Josefina Castellví, una científica entre el gel

Josefina Castellví, una científica entre el gel

Fred, gel, neu, icebergs, pingüins,….l’Antàrtida. La vida de la Josefina Castellví ha transcorregut, literalment, sota zero.

La Dra. Castellví és una oceanògrafa i biòloga marina, àmpliament reconeguda arreu del món pels seus estudis sobre la vida a la Terra fa milions d’anys, investigacions desenvolupades a l’Antàrtida, el laboratori natural tal i com l’anomenava ella i on va viure-hi més d’una dècada.

La Josefina Castellví i Piulachs va néixer a Barcelona poc abans que esclatés la Guerra Civil espanyola. Un cop llicenciada en biologia, es trasllada a França per especialitzar-se en biologia marina, la ciència que la fascinava des de petita i que l’acompanyarà tota la vida. És a França on comença la seva aventura científica amb les primeres expedicions oceanogràfiques però, no va ser fins uns anys més tard quan la Dra. Castellví retorna a Espanya i s’incorpora al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), s’interessa per l’estudi dels microorganismes en condicions d’ambients extremes. És en aquest moment, concretament l’any 1987, quan la seva vida canvia de rumb i decideix emprendre el camí de vida cap a l’Antàrtida, acompanyada del professor Antoni Ballester i 7 investigadors més.

En els gels de l’Antàrtida està escrita la vida del planeta

La necessitat de disposar d’uns espais equipats i en condicions per poder fer recerca la porta a decidir a comprar, ni més ni menys, que una petita base científica a l’illa de Livigston. Més tard, al 1987, l’estat espanyol desmantella la base construïda per la científica catalana i alça la base científica Antàrtica Espanyola Juan Carlos I. La Josefina Castellví va ser la primera dona que va dirigir-la.

Al CosmoCaixa de Barcelona es conserva l’estructura del laboratori de la Josefina Castellví.

Laboratori.docx

Sobre el continent gelat, la Josefina Castellví considerava l’Antàrtida com un llibre de la història del planeta. Del gel es pot conèixer el clima i la temperatura de fa milions d’anys, els canvis en la tectònica de plaques o saber a quina època es van formar els 4.000 metres de capes de gel.

A l’article anterior del blog comentava que una vintena d’espècies porten el nom de Margalef com a reconeixement a l’il·lustre ecòleg. Doncs, bé, a l’illa de Livington, prop de la base on la Josefina Castellví va instal·lar la base científica, es troba el pic Castellví, en honor seu! Aquí el veieu! Impressionant!

Pic castellví

Com a curiositat, al 2010, la ciutadania de Palafrugell en un procés participatiu decideix que com a dona científica, la Josefina Castellví es mereixia un carrer. Un reconeixement molt merescut! En aquella època, poder arribar a assumir un comandament d’alt nivell en un camp dominat per homes, no va ser gens fàcil. Ella però sempre diu que ha estat molt respectada i valorada pels seus companys d’expedició.

Els icebergs. Imponents i alhora com de cotó de sucre: tenia els meus favorits i em divertia veient-los cada matí canviar de forma … I quins colors! ¡Groc! ¡Lila!

Entre d’altres distincions, ha rebut la Medalla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1996), la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1996) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2003).

Al 1995, Josefina Castellví retorna a Barcelona per dirigir l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, fins al 2000 que es jubila.

Actualment, es manté activa, donant conferències divulgatives sobre els seus estudis a l’Antàrtida.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*