S’identifica per primera vegada un mecanisme que permet a la planta seguir creixent en períodes de sequera

S’identifica per primera vegada un mecanisme que permet a la planta seguir creixent en períodes de sequera

L’aplicació de tècniques d’enginyeria genètica ha permès obtenir plantes que no només resisteixen la falta d’aigua sinó que continuen el seu creixement.

La preocupació pels efectes que tingui el canvi climàtic en la producció agrícola és cada vegada més gran. Segons un estudi publicat l’any 2009 per l’Institut Internacional d’Investigació sobre Polítiques Alimentaries (IFPRI) per encàrrec de les Nacions Unides, el canvi climàtic serà el responsable directe del descens de gairebé el 30% de la producció de blat en els països en vies de desenvolupament i de fins el 43% a Europa.

sequera

La resistència de les plantes a la sequera ve determinada per un entramat complexe de gens. Els brassinoesteroids són unes hormones vegetals que tenen un paper essencial en el creixement i desenvolupament de les plantes. Fins l’actualitat, l’estudi i manipulació dels gens que alteren els receptors dels brassinoesteroids havia aconseguit plantes que fóssin més resistents a la la sequera però, en contrapartida, s’aturava el seu creixement.

Un estudi publicat recentment a la revista Nature Communications, amb la participació de diversos centres internacionals de recerca entre els quals hi ha el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), ha aconseguit que plantes manipulades genèticament continuïn el seu creixement malgrat estar sotmeses condicions de laboratori equiparables a un llarg temps de sequera.

Aquests resultats s’han aconseguit quan les plantes estudiades han augmentat els seus receptors al brasinoesteroide BRL3. Les plantes transpiren i realitzen la fotosíntesi a través de les fulles, però l’absorció d’aigua i sals minerals es realitza a través de les arrels. L’augment d’aquests receptors fa que les plantes aconsegueixin acumular substancies protectores a la dessecació directament a les arrels, permetent que continuïn creixent en situació de sequera reproduïda al laboratori. De fet, els brassinoesteroids s’estan utilitzant actualment en agricultura amb resultats diferents en funció del tipus i concentració de brassinoesteroid, així com de la quantitat que en produeix la pròpia planta. L’ús extern d’aquestes hormones, mitjançant el rec o l’aspersió en determinats cultius com l’arròs, ha crescut en els darrers anys degut a l’efecte d’estimulació del creixement i d’augment de la resistència a diferents tipus d’estrès al que es veuen sotmeses les plantes.

En aquest estudi no s’apliquen brassinoesteroids externs sinó que, mitjançant la manipulació dels gens de la pròpia planta, s’augmenta el seu número de receptors a les cèl·lules. No es tracta, doncs, de crear organismes modificats genèticament (també anomenats transgènics), ja que no s’introdueix material genètic de cap altra espècie.

La investigació s’ha realitzat en condicions de laboratori, sobre una planta anomenada Arabidopsis Thaliana, que té un cicle de creixement relativament curt, fet que agilitza la obtenció de resultats. Aquesta espècie vegetal és la que s’utilitza com a model per estudis genètics. Es tracta d’un tipus de planta molt diferent a les d’ús agrícola habitual i és dificil saber la repercussió que aquest descobriment tindrà en conreus d’interès nutricional i comercial. L’estudi, però, obre una línia prometedora en la recerca de cultius més resistents a la sequera.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*