Oleguer Sagarra: “El model de transferència universitat-empresa hauria de ser més porós”

Oleguer Sagarra: “El model de transferència universitat-empresa hauria de ser més porós”

Oleguer Sagarra i Pol Colomer, fundadors de Dribia

“Apropem la ciència als negocis per resoldre problemes reals amb evidències quantitatives”. Així es presenta Dribia, una empresa de nova creació que es dedica a la ciència de dades. Fa un any va ser fundada per dos Doctors en Física de la Universitat de Barcelona, en Pol Colomer i l’Oleguer Sagarra. Un any després, ja compta amb diversos projectes finalitzats amb èxit i amb un nombre creixent de treballadors i col·laboradors. Parlem amb l’Oleguer Sagarra per a conèixer la seva experiència emprenedora i la seva opinió sobre l’estat del sector Big Data.

 

Dribia és una empresa fundada per dos Doctors en Física. Vau deixar l’acadèmia i la vostra feina a la universitat per a dedicar-vos a l’empresa. Em podries dir un avantatge i un inconvenient de fer una empresa després de passar per la universitat?

Un aspecte que és avantatge i inconvenient alhora és que… no saps res de muntar empreses! D’una banda, tens una perspectiva nova i diferent, i això et pot portar a ser més original en la manera d’enfocar alguns problemes. D’altra banda, però, no coneixes els trucs del sector.

Després d’aquest canvi de sector, quines diries que són les diferències més destacables entre la recerca universitària i la recerca en empreses?

Un dels aspectes claus que he descobert és la gestió de projectes. Amb això em refereixo a tot allò necessari per a que una recerca concreta es pugui dur a terme, tot allò que té a veure amb la infraestructura, el personal, la comunicació, la gestió del temps. Quan ets a la universitat, bona part d’aquesta tasca la fa el personal de la institució. En canvi, en el món de la petita empresa cal compaginar totes aquestes tasques amb la feina en sí mateixa, i això m’ha fet veure la gran importància que té.

Parlem una mica de la vostra experiència personal. Quins motius us van portar a fundar una empresa?

Vam muntar una empresa per moltes raons! Vam veure que el mercat laboral era en general força precari, i alhora teníem idees i ganes de tirar endavant un projecte propi.  Tenim la sort de tenir un suport familiar que ens permet assumir riscos, i per això ens vam poder atrevir a tirar endavant el projecte Dribia.

Quin consell donaries a algú que està pensant en crear un empresa?

Que fugi de la mitologia de l’emprenedor “valent”, li diria que sigui realista i sincer. Resumint: que corri els riscos que realment pugui assumir.

En una empresa com la vostra, la vostra formació és una eina essencial per a desenvolupar els projectes. Parlant en general, quin valor afegit suposa una formació científica en la capacitat de gestionar una empresa?

L’estudi de la ciència dóna una estructura mental d’anàlisi dels problemes. Això fa que, davant de problemes molt variats, les persones amb formació científica tinguem un enfocament ordenat que ens permet d’encarar-lo. L’estudi de la ciència també està relacionat amb voler anar a l’arrel dels problemes, voler entendre el mecanisme de fons.

Quina és la relació del món de l’empresa amb el coneixement? Hi ha espai per a la recerca?

Em sembla que en general en el món de l’empresa hi ha poc marge per l’experimentació. En la meva experiència, que és limitada, els clients de l’Estat espanyol són poc propensos al risc. Crec que això és degut a l’estructura d’incentius d’aquí, que no afavoreix els projectes que s’arrisquen. Així que… clarament no s’està aprofitant tot el talent. Una mostra és Dribia, de fet. Vam muntar aquesta empresa per a fugir de l’explotació laboral de les grans empreses consultores. Desgraciadament, en el nostre país encara hi ha la cultura del “matxaca”.

Com creus que hauria de ser el model de transferència de coneixement entre universitats i empreses?

Malauradament, crec que el model de transferència del coneixement no existeix com a tal actualment. El món de la universitat i el de l’empresa són mons completament diferents i aïllats, i que responen a un model d’incentius diferent. Per desgràcia, la recerca universitària actualment té com a principal objectiu assegurar salaris i assegurar carreres universitàries. Això pot semblar una afirmació exagerada o molt dura, però n’estic tristament convençut.

Respecte al trànsit de professionals entre el sector acadèmic i l’empresarial, crec que actualment aquest es deu a la manca d’oportunitats en un dels dos sectors. Jo he intentat compaginar els dos sectors, i he vist dificultats a ambdós costats. D’una banda, l’aversió al risc; de l’altra, falta de vocació de servei públic. En la meva opinió, crec que el sistema de transferència hauria de ser més porós.

Per acabar, voldria saber la teva opinió sobre la situació actual del sector del Big Data. El fet d’analitzar grans quantitats de dades pot generar avantatges, però també podria ser una porta d’entrada cap al control de les persones. En la teva opinió, quins riscos presenta la situació actual?

El Big Data és com el sexe adolescent: tothom en parla però poca gent el practica! Moltes empreses en parlen perquè queda bé, però molt sovint són grans paraules i prou. Digues-me què estàs fent amb les dades i parlem-ne, tant si són big com si no. Crec que hi ha una mancança generalitzada de rigor quantitatiu en el món dels negocis. Respecte la teva pregunta, ara mateix hi ha poques empreses al món que facin Big Data de veritat, i en treuen molts beneficis. Les perspectives que obre són difícils de preveure. La capacitat increïble d’escalar de la tecnologia fa que tant les oportunitats com els perills puguin créixer molt ràpidament.  Així que tant poden augmentar els mecanismes de control com les eines que afavoreixin les polítiques socials. Tot depèn de l’activitat política de les societats al respecte. Cal que la gent sigui exigent en aquest sentit, cal que les persones siguin responsables a l’hora de donar les dades a empreses i tinguin la capacitat de saber quan i per què ho fan.

D’acord! Doncs quines són les oportunitats que el sector Big Data pot oferir a la societat?

El fet de recollir moltes dades pot ser bo, ja que pot permetre un apropament més quantitatiu a les necessitats reals de la societat. Això podria repercutir en unes polítiques públiques que s’ajustin més a les demandes socials. Hi ha tant camí per fer, que es poden obrir moltes oportunitats que encara no coneixem.

A Dribia som conscients de la importància de la responsabilitat social en aquests temes i només treballem en projectes que compleixin criteris ètics. A més, també treballem en el camp de l’educació per a formar els futurs ciutadans en coneixements bàsics de l’ús de dades.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*