El secret de la memòria de Sherlock Holmes

El secret de la memòria de Sherlock Holmes

  • Un estudi a 30 persones permet determinar com es formen els records de la nostra experiència

Si has vist la sèrie o llegit una de les històries de Sherlock Holmes sabràs que el personatge d’en Conan Doyle té una memòria prodigiosa. Probablement tots hem desitjat tenir en algun moment aquesta capacitat, tot i que cal valorar els seus pros i contres. En un capítol de Black Mirrow, el protagonista ens mostra com ho pot recordar tot gràcies a una tecnologia implantada en el seu cervell i resulta molt inquietant.

En aquest cas, en Sherlock Holmes no ha estat el protagonista de l’estudi però sí que ha ajudat uns investigadors catalans a dissenyar una metodologia innovadora per conéixer millor el funcionament de la memòria humana. L’’equip format per Marta Silva de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i Lluís Fuentemilla de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Bar

Thumb_Recordscelona (UB) ha estudiat l’activitat cerebral de 30 persones mentre miraven un capítol de 50 minuts de la sèrie de la BBC Sherlock.

Sembla que una sèrie televisiva s’aproxima més als records formats a la nostra pròpia vida que no pas les llistes de paraules que també s’utilitza com una tècnica d’estudi de la memòria. Posteriorment, els participants a l’estudi han explicat el què recordaven del visionat.

Els resultats, publicats a la revista científica Journal of Neuroscience, proposen les bases neurofisiològiques de com funciona la memòria. Aquests mostren que l’activitat cerebral dels 30 participants és molt similar si comparem els dos electroencefalogrames, l’enregistrat durant el visionat i el de durant el record. Però el resultat més rellevant és que la memòria no guarda tota la informació com un únic paquet d’informació sinó que segmenta tota la informació captada de manera contínua en paquets individuals, més petits i fàcils per estructurar els records.

Per tant, el cervell aprofita canvis en l’argument o de context per fer paquets d’informació i enregistrar-los. Gràcies a l’algoritme informàtic desenvolupat per la investigadora Marta Silva amb la col·laboració de Christopher Baldassano, professor de la Universitat de Colúmbia, han pogut comprovar que els punts de tall són similar entre tots els participants.

Estudis previs han demostrat que un dels mecanismes per consolidar els records té lloc durant la nit, quan el cervell busca aquells records que s’han creat durant el dia per reactivar-los i estabilitzar-los. Millorar l’emmagatzematge de records pot ser important en un futur per reduir les pèrdues de memòria. .

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*