Secretariat: La creativitat i l’art com a recurs per a comunicar i per a fer ciència

Secretariat: La creativitat i l’art com a recurs per a comunicar i per a fer ciència

L’ordinador triga una mica en encendre’s. No sabem encara si ens quedarem en aquesta aula o anirem a la cerca d’un altre espai. Avui toca la sessió d’Hibridació, amb en Josep Perelló. En Josep és professor de la Facultat de Física de la UB i ja fa força temps que lidera projectes de Ciència Ciutadana i d’Art i Ciència. Mentre esperem ordinador i alumnes, en Josep ens pregunta “us agrada l’art?”. Pel seu somriure, queda clar que té ganes de compartir projectes i punts de vista.

Petit viatge en el temps: el límit invisible entre l’art i la ciència

Comença fent una espècie de recorregut històric per personatges que han sabut conciliar l’enfocament científic amb l’artístic. Comença amb Leonardo da Vinci, qui ja parlava de ciència, però anomenava “art” a allò que ara anomenem ciència. Explica com Galileu va explicar els cràters de la lluna gràcies al seu coneixement de perspectiva. La perspectiva va canviar la pintura del renaixement, però amb això veiem que també va canviar la ciència!

Al segle XIX, la relació art-ciència es basava sobretot en el desig de veure l’impossible. En Josep ens parla d’Ernst Haeckel, que va escriure i dibuixar “Formes artístiques a la natura”. En les seves làmines dibuixava microbis i va fer-ne exposicions que, al segle XIX, van ser tot un èxit. Al segle XX, els avanços de la microscopia i el descobriment dels raigs X van seguir aprofundint en la idea que hi havia una realitat “invisible als ulls”. A més, la rellevància del psicoanàlisi freudià extrapolava aquesta realitat invisible fins a la consciència humana. Artistes com Duchamp i Dalí van beure directament d’aquestes influències, que van ser clau en la seva evolució artística. D’alguna manera, veiem que molts dels creadors s’han inspirat en la ciència del moment.

 "Galatea de les esferes" (Salvador Dalí, 1951)  i  "El gran vidre" o "La núvia despullada pels seus solters" (Marcel Duchamp, 1923)

A l’esquerra, “Galatea de les esferes” (Salvador Dalí, 1951) – Aquesta obra reflecteix el concepte de buit, un dels que més van obsessionar l’autor després del llançament de la bomba nuclear. A la dreta, “El gran vidre” o “La núvia despullada pels seus solters” (Marcel Duchamp, 1923) – Obra que juga amb la transparència i tot allò que veiem i que no veiem. Situa a dalt de l’obra allò incert: els núvols. A la base, allò terrenal i determinat: els engranatges, les màquines.

 

Representants actuals de la dualitat art-ciència

 Després del recorregut històric, comencem ara una presa de contacte amb alguns autors actuals que són representants de la combinació fructífera entre art i ciència. En Josep Perelló comença parlant de Semiconductor Films, una parella artística que va popularitzar-se gràcies al projecte Magnetic Movie. El vídeo consisteix en entrevistes fetes a científics reals, combinades amb imatges on ells han superposat línies que representen artísticament els camps magnètics. EL projecte genera opinions de tot tipus entre els alumnes, però estem d’acord en un aspecte: projectes com aquest poden servir per a  engegar la “bombeta de la curiositat”. Un altre exemple que ens presenta en Josep Perelló és el de Laurent Mignonneau & Christa Sommerer, dos artistes que són professors a la Universitat de Linz (Àustria), seu d’un dels festivals d’art i ciència més destacables del panorama europeu. Els seus projectes exploren l’espai de la interactivitat amb el visitant.

sommer

Fotografies de dos projectes de Laurent Mignonneau & Christa Sommerer. A l’esquerra, “Life writer”, una instal·lació en què el codi escrit pels visitants en una màquina d’escriure es transforma en petits animalons. A la dreta, “Sistemas vivos”, una instal·lació en què el creixement de les plantes en una pantalla depèn de la interacció dels visitants amb les plantes presents a la sala.

Els casos d’autors actuals que repassem de la mà d’en Josep Perelló són variats. Ens presenta també casos d’autors que han utilitzat coneixements tècnics o científics per a fer intervencions amb un clar contingut reivindicatiu. És el cas de Julius von Bismarck, que va idear un sistema anomenat Image Fulgurator per a projectar missatges a sobre de monuments significatius. També ens presenta Rafael Lozano-Hemmer, un dels autors més destacats del panorama actual. Un exemple de les seves creacions és la “Pulse room”, una instal·lació en què els llums s’encenen tot seguint el batec del cor dels visitants: l’obra no existeix si ningú la mira.

En darrer cas, ens presenta un autor que viu a cavall de la creació i la investigació, Tomás Saraceno. Per a posar un exemple dels seus treballs, ens explica que l’autor va fer instal·lacions per a mesurar com creixien les teles de les aranyes, arribant fins i tot a generar un software per a reproduir-ho en 3D.

 

Debat: Art i ciència

Després de tots els exemples i d’haver compartit opinions i punts de vista, en Josep Perelló ens planteja quina és la relació que creiem que haurien de tenir l’art i la ciència. En la seva opinió, per a que la relació sigui fructífera ha de ser una relació entre iguals. “La creativitat té el mateix valor en l’àmbit de l’art i en el de la ciència”, afirma. Alguns alumnes plantegen que els objectius de les dues disciplines són diferents, però el físic defensa que allò que diferencia els científics dels artistes és més una qüestió de metodologia que no pas d’objectius. En Josep Perelló es mostra crític amb l’estancament d’alguns àmbits de la ciència, condemnada a l’etern cicle d’aconseguir finançament i de justificar el finançament aconseguit. Molts dels alumnes fem aportacions en aquesta línia, posant en qüestió el funcionament de l’acadèmia actualment. En Josep Perelló defensa que les investigacions de molts artistes porten veritables aportacions científiques que poden arribar a ser més rellevants que els propis resultats de la recerca oficial. A més, són moltes les institucions que opten per incloure artistes en els grups de recerca. “Tenir artistes a prop dels científics és un catalitzador de la creativitat”, afirma Josep Perelló.

 

Anàlisi de projectes que relacionen ciència i art

En grups, fem una mica de recerca sobre diversos projectes interessants que relacionen ciència i art, per a posteriorment posar les impressions en comú. El primer grup parla del projecte Demultiplexia, un projecte performatiu en què els ballarins porten uns sensors que registren els ipulsos cerebrals. És un projecte STARTS (Science Technology & ARTS), una línia de projectes interdisciplinars impulsada per la Comissió Europea. Un dels objectius d’aquesta línia de projectes és que la ciència entri en l’imaginari col·lectiu dels europeus, i fer-ho a través de l’art i la cultura com a formes de coneixement i de creativitat.

El segon grup explica el projecte FAKE, del Trinity College de Dublin, dins de l’espai “Science Gallery“. Es tracta d’una exposició amb moltes peces d’artistes diferents que exploren el límit entre la veritat i la inventiva i que planteja, per exemple, un museu de ciències naturals en què totes les espècies son inventades. Espais creatius interdisciplinars com el Science Gallery de Dublín han estat experiències d’èxit que probablement es replicaran en altres llocs del món.

 Seguim compartint projectes i opinions, fins que els alumnes plantegem un debat: quin valor té l’estètica a l’hora de valorar una creació artística? En Josep Perelló creu que cal obrir la ment per tal d’entendre l’art actual. “Ens costa entendre la producció artística actual de la mateixa manera que fa un segle no s’entenien les avantguardes”, afirma. Al capdevall, l’art ha de complir una funció elemental: interpel·lar.

 

Taller: “Urgent Estimar”

En Josep Perelló ens presenta el projecte “Urgent Estimar“, en què va col·laborar amb l’artista Ada Vilaró, i que va ser l’espectacle inaugural de la Fira del Teatre de Tàrrega 2017. El projecte plantejava 40 hores de presència i relació al carrer per tal de reivindicar l’ús de l’espai públic com a zona de relació entre persones. Ens explica que durant els mesos previs a l’espectacle van recopilar preguntes relacionades amb les preocupacions dels ciutadans de Tàrrega, i que posteriorment van arribar als visitants a través de la performance inaugural i a través d’un ChatBot del festival. Després de la posada en situació, ens preparem per a sentir l’experiència d'”Urgent Estimar” en la pròpia pell. Escrivim preguntes que ens preocupin i… aquest n’és el resultat.

 

 

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*