Nacra: un gran exemple de lluita constant a la Mediterrània

Nacra: un gran exemple de lluita constant a la Mediterrània

Nacra vivint a una pradera de Posidonia oceanica
Nacra (Pinna nobilis). Font: Flickr. Autor: Arnaud Abadie

Estic fart, estic fart de les típiques frases motivadores que no ens porten enlloc. Al llarg dels últims anys ens han bombardejat a la televisió i les xarxes socials amb aquests intents de dosis de serotonina que com a molt serviran per crear algun “meme” enginyós. Endinseu-vos en la història de la nacra i tota la mobilització creada al seu voltant per evitar la seva extinció, per veure si això us ajuda a empetitir els vostres problemes. I si al final no us sembla un bonic exemple, sempre tindreu l’ajuda dels aparells dels que parla la Nuria Peláez al seu post.

La nacra o Pinna nobilis és un mol·lusc bivalve gegant que només viu al Mar Mediterrani que pot arribar als 120 cm. de longitud (el bivalve més gran del nostre mar i el segon del món). Acostuma a habitar zones poblades de vegetació marina ,com la Posidonia oceanica, entre les quals es clava en posició vertical i obre les valves per poder filtrar el seu aliment. S’han arribat a trobar més de 100 organismes diferents a la seva closca. Cada nacra és com un planeta propi, un microcosmos al fons marí. Les nacres, per tant, es consideren, grans formadores d’hàbitats.

Aquesta espècie s’ha pogut observar des de les costes d’Andalusia fins a l’ illa de Xipre. Tot i aquesta àmplia extensió, l’any 2016 van saltar totes les alarmes quan es va comprovar que el número d’individus havia disminuït de manera sobtada. En tres anys, aquesta pèrdua va portar a que aquesta espècies emblemàtica passés a ser catalogada a la llista vermella de la IUCN com a “critically endangered”.

Quan em vaig assabentar d’aquesta història, les preguntes que ressonaven al meu cap eren: Com pot ser que estigui passant això? A què és degut? I no era l’única persona que s’ho preguntava. Un equip d’investigadors espanyols del centre de recerca LIMIA van estudiar aquesta qüestió i van proposar una resposta com a mínim inquietant.

Com una lluita entre David i Goliat, l’assassí silenciós del nostre particular gegant era un protozou paràsit anomenat Haplosporidium pinnae, desconegut fins aquell moment.

Fins al dia d’avui, ha aconseguit infectar a totes les poblacions exceptuant a la de Badia del Fangar al Delta de l’Ebre. A l’altra banda del Delta, a l’entrada de la Badia dels Alfacs, des de 2018 s’han començat a enregistrar els primers exemplars contagiats i, amb el pas de la tempesta Gloria, el trencament de la barra del Trabucador i les altes temperatures, no se sap quant de temps resistiran els altres exemplars de la zona. També es conta amb una gran reserva al Mar Menor (Múrcia), tot i que està seguint el mateix camí que els exemplars dels Alfacs.

Tot i que sembla que la situació és més aviat fatídica pel nostre emblema marí, molts han sigut els projectes de recuperació iniciats per evitar un tràgic final, sobretot a la zona catalana del Delta de l’Ebre. Molts investigadors es pronuncien sobre el tema, com per exemple Patricia Prado (investigadora de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries):

“Les poblacions de nacres del Delta de l’Ebre constitueixen un dels últims santuaris de l’espècie a la península ibèrica, i els científics, les institucions públiques i la ciutadania hem de fer un esforç comú per poder conservar aquest patrimoni únic“.

A nivell europeu s’ha donat suport prohibint la captura de nacra i protegint els seus principals hàbitats de pressions antròpiques (Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa).

Des del 2017 es compta amb un projecte del MAPAMA dedicat a rescatar la nacra, en el qual es van portar 215 exemplars a les instal·lacions de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita. Gràcies a aquesta gran mobilització diversos investigadors han sigut capaços d’estudiar les necessitats nutricionals d’aquesta espècie i comprovar les adaptacions a la vida en captivitat.

La població de nacres que habita la Badia del Fangar, la qual hem citat abans com la única que encara no està infectada. No va ser descoberta fins l’any 2019 gràcies al treball de camp realitzat per diversos centres de recerca. L’estudi va finalitzar amb l’enregistrament de 44 individus en 100m2.

A l’any 2020 i arran de les paraules de Patricia Prado, s’ha començat una campanya de micromecenatge, a càrrec de FECDAS i IRTA, per poder salvar els pocs exemplars vius que queden als Alfacs. També hi participen la Universitat de Barcelona i Vimar, amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Aquesta iniciativa s’anomena: “Salvemos a las nacres, ni una nacra menos” i s’espera recaptar fins a 7.959 euros abans del 16 de març. Des d’aquí us animem a col·locar el vostre petit gra de sorra i col·laborar en la salvació d’aquesta gran espècie.

A més de tots aquests treballs realitzats, des de la IUCN s’ha proposat una sèrie d’accions recomanades per frenar aquesta situació i evitar un tràgic final.

La greu situació de la Nacra ens serveix d’exemple de treball en equip, en aquest cas creat al voltant de la necessitat de salvar una de les espècies més emblemàtiques del nostre mar. Ajudem tots perquè la nacra no quedi només en una anècdota, o pitjor, en un meme més.

Informació addicional:

Todo lo que te interesa saber de la Nacra (Pinna nobilis): http://www.mispeces.com/nav/especiales/nacra-pinna-nobilis/index.html#.XmmBN6hKhPZ 

La útlima reserva de la Nacra: https://www.laverdad.es/nuestra-tierra/medio-ambiente/ultima-reserva-nacra-20190226004303-ntvo.html 

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*