractament es pugui utilitzar en diferents tipus de malalties: malalties infeccioses, malalties del sistema immunitari, en la regeneració tissular i en el càncer. Amb quin d’aquests objectius creus que tindrà més èxit el xassís bacterià? Quin seria el següent assaig clínic a realitzar?

Tenint en compte la pandèmia de la COVID-19, crec que podríem contribuir a generar vacunes a través d’aquest sistema. Arran de l’estudi europeu que ens ha permès desenvolupar les eines per fer enginyeria del genoma del bacteri, també vam poder comprovar que es poden exposar a la superfície del xassís bacterià diferents proteïnes (antígens) de microorganismes patògens. Hem pogut demostrar que el Mycoplasma és capaç de presentar diversos antígens alhora, i que administrat com a vacuna en animals infectats es genera una resposta immunitària. Si exposéssim proteïnes de la càpsida del coronavirus en l’exterior del xassís, aquesta podria ser una estratègia per generar-ne noves vacunes, i de fet és una de les línies que estem considerant abordar.

«Les malalties pulmonars es troben entre les 10 primeres causes de mort a nivell mundial: hi ha una necessitat molt gran en tractar les malalties respiratòries, i la pandèmia ho ha posat en relleu.»

Maria Lluch Senar

Quins avantatges i inconvenients presenta aquesta teràpia, o quins creus que poden aparèixer al llarg dels assaigs pre-clínics que vindran?

Caldrà veure com s’extrapolaran aquests resultats finalment en humans: pot ser que el bioproducte funcioni millor, perquè és un bacteri que ja tenim els humans de manera normal al pulmó i que un cop allà sigui estable. O pot ser que no funcioni, qui sap si degut a les modificacions que ha rebut per generar-ne el xassís no acabi d’adaptar-se prou bé. Hi ha moltes teràpies actualment en fase clínica que es basen en bacteris del tipus Escherichia coli o Lactobacillus -però serem els primers a fer-ho amb Mycoplasma. Per començar a estudiar com afectarà el xassís bacterià als bacteris ja presents al pulmó, estem fent proves amb mostres bacterianes de pacients intubats en col·laboració amb l’Hospital Cínic.

A banda d’això, també caldrà veure la percepció social que té la teràpia: sembla que si ofereixes a una persona prendre’s un bacteri com a tractament, això entra en conflicte amb la idea que té dels microorganismes com a font de malaltia. Per això una de les tasques molt importants que hem de dur a terme els científics és el comunicar la nostra feina, sempre d’una manera realista sempre.

Dins un dels projectes europeus on vau participar es va desenvolupar el joc “Battle for cattle”, en el qual podies fer d’investigador i tractar en animals una infecció bacteriana amb els bacteris modificats al laboratori.  Us plantegeu alguna iniciativa similar per conscienciar sobre l’abús dels antibiòtics i per donar a conèixer el vostre projecte?

A nivell de Pulmobiotics ara per ara no tenim un departament de comunicació i difusió, de manera que no ens plategem iniciatives com la creació del videojoc. Els investigadors involucrats en el projecte participem amb la tasca de comunicació que duu a terme el CRG, però més endavant quan siguem més potents sí que ens interessaria fer aquest tipus de divulgació.

Com es fa el salt, de la idea al producte? En què us vau inspirar i quines ajudes vau rebre?

Ser emprenedor és un camí molt dur, has de tenir iniciativa pròpia i ganes suficients; la meva formació en biotecnologia porta integrada una visió translacional, la de fer una recerca que vols que acabi tenint una aplicació. Cal tenir una vocació i també un suport en forma d’un equip investigador que també tingui ganes de seguir aquest camí.

Aquí a Espanya és molt complicat, perquè no tenim una cultura formada de start-ups. Nosaltres som la primera empresa al CRG que desenvolupa un producte farmacèutic, i l’oficina de transferència del CRG és molt nova i s’ha anat desenvolupant paral·lelament a la nostra companyia. Necessites el suport de cara a les patents, i d’altra banda com a científic has d’aportar la teva visió, mentre aprens quines estratègies pots usar. I tot això tenint en compte que no saps si al final el teu projecte esdevindrà una empresa.

Alhora, s’aprèn molt: desenvolupes habilitats de negoci, des de com muntar un pla estratègic a com preparar un elevator pitch i atreure l’atenció dels inversors en una presentació de tres minuts! Al principi pots pensar que el teu projecte està ben encaminat, però has d’aprendre a millorar-lo, treballar sobre les seves idees, i al final és una feina d’integrar disciplines científiques i de negoci. Crec que la part bàsica sobretot és tenir un equip de investigadors que hi creu, que està motivat i que té ganes de tirar-ho endavant.

Mycoplasma pneumoniae xassís bacterià teràpia
Esquema de la teràpia amb Mycoplasma pneumoniae. Crèdit: CRG

Quan els resultats d’un article científic estan relacionats amb patents, els pots publicar?

A vegades tenim aquesta concepció errònia però tu pots patentar la teva idea i després fer l’article. Encara que patentis un producte, pots publicar sobre ell en un article científic i fer-ho és important ja que els articles representen tota la ciència que hi ha al darrere, i donen més valor al producte.

Comentaves que segurament la teva formació en biotecnologia t’havia ajudat a fer aquest pas, però amb el tipus de formació que rebem a les universitats, sembla que falta un pont entre la ciència bàsica i l’emprenedoria. Creus que en aquest sentit s’haurien de donar més eines d’emprenedoria als científics per què s’estan quedant al laboratori coneixements que podrien tenir una sortida o una aplicació farmacèutica?

Estic completament d’acord amb això, sí. Jo crec que ens aniria bé tenir una plataforma de suport en aquest sentit. Hi ha grups i una recerca molt bona, però faltaria crear una infraestructura, un bypass, per portar les idees que poden tenir una aplicació tecnològica al mercat. I també que hi hagi finançament en la recerca pre-clínica, perquè les etapes de recerca del pas del laboratori a la clínica són costoses, i sovint la recerca bàsica té més possibilitats de finançament.

Parlant de finançament, l’empresa Invivo ventures va invertir en vosaltres, com funciona la seva participació?

La inversió converteix a Invivo en accionistes, i adquireixen una part de la companyia. Però no donen suport només econòmic i demanen resultats sinó que també col·laboren en desenvolupar una estratègia de negoci.

Per acabar, m’agradaria saber en quin moment es pren la decisió de llençar la companyia? La COVID-19 va influir en aquesta decisió?

Realment el procés de constituir la companyia porta 4 anys en marxa, el procés de negociació va començar uns sis mesos abans. És cert que el llançament ha coincidit en els temps amb la COVID-19, però la raó de la fundació de la companyia rau en el fet que les malalties pulmonars es troben entre les 10 primeres causes de mort a nivell mundial. Hi ha una necessitat molt gran d’investigar aquestes malalties, i la pandèmia ho ha posat més en relleu. Sí que la COVID-19 ha suposat un canvi en el pla estratègic perquè realment els casos de NAR han augmentat amb els de SARS-CoV-2.

Un dels avantatges de la nostra aproximació és que estudiem fer un tractament combinat: tractar al virus i alhora les infeccions secundàries en forma de NAR que tenen aquests pacients. Ens agradaria poder tenir prou inversió en endavant per dedicar-nos a la COVID-19 sense haver d’abandonar el tractament de la NAR; però el nostre primer objectiu és intentar curar a la gent.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*