Pseudoteràpies: De com els influencers emboiren el nostre pensament crític

Pseudoteràpies: De com els influencers emboiren el nostre pensament crític

Netflix rep denúncies arran de l’estrena d’una sèrie protagonitzada per Gwyneth Paltrow i que ha estat considerada un “risc per a la salut pública” al promoure l’ús de pseudoteràpies.

Els dijous al vespre hi ha trivial al meu barri. Fa uns dies ens van preguntar de què feien olor les noves espelmes de la Gwyneth Paltrow. A la seva vagina. Sí, amics, la Gwyneth Paltrow ha creat unes espelmes que, segons ella, fan olor a la seva vagina. Valen 75$ i es van esgotar al moment de posar-se a la venta. Per tant, podem dir que l’actriu té una gran influència a la xarxa i un gran número de seguidors disposats a comprar els productes que ven a la seva empresa de “benestar i estil de vida” Goop.

Aquesta empresa ha estat denunciada per l’organització “Truth In Advertising” per anunciar, tant de manera directa com indirecta, efectes beneficiosos dels seus productes sense tenir-ne les evidències científiques que requereix la llei. La denúncia inclou essències florals per a la depressió, cristalls per a la infertilitat o pegats per a l’ansietat.

Logo The Goop Lab

El següent nivell, però, ha estat l’estrena a Netflix de la serie “The Goop Lab”, una sèrie en la que Paltrow explora l’efectivitat de teràpies alternatives en front de problemes físics i mentals. Aquesta sèrie ha aixecat més polèmica encara al ser categoritzada con a “risc per a la salut pública” per part del Servei de Salut del Regne Unit. Tot i que Netflix es defensa dient que la sèrie està feta per a “entretenir, no per a donar consells mèdics”, el fet de donar veu a pseudoteràpies i acompanyar-les de suposats metges i investigadors porta encara més a la confusió.

Llegir en un web que els ous de jade vaginals regulen el cicle menstrual o veure per Netflix un expert en exorcismes energètics parlant dels seus beneficis hauria d’activar el nostre pensament crític. A nosaltres i a tantes organitzacions que promouen les pseudoteràpies.

Això em fa pensar en el fecomagnetisme. Aquesta suposada pseudoteràpia va ser inventada per dos estudiants de biologia, amb la finalitat de demostrar l’absoluta falta de control que hi ha en aquest món. Buscant antecedents històrics d’aquesta pràctica, falsos testimonis i experts inventats amb noms estrangers (Hugh Nielsen i Leslie Laurie), van aconseguir fer-se un lloc en fires de pseudociències i obtenir reconeixement, inclús, per part de polítics. Tota l’experiència la van recollir en el llibre “El arte de vender mierda”.

I és que, com diuen els seus autors, amb les pseudoteràpies el millor que et pot passar és que perdis diners, però el pitjor és que pots perdre la salut, fins i tot la vida. Sense voler ser massa extremista, crec que és interessant recordar un cas de fa un any i mig, el de la jove amb càncer de mama que va morir a Girona. La noia s’estava “tractant” el càncer amb un “terapeuta” de Barcelona amb teràpies alternatives, tot entre cometes perquè la persona que va enganyar a la jove no era ni metge ni professional regulat pel sistema sanitari català.

La clau, però, per fer front a les pseudoteràpies no ha de ser mai culpabilitzar. Per això no m’agrada fer bandera de casos com l’anterior. La solució ha d’estar en recuperar la credibilitat en el sistema sanitari, alhora que fomentar el pensament crític. Sabem que la gent no és estúpida i que casos com aquests són extrems, però això no ens ha de fer baixar la guàrdia. El 2011, el Ministeri de Sanitat va elaborar una llista de 139 teràpies amb pretesa finalitat sanitària. I l’any passat la xarxa espanyola d’agències d’avaluació de tecnologies i prestacions del sistema nacional de salut (REDETS) va analitzar les evidències científiques d’aquestes.

Acupuntura

Les 139 tècniques analitzades es van classificar en dos grups:

  • Teràpies en avaluació: 66 tècniques disposaven d’alguna publicació relativa a la pràctica. Tot i que aquesta publicació no tenia per què avalar la seva eficàcia i seguretat. Aquest serà el següent pas de la REDETS, analitzar les publicacions. En aquest grup de tècniques trobem l’acupuntura, per a la que hi ha diversos estudis científics, com el publicat fa només 3 dies a la revista Journal of Oral Rehabilitation en el que es demostra que els efectes de l’acupuntura en pacients amb trastorns de l’articulació temporomandibular són iguals tant si les agulles s’apliquen a llocs específics com si no.
  • Pseudoteràpies: 73 tècniques restants no disposaven de cap assaig clínic o anàlisi sobre la seva eficàcia o seguretat. Això fa que aquestes 73 tècniques siguin considerades pseudoteràpies. Un exemple és el Feng Shui, llibres sobre el qual es poden trobar a la secció de ciències de la salut d’una important superfície comercial, o la hidroteràpia del colon, tècnica que recomana la Gwyneth Paltrow en la seva serie “The Good Lab”

Llibres Feng Shui

No pararia d’escriure, però crec que per ara ja és suficient. Amb tota aquesta informació el que vull remarcar és la importància del pensament crític. I per això són tant interessants i importants iniciatives com la campanya #coNprueba del govern d’Espanya o la web del Memorial Sloan Kettering Cancer Center sobre medicina integrativa. Perquè si som escèptics, siguem crítics també. Informen-nos de tot, busquem-li tres pèls al gat però no ens quedem només amb la informació que confirma el que creiem.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*