El verí d’escorpí permet l’arribada de fàrmacs al cervell

El verí d’escorpí permet l’arribada de fàrmacs al cervell

  • El 98% dels medicaments destinats a malalties neurològiques i tumors cerebrals no arriben al cervell

  • Els investigadors aprofiten la capacitat del verí de travessar la barrera que protegeix el cervell per aconseguir-ho

El principal problema de patologies com l’Alzheimer, el Parkinson o els tumors cerebrals no és la manca de tractaments sinó la dificultat de fer-los arribar al cervell. Aquest òrgan està envoltat per la barrera hematoencefàlica, que el protegeix de substàncies no desitjades, però que alhora dificulta l’entrada dels fàrmacs. Investigadors catalans de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB) han aconseguit travessar aquesta barrera gràcies a una molècula derivada del verí d’escorpí.

Com apunta Ernest Giralt, cap del laboratori i co-líder del treball, “fins al 98% dels medicaments que podrien ser útils no es poden fer servir perquè no poden traspassar aquesta barrera”. És per aquest motiu que es busquen estratègies per travessar-la i poder aplicar els tractaments.

Deathstalker (Leiurus quinquestriatus) 3

Per a aquesta finalitat, s’ha utilitzat una molècula petita (pèptid) derivada de la clorotoxina, una toxina del verí de l’escorpí groc. Els investigadors han modificat aquest pèptid de manera que perdi la seva toxicitat però no la seva capacitat de penetrar la barrera.

“El nostre objectiu és ajudar els fàrmacs a arribar al cervell i per això els unim a pèptids dissenyats per poder travessar la barrera hematoencefàlica”, comenta Meritxell Teixidó, co-líder del treball.

Si unim el fàrmac al pèptid, que actua com a llançadora, podem fer-lo arribar al cervell i, per tant, aconseguir tractar la malaltia.

Per trobar el pèptid més eficient, els científics han modificat químicament diverses molècules i han comprovat la seva acció en models cel·lulars de barrera hematoencefàlica. El pèptid denominat MiniCTX3 ha sigut el que ha donat millors resultats. Ha demostrat tenir la capacitat de transportar molècules petites i grans “amb gran eficàcia” a través de la barrera.

Els verins d’animals com a llançadores de medicaments

En un estudi anterior es va modificar un pèptid derivat del verí d’abella que també permetia transportar els fàrmacs a través de la barrera. Arrel d’aquest estudi, el grup de Giralt i Teixidó volia comprovar si els verins poden ser una font per a les llançadores peptídiques.

“Hi ha milers de verins descrits que contenen milions de pèptids amb el potencial de convertir-se en llançadores. Vam triar la clorotoxina perquè ja s’havia descrit que actuava com a toxina al cervell”, explica Teixidó.

Actualment, únicament dos o tres grups de recerca al món treballen amb pèptids llançadora. Els verins d’animal és una de les diferents estratègies amb les que s’intenta aconseguir aquests pèptids. Tot i els resultats prometedors, calen més estudis que reafirmin els verins d’animal com una bona estratègia per solucionar el problema. A més, de moment, aquestes llançadores només s’han posat a prova en models cel·lulars, per tant, encara queden molts passos per aconseguir la seva aplicació clínica.

Finançament: Ministeri de Ciència, a través de fons FEDER, i Generalitat de Catalunya.
Imatge: מינוזיג [CC BY-SA 4.0], from Wikimedia Commons
Article de referència: Cristina Díaz-Perlas, Monica Varese, Salvador Guardiola, Jesús García, Macarena Sánchez-Navarro, Ernest Giralt and Meritxell Teixidó. From venoms to BBB-shuttles. MiniCTX3: a molecular vector derived from scorpion venom. Chemical Communications (Camb). 2018 Nov 8; 54(90):12738-12741. DOI: 10.1039/c8cc06725b. PMID: 30357254

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*