RATPENATS I VIRUS, UN VOL ÚNIC I CONTAGIÓS

RATPENATS I VIRUS, UN VOL ÚNIC I CONTAGIÓS

Ratpenat penjat d'un arbre.

RATPENATS I VIRUS, UN VOL ÚNIC I CONTAGIÓS

  • La gran capacitat de transmissió de malalties dels ratpenats està relacionada amb el fet que siguin els únics mamífers voladors.
  • Els ratpenats són uns mamífers amb un sistema immunològic envejable, un vol admirable i una mala reputació.
Els ratpenats representen el 20% de totes les espècies de mamífers, sent el segon ordre (quiròpters) més gran després dels rosegadors. Però no trobaràs a cap rosegador capaç de mantenir un vol actiu durant hores, ja que els ratpenats són els únics mamífers voladors amb tota una sèrie d’adaptacions per aconseguir un vol àgil i eficient.

Imatge 1: Ratpenat (guineu voladora vermellosa) penjant d’una branca / David Clode, Unsplash. Enllaç: https://unsplash.com/photos/8cw5JIEFnwE

Uns animals únics i peculiars. Condemnats a una mala reputació pel seu paper en la transmissió de malalties. Els ratpenats representen el 20% total dels mamífers i s’estenen per tots els continents (exceptuant l’Antàrtida). Són els únics mamífers plenament adaptats al vol. Pot estar aquesta capacitat de volar relacionada amb el gran nombre de malalties que transmeten? Anem a veure què sabem.

El primer que tindrem en compte és que els ratpenats són tristament famosos per ser els possibles transmissors del nou coronavirus (SARS-CoV-2, causant de la malaltia COVID-19) i l’origen de molts altres virus letals, com ara el virus de l’Ebola, de la Ràbia o el virus Nipah, entre d’altres. No és una coincidència que els ratpenats difonguin tantes malalties. Sembla ser que aquesta capacitat de passar-nos malalties estaria relacionada amb la seva enorme resistència als virus. Poden sobreviure estant infectats, continuant amb la seva vida sense problemes. Hi ha qui defensa que aquesta tolerància està directament relacionada amb la seva habilitat per volar. Veiem com ho expliquen.

UN SISTEMA IMMUNOLÒGIC IMPECABLE

Al 2018, científics de Xina i Singapur van proposar una teoria publicada a Cell Host and Microbe, on es deia que per generar prou energia per volar, les cèl·lules dels ratpenats es trenquen i alliberen fragments d’ADN. El sistema immunològic d’un mamífer respondria a aquests fragments com a organismes invasors i els destruiria, però la resposta immunològica dels ratpenats presenta una adaptació que fa que no s’ataquin els fragments no identificats i no es generi inflamació. L’evolució ha debilitat el seu sistema, que normalment els hi causaria una inflamació provocant danys mentre el seu cos combat el virus, eliminant alguns gens que influeixen en aquesta resposta.

Imagineu-vos la situació: Poblacions de ratpenats que cada cop que volen generen trossos d’ADN. De tots ells, alguns presenten un sistema immunològic com la resta dels mamífers i responen a aquests fragments generant una inflamació i provocant mal de cap, debilitat, fatiga… D’altres, però, tenen, per variabilitat, un sistema immunològic menys eficient i no responen als trossos d’ADN. Així que cada cop que volen no es produeix la inflamació i s’eviten els danys. Els ratpenats amb el sistema immunològic més «feble» s’alimentaran millor i deixaran més descendència. La població de ratpenats tindrà, generació rere generació, una resposta immunològica menys eficient a l’hora d’atacar l’ADN. Això els ha permès mantenir un estat d’equilibri amb una resposta efectiva, però no exagerada, contra el virus.

Però deixant a banda el seu costat fosc, us heu parat a pensar com d’impressionant són els ratpenats?

ELS ÚNICS MAMÍFERS VOLADORS

Com ja hem dit, representen el 20% de totes les espècies de mamífers, sent el segon ordre (quiròpters) més gran després dels rosegadors. Són els únics mamífers capaços de mantenir un vol actiu durant hores i presenten una sèrie d’adaptacions per aconseguir un vol àgil i eficient.

La característica més visible són les ales, formades per les falanges dels dits de les potes anteriors (exceptuant el polze que l’utilitzen de ganxo per subjectar-se). Els dits de les mans s’han allargat i sostenen una extensa i fina membrana de pell, flexible i elàstica, que rep el nom de patagi. Aquesta membrana està formada per nervis, vasos sanguinis i fibres musculars, i pot estendre’s entre les potes posteriors i la cua. A diferencia dels ocells, les ales dels ratpenats són més primes, fet que els permet maniobrar de manera més ràpida i precisa, però també implica que siguin més fràgils i es puguin esgarrar més fàcilment.

Respecte al cap, cada espècie té una característica diferent. Molts presenten làmines nasals o altres estructures que serveixen per emetre o potenciar ultrasons. Les orelles poden variar de mida depenent de l’espècie, però solen ser grans i presenten solcs o arrugues que milloren la capacitat d’ecolocalització.

I què és exactament l’ecolocalització?

L’ecolocalització és un sistema d’orientació que utilitzen alguns animals i que consisteix en l’emissió de vibracions, que seran reflectides per la superfície dels objectes de l’entorn i captades (de nou) per l’animal. Els ratpenats utilitzen ultrasons per detectar obstacles i trobar les preses. Però, a diferència del que creu la gent, els ratpenats no han perdut la visió. Fins i tot hi ha un grup de ratpenats, els megaquiròpters, que s’orienten millor per la vista i l’olfacte, no pas per l’ecolocalització.

Ratpenats il·lustrats on es veuen les diferents morfologies dels seus caps (nas i orelles).

Imatge 2: Cap de diferents ratpenats. Il·lustració de Haeckel, 1904. Enllaç: https://es.wikipedia.org/wiki/Chiroptera#/media/Archivo:Haeckel_Chiroptera.jpg

NO TOTS ELS RATPENATS SÓN SANGUINARIS

Tot i que només 3 de les 1.100 espècies que formen el grup dels quiròpters s’alimenten de sang, moltes persones consideren els ratpenats com a vampirs voladors i sanguinaris. Però la majoria són insectívors amb una dieta molt variada. D’aquí és d’on es creu que agafen la majoria de malalties, dels insectes. Altres mengen fruites, i fins i tot n’hi ha que s’alimenten de nèctar. També es troben ratpenats carnívors que s’alimenten de petits vertebrats com granotes, rosegadors, ocells i peixos; i omnívors.

Uns animals infravalorats i temuts, però amb unes habilitats envejables. L’evolució els ha permès adaptar-se i poder conviure amb els virus que serien letals per altres mamífers, cosa que ens perjudica. La interacció entre humans i ratpenats hauria de ser mínima, però la caça i la venda il·legal ha provocat que els virus que aquests transporten entrin en contacte amb els éssers humans. Per tant, no ens hauríem de preocupar tant dels ratpenats, sinó de la crueltat humana que sol ser la causant de les pitjors desgràcies.

Ratpenats que s'alimenten de néctar.

Imatge 3: Ratpenat alimentant-se de néctar / Zdeněk Macháček, Unsplash. Enllaç: https://unsplash.com/photos/hNz4Qh9ECCc

COMMENTS (2)

  1. Pingback: Plantas ornamentales: te gustan los virus (¡pero no lo sabías!) - Postgrau en Comunicació Científica | Eduscopi i Universitat de Vic

  2. Pingback: Pangolín: Salvado por el coronavirus - Postgrau en Comunicació Científica | Eduscopi i Universitat de Vic

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*