Marta Guardiola (MiWendo): “Em sentiré molt orgullosa si la meva recerca arriba als pacients”

Marta Guardiola (MiWendo): “Em sentiré molt orgullosa si la meva recerca arriba als pacients”

A Marta Guardiola li agrada explicar que va créixer a un poble petit, Besalú. Però ella somiava amb fer coses grans. “El meu afany de crear coses em va portar a ser enginyera, però el meu cor està en la medicina”, resa el seu perfil de LinkedIn. La seva trajectòria fa palesa aquesta doble vocació. Enginyera de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), els últims cursos de la carrera va començar a col·laborar amb el grup de Teoria del Senyal de la mateixa universitat, on va fer el doctorat investigant amb sistemes de formació d’imatge amb microones per a aplicacions mèdiques. En acabar va fer un post doc a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on compaginava la docència amb la investigació en imatge de microones per a endoscòpia. Fruit d’aquesta investigació va cofundar MiWEndo Solutions, on exerceix com Chief Technology Officer (CTO).

L’empresa està desenvolupant un dispositiu mèdic per a millorar la prevenció i diagnòstic precoç del càncer colorectal: un accessori que, unit a l’extrem d’un colonoscopi, permet complementar l’exploració convencional amb la imatge de microones i automatitzar la detecció de pòlips, ampliar el rang de visió a 360º i diferenciar els teixits malignes i benignes.

Havent estudiat Telecomunicacions, què et va portar a escollir les aplicacions biomèdiques de les ones microones per a la teva tesi?

Quan col·laborava amb el departament de Teoria del Senyal de la UPC, concretament amb el grup d’antenes, vaig tenir el meu primer contacte amb la recerca i vaig descobrir moltes aplicacions de la tecnologia de microones, incloent-hi les aplicacions mèdiques. El món mèdic sempre m’ha interessat: de fet, en el moment de triar la carrera que volia estudiar estava indecisa entre una enginyeria i Medicina. Per a mi és molt important que la meva feina tingui una aplicació i un impacte en la societat, és el que em motiva, i això és obvi en el camp de la medicina.

Quines van ser les principals troballes de la teva recerca?

L’objectiu de la meva tesi era fer una contribució en el camp d’imatge mèdica utilitzant les microones. Aquesta modalitat encara no ha arribat a la pràctica clínica però pot tenir molt d’interès en alguns àmbits, ja que pot obtenir imatges de l’interior del cos humà funcionals utilitzant una radiació no ionitzant. El cost d’aquests sistemes és molt més baix que el d’altres mètodes d’imatge mèdica i permet fer sistemes portables. S’ha demostrat que les microones poden diferenciar entre teixits malignes i benignes, i detectar hemorràgies o edemes. A la tesi vaig implementar un sistema d’imatge amb microones, incloent-hi el hardware i el software, i el vaig validar amb models computacionals i models de laboratori per a la detecció del càncer de mama i l’hemorràgia cerebral.

Entre la teva tesi i la creació de MiWendo per explotar-ne els resultats han passat 7 anys. Què va passar durant la teva recerca durant aquest temps?

Quan vaig acabar la meva tesi, vaig haver de decidir si continuava en el món acadèmic o passava a l’empresa. Tenia algunes opcions de continuar treballant en el meu àmbit de recerca en empreses estrangeres, però marxar fora no encaixava amb la meva vida personal. Em va sorgir l’oportunitat d’incorporar-me al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF amb un contracte temporal de professora que durant 3 anys vaig compaginar amb les tasques d’investigadora. Primer vaig reorientar el meu àmbit de recerca en l’electrofisiologia cardíaca, que és el principal camp de recerca del grup on estava, però en acostar-se la finalització del contracte vaig voler retornar a l’àmbit de recerca de la meva tesi. En aquell moment vaig conèixer la doctora Glòria Fernández Esparrach, endoscopista de l’Hospital Clínic de Barcelona i actual Chief Medical Officer (CMO) i cofundadora de MiWendo, que col·laborava amb la UPF en un altre projecte. Ens vam adonar que combinant les nostres dues disciplines es podia millorar la prevenció i el diagnòstic del càncer colorectal, el càncer més prevalent a Espanya, que afecta una de cada 20 persones.

Quina innovació aporta la teva recerca davant d’aquesta malaltia?

Actualment la colonoscòpia és el mètode més efectiu per al diagnòstic de càncer colorectal, ja que és l’únic mètode que pot extreure els pòlips (les lesions pre-canceroses) i per tant prevenir la malaltia. S’estima que el 90% dels càncers colorectals es poden prevenir amb una detecció ideal, el que equival a salvar 4.000 vides a l’any només a Espanya. El problema és que la colonoscòpia actual no detecta el 22% – 44% dels pòlips, i no només els pòlips, sinó que un 8% dels càncers es diagnostiquen després d’una colonoscòpia negativa. Aquests problemes d’eficàcia es deuen sobretot a limitacions visuals de la càmera, que es troba a la punta de l’endoscopi, que té un rang de visió menor a 180º. Això dificulta enormement la detecció de pòlips darrere dels plecs del còlon i els pòlips plans. La tecnologia de microones permet solucionar aquests problemes de visió ampliant el camp de visió a 360º i fer el diagnòstic de la malignitat de teixit.

Recreació del dispositiu de MiWendo Solutions per a les colonoscòpies. Font: MiWendo

I com es trasllada aquesta innovació cap a un producte real?

Vist l’encaix de la tecnologia de microones amb una necessitat mèdica no coberta, vam començar a demanar finançament per dur-lo a terme. Vam obtenir finançament d’un programa de la Generalitat de Catalunya (Indústria del Coneixement modalitat Llavor) per a estudis de viabilitat per a projectes amb potencial d’arribar a el mercat. D’aquesta manera, el projecte ja es va iniciar amb filosofia de transferència tecnològica. Vam fer una prova de concepte amb teixits ex vivo de 23 pacients a l’Hospital Clínic de Barcelona, on vam demostrar que la tecnologia de microones era capaç de diferenciar els pòlips segons el seu grau de malignitat i vam iniciar el desenvolupament del dispositiu.

En què consisteix el dispositiu?

És un petit accessori cilíndric que s’acobla a l’extrem distal d’un colonoscopi convencional i permet integrar la tecnologia de microones amb la colonoscòpia òptica. En ser la primera vegada que s’aplicava la tecnologia de microones a la colonoscòpia es van presentar una sèrie de reptes com la miniaturització dels sensors (antenes) i la creació d’algoritmes de detecció específics. Alhora es va obrir un ampli ventall de possibilitats de detectar lesions que no es poden detectar òpticament.

Quina va ser la reacció dels metges en conèixer la innovació que proposàveu?

Paral·lelament a el desenvolupament tecnològic vam fer un exhaustiu estudi de mercat per dimensionar la necessitat, caracteritzar la malaltia i la pràctica clínica, entrevistant més de 30 metges de diferents hospitals i responsables d’innovació d’empreses de colonoscòpia. Amb ells vam elaborar la nostra proposta de valor centrada a augmentar la detecció de pòlips sense canviar la pràctica clínica actual. Així, vam decidir enfocar-nos en automatitzar la detecció emetent una alarma per alertar l’endoscopista de la presència de pòlips. D’aquesta manera també se solucionava un altre problema de la colonoscòpia, que és la subjectivitat i la dependència de la seva efectivitat amb l’experiència de l’endoscopista.

Com heu treballat la protecció intel·lectual de la vostra innovació?

Vam sol·licitar una patent que protegeix la nostra tecnologia. Actualment està concedida a Europa i sol·licitada als Estats Units i Japó que són els nostres principals mercats.

En les empreses biomèdiques és molt habitual que l’equip fundador compti amb un investigador i un perfil més de negocis. Com vas viure el procés de formar equip de MiWendo i que fos un altre el CEO de l’empresa?

No va ser una decisió fàcil. Dins la universitat jo liderava el projecte i el tirava endavant gràcies a la col·laboració de moltes persones. En aquest sentit vull destacar l’ajut de la unitat de transferència de tecnologia i UPF Ventures. No obstant quan es va acostar el moment de la creació de l’empresa i vam començar a elaborar els documents de pacte de socis i acord de transferència tecnològica, em vaig adonar que gestionar tot això requeria una dedicació completa d’una persona amb experiència en temes legals i d’empresa. Llavors va ser quan vaig decidir centrar-me en el desenvolupament tecnològic que és on jo podia aportar molt coneixement i buscar una persona amb experiència per gestionar l’empresa. A través d’UPF Ventures vaig tenir la sort de contactar amb l’Ignasi Belda (fundador de diverses companyies biotecnològiques i actualment CEO de MiWendo) i de seguida vam encaixar molt bé.

Quin finançament heu rebut fins ara?

Dins de la universitat vam rebre fins a 270.000 euros procedents de projectes competitius com Llavor, CaixaImpulse, Producte o Desenvolupament Tecnològic en Salut de l’Institut de Salut Carlos III. Ara que tenim creada l’empresa estem buscant finançament privat. Actualment estem preparant una ronda inicial d’1,6 milions d’euros que es completarà durant 2020, i dels quals ja tenim més de 800.000 euros recaptats, amb l’objectiu de realitzar un assaig clínic pilot. Per arribar a el mercat, necessitem una ronda Sèrie A addicional de 4,1 milions d’euros.

En quin punt us trobeu ara i quins seran els propers passos per portar la vostra tecnologia fins al pacient?

Actualment estem en fase de prototipatge i assajos preclínics que consisteixen en proves amb teixits de colon ex vivo i model porcí. Per arribar a mercat hem de treballar en quatre fronts clau de forma paral·lela: validació clínica, tecnologia, negoci i regulació.  En l’àmbit de validació clínica farem assajos clínics en dos fases: els estudis pilot per demostrar efectivitat i seguretat i els estudis multicèntrics per facilitar l’accés a mercat. En l’àmbit de la tecnologia, en primer lloc cal obtenir un prototip clínic que satisfaci els requeriments regulatoris i en segon lloc treballar en la seva escalabilitat. En l’àmbit de negoci cal treballar en aconseguir finançament, contactes i elaborar plans de comercialització i accés a mercat. I finalment en l’àmbit regulatori s’ha d’elaborar la documentació per aconseguir les aprovacions de comercialització a Europa, Estats Units i Japó.

Si tot va bé i el vostre producte arriba als pacients: com et sentiràs, veient que la teva tesi ha acabat materialitzant-se en un dispositiu que tècnicament pot salvar vides?

No m’havia plantejat mai que de la meva recerca sorgís una empresa perquè en aquell moment no tenia coneixements d’emprenedoria i la meva recerca estava molt lluny de l’aplicació clínica. Si arriba als pacients, em sentiré molt orgullosa que tots els esforços que he fet jo i moltes altres persones arribin a tenir èxit. No obstant cada dia em sento molt afortunada de poder treballar en aquest projecte, conèixer i col·laborar amb gent amb tant de talent.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*