Poden aus autòctones combatre l’amenaça de vespes invasores?

Poden aus autòctones combatre l’amenaça de vespes invasores?

S’ha descobert que un rapinyaire diürn pot depredar els nius de la vespa asiàtica, la qual amenaça la biodiversitat, les activitats econòmiques i la salut humana a Catalunya des del 2012.

Un equip de recerca de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha utilitzat la genètica per a demostrar que l’aligot vesper, un rapinyaire autòcton i comú a Europa, pot depredar els nius de la vespa asiàtica, una de les cent espècies foranes més invasives. Aquest descobriment obre la porta a la possibilitat de confiar en l’aligot vesper per a controlar les poblacions de la vespa invasora.

Mascle d'aligot vesper de l'estudi. Foto de Francesc Xavier Macià.

Mascle d’aligot vesper de l’estudi. Foto de Francesc Xavier Macià.

Des que es va introduir a França el 2004, la vespa asiàtica s’ha expandit per tot Europa occidental i va arribar a Catalunya el 2012. Les espècies invasores són la tercera causa de pèrdua de biodiversitat. A més, la vespa asiàtica amenaça activitats econòmiques del primer sector, sobretot perquè és depredadora de l’abella de la mel europea, i és mortal per a les persones que hi són al·lèrgiques.

Tot i que en el seu hàbitat natiu hi ha ocells que s’alimenten de la vespa asiàtica, fins ara no s’havia confirmat que cap ocell europeu en fos un depredador potencial. Si bé un mitjà de comunicació francès va informar d’un cas observat el 2013, és ara que s’ha comprovat aquesta possibilitat mitjançant l’anàlisi genètica de fragments de vespes trobats l’agost del 2018 en un niu d’aligot vesper.

“Ja existien indicis i força sospites que l’aligot vesper podia depredar els nius de la vespa asiàtica, però ara, gràcies a les tècniques genètiques, ho hem pogut demostrar”, informa Roger Vila, responsable de l’estudi i investigador principal de l’IBE.

Les vespes constitueixen tres quarts de la dieta d’un aligot vesper adult. D’altra banda, l’estiu és el període de cria d’aquests rapinyaires i cal portar aliment al niu per als polls. L’estudi de l’IBE es va fer entre 2011 i 2018 a les serres del litoral septentrional. Abans del 2015 no s’havien detectat nius de vespa asiàtica en la zona d’estudi. Entre el 2015 i el 2017 es van detectar a distàncies entre 20 i 40 quilòmetres dels nius d’aligot vesper. El 2018 es van detectar a 1,8 quilòmetres i els rapinyaires les van adoptar ràpidament com a font d’aliment.

Niu d’aligot vesper amb dos polls de l'estudi. Foto de Francesc Xavier Macià.

Niu d’aligot vesper amb dos polls de l’estudi. Foto de Francesc Xavier Macià.

“És un rapinyaire ben adaptat a depredar sobre els nius de vespes, amb les plomes imbricades com les escates d’un peix per evitar les picades, el bec amb la forma perfecta per extreure amb velocitat les larves dels vespers, i amb una habilitat extrema per localitzar tant els nius de vespes construïts sota terra com els de superfície”, explica Francesc Xavier Macià, part de l’equip com a investigador independent i expert en rapinyaires.

Els nius de vespa asiàtica, bastits en les parts altes dels arbres, suposen un avantatge per a l’aligot vesper enfront dels de les seves preses habituals, que poden estar soterrats. Manipular nius en llocs elevats evita que l’aligot vesper s’exposi als depredadors terrestres, i fins i tot a altres rapinyaires. I coincideix que l’activitat i el nombre de larves als nius de vespa asiàtica s’eleven a l’agost, quan l’aligot vesper ha d’alimentar els polls, i es mantenen fins al desembre, en el període de més requeriment d’aliment de l’au rapinyaire.

Ara bé, hi ha un inconvenient a l’hora d’aprofitar l’aligot vesper com a agent de control de la vespa asiàtica.

Els rapinyaires són especialment sensibles als contaminants i ja s’han detectat pesticides neonicotinoides en sang d’aligot vesper. Els depredadors són crucials per a mantenir l’equilibri en les comunitats biològiques dels ecosistemes, però caldria abandonar l’ús de pesticides en els vespers si es pretén que l’aligot vesper s’hi alimenti. Com diu Francesc Xavier Macià, “per conservar les poblacions d’aquest rapinyaire tan tímid seria convenient evitar impactes en els llocs de reproducció”.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*