Perquè és rosa el flamenc?

Perquè és rosa el flamenc?

Milers de plomes rosa vibrant onejaven davant dels meus ulls, que discreta i cautelosament observaven aquell magnífic espectacle pictòric. Un flamenc, que acabava de descobrir-me intrusa entre els joncs, m’observava amb els seus ulls groguencs i penetrants. Vaig aprofitar per fer-li la següent fotografia, meravellada per la seva curiosa anatomia captivadora i grotesca gairebé a parts iguals.

Flamenc comú - Phoenicopterus roseus

Flamenc comú – Phoenicopterus roseus

Eren inicis de febrer, i aquell flamenc al qual acabava de fotografiar, alçava el coll esvelt mentre mirava altivament a banda i banda, gairebé coreografiat amb la cinquantena de flamencs que l’envoltaven. Cloquejaven emetent sons guturals i movent-se frenèticament per l’aiguamoll durant uns minuts, per tot seguit, abaixar el cap de forma calmada i espolsar-se les plomes rosades. Espectacle nupcial.

Fantasiant sobre el motiu de la bellesa d’aquestes aus, vaig pensar que el flamenc és rosa perquè no creu en estereotips absurds i simplement gaudeix lluint el seu plomatge. El flamenc, no coneix el significat de la paraula complex, i fa ballar el seu color elegantment tot i la seva figura maldestre i còmica. El flamenc és rosa, perquè és lliure.

 

Tot i això la realitat dista molt d’aquesta fantasia, fet que m’entristeix una mica però que alhora manté desperta la meva curiositat.

Mai hauria pensat que el rosat del flamenc prové de la seva dieta, formada per algues, larves de petits insectes i una gran diversitat d’invertebrats. La clau de la coloració del seu plomatge es troba als carotenoides presents als invertebrats dels quals s’alimenta.

Els carotenoides són pigments orgànics que donen lloc a colors vermells, ataronjats o grocs, sintetitzats només per organismes fotosintètics com ara plantes, algues o bacteris, que en ser ingerits pels invertebrats dels quals s’alimenta el flamenc, els permet fixar el color al seu plomatge. Alguns carotenoides com el beta-carotè, afavoreixen que el rosat del flamenc sigui més intens.

Així doncs, els flamencs capaços d’assimilar més carotens i que llueixin colors més intensos, demostren a la resta d’individus una gran capacitat d’obtenir recursos com ara l’aliment, afavorint les seves possibilitats d’aparellament. La coloració del flamenc però, es pot veure afectada per la irradiació ultraviolada, de manera que l’exposició a la llum solar a llarg termini atenua la intensitat del seu clàssic color rosat.

Oh no! Com lligaran els flamencs si perden el rosa intens de les seves plomes?

Un estudi publicat a la revista Behavioral Ecology and Sociobiology em deixa bocabadada, no imaginava pas que els flamencs fossin tan presumits com per maquillar-se!

A l’estudi es confirma la presència de carotenoides a les secrecions de la glàndula uropigial dels flamencs, un òrgan present a les aus ubicat a la base de la cua capaç de secretar una substància oliosa que, a l’estendre’s pel plomatge amb l’ajuda del bec, els permet aïllar-se de l’aigua, temperatures extremes o reduir els problemes de parasitació.

La presència d’aquest pigment a les secrecions uropigials doncs, permet als flamencs potenciar el seu color en aplicar-se la substància pel plomatge.

Es va poder observar com els flamencs s’estenien aquestes secrecions amb més freqüència durant l’època d’aparellament, que no pas al llarg de la resta de l’any suggerint que se les apliquen a mode de maquillatge, per atraure més als seus pretendents.

Natura sàvia i sorprenent.

 

El flamenc que m’observava atentament, ara s’allunya orgullós, alçant la seva figura esvelta. Desplega les ales assolint el clímax de l’explosió de colors, i alça el vol allunyant-se màgicament.

 

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*