Microfibres al mar de casa nostra: una amenaça?

Microfibres al mar de casa nostra: una amenaça?

Un grup d’investigadors de la Universitat de Barcelona lidera un estudi sobre les microfibres als fons marins del Sud d’Europa.

L’estudi és el més detallat fins el moment d’una àrea tant extensa.

 

Un grup de científics catalans ha analitzat per primer cop amb alt detall els continguts de microfibres tèxtils dels fons marins del Sud d’Europa. Els resultats mostren que la major concentració de fibres es troba al mar Cantàbric, seguidament del mar català i el mar d’Alboran. En canvi, les menors densitats de fibres les trobem al Mediterrani Oriental i al mar Negre. A més a més, els investigadors han vist que les fibres de cel·lulosa (orgàniques) predominen sobre les d’origen sintètic.

«Les microfibres tèxtils semblen concentrar-se al fons de les gorges submarines, mentre que a les pendents subaquàtiques les quantitats són significativament menors. Això suggereix que les microfibres, provinents probablement de terra, s’acumulen a la plataforma continental, des d’on són escombrades i transportades per diferents processos oceanogràfics fins a les profunditats», explica Anna Sánchez Vidal, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà (Universitat de Barcelona).

Ingestió de microfibres pels organismes

Estudis anteriors han detectat que aquestes microfibres (d’entre 3 i 8 mm de llarg) han estat ingerides per organismes d’aigües profundes. Altres investigacions recents mostren la ingestió de microplàstics per part de diferents organismes en diferents ecosistemes. No obstant, l’impacte concret sobre les espècies és desconegut. Tal i com remarca Anna Sánchez Vidal, «pot dependre d’una gran varietat de factors, com ara la mida i abundància de les fibres o les substàncies químiques que duguin adsorbides, així com el metabolisme dels organismes i l’entorn on viuen».

Predominen les fibres naturals

De les microfibres estudiades, la microfibra més predominant al fons marí és la de cel·lulosa natural (cotó, lli) i la de cel·lulosa regenerada (raió o viscosa), provinent principalment de roba de vestir i tèxtils industrials. Pel que fa a les fibres sintètiques, el polièster és el més abundant, i el segueixen l’acrílic, la poliamida, el polietilè i el polipropilè. Algunes d’aquestes microfibres sintètiques són de plàstic, que a banda que no es degrada a curt termini, pot contenir additius químics, que podrien ser incorporats fàcilment a la xarxa tròfica.

Aquest estudi conjunt entre la Universitat de Barcelona i la Universitat de Plymouth (Regne Unit) ha fet palesa la necessitat de dissenyar noves estratègies per a la gestió de l’emissió d’aquest tipus de residus. «Cal fer un pas endavant en la recerca i innovació en la indústria tèxtil, en el disseny de filtres efectius per a les màquines de rentar, en el tractament adequat de les aigües residuals, i en el foment del consum de roba responsable», conclou Sánchez Vidal.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*