Jofre Ferre-Dalmau: “per a un científic, és una satisfacció personal el fet de veure que una de les idees del teu grup de recerca arriba al mercat.”

Jofre Ferre-Dalmau: “per a un científic, és una satisfacció personal el fet de veure que una de les idees del teu grup de recerca arriba al mercat.”

Em reuneixo al campus de Bellaterra amb Jofre Ferrer-Dalmau,  doctor en Biomedicina i llicenciat en Biotecnologia i Bioquímica per la UAB, per parlar de Bioeclosion, una empresa catalana de biotecnologia, que ha creat un dispositiu que permetrà detectar si un pacient és celíac en 10 minuts i a la mateixa consulta del metge. De fet, aquest dispositiu, que anomenen Celifast, serà el primer que sortirà al mercat, però la idea és que en vinguin d’altres, per detectar més patologies.

Ferrer-Dalmau és un dels quatre cofundadors de Bioeclosion. Els diferents coneixements i experiències dels seus membres  es complementen resultant un equip complert on cadascú té un paper a fer. Ferrer-Dalmau va deixar la bata del laboratori perquè tenia ganes de sortir al món real, a fer coses.  Que en té ganes es fa evident mentre xarrem:  parla ràpid, té molt per explicar-me, de la història de Bioeclosion i dels projectes futurs, i percebo que treballarà fort perquè l’empresa tiri endavant.

Cóm va sorgir la idea de crear Bioeclosion?

La idea va sorgir fa cinc anys en un programa de la UAB que es deia Generació d’Idees. Allí ens vam conèixer els socis actuals (Maria Isabel Pividori, Ona Illa i Jean-Didier Maréchal.) Per una part vam veure que érem compatibles i per l’altre que teníem experiències  i motivacions diferents. A mi se m’havia acabat el doctorat en Biologia Molecular i estava  avorrit del món de la investigació, havia arribat el moment en que si volia continuar havia de marxar fora i no en tenia ganes, volia llençar-me a la empresa.

En què consistia aquest programa?

Era  bàsicament un programa de transferència de tecnologia de universitat a empresa, on t’explicaven les idees generals, com fer un pitch, un model canvas per veure quins són els teus clients, quines són les teves necessitats, d’on sortiran els diners, que aportes tu, què necessites…

Per continuar en el programa havies de portar o afegir-te a una idea. Jo no en portava una de pròpia. Però allà mitjançant un programa informàtic ens van col·locar als quatre a la mateixa taula. La Isabel portava la idea de la celiaquia, amb el Celifast, i ens va agradar i jo vaig proposar, si no et sap greu jo puc col·laborar amb la teva idea, ella va acceptar, i vam dir som-hi.

El més important en un projecte és la idea?

Primer has de tenir una idea. Una idea és un pensament que et ve al cap al matí, però amb això no basta, cal que aquesta idea sigui també una oportunitat, és a dir, mirar si hagi un negoci al darrera, si hi ha mercat, clients, si realment hi ha un interès. Això és el que valides amb el canvas.

Cóm van ser els començaments?

De resultes d’aquell programa van guanyar uns diners, uns 1.500 euros. Vam tirar endavant i ens ho preníem  com un hobby, jo dedicava només les tardes perquè un compaginava amb una altra feina. Al 2015 ens van donar la Llavor, una subvenció de 25.000 euros. Vam guanyar més premis i així fins a final d’aquell any, que vam veure que això era més que un hobby i si volíem tirar-ho endavant havíem de convertir-lo en una empresa. Finalment, després de 9 mesos,  com si haguéssim parit un nen, vam constituir Bioeclosion.

Jo vaig deixar la feina i ara em dedico al cent per cent a l’empresa, perquè sino és impossible.

En quina fase esteu actualment?

Ara estem en el desenvolupament del prototip. Nosaltres li diem una fase 0. I estem a punt de tancar una ronda de finançament per tal de poder conservar la patent.

Tots els passos que heu fet, cóm els heu après?

Ho hem après a base de cops, però també hem fet molts programes de transferència. Quan t’inicies està molt bé fer aquests programes, t’aporten moltes idees diferents i però principalment serveixen per donar a conèixer el  projecte i que puguis entrar a l’ecosistema emprenedor Healthcare de Catalunya. Hi ha un punt en que més coneixement no et poden aportar però el més important és que et permeten conèixer gent. I quasi tothom que et trobes és bona persona i et dedica entre cinc minuts i mitja hora, sempre hi ha algú que ho ha fet abans que tu i et diu mira, has de parlar amb tal persona, digues-li que vens de part meva. Així és com jo ho veig.

Com a científic, que t’aporta un projecte de transferència?

Quan vam iniciar el projecte jo havia acabat la tesi i volia sortir del laboratori. Per a mi aquest projecte ha sigut una oportunitat per sortir al món, a canviar les coses. En el cas del científic que treballa a la Universitat, en un grup de recerca, et puc dir el que diu la meva sòcia: que és sobretot una satisfacció personal, el fet de que una de les idees del seu grup de recerca pugui sortir al mercat i arribar a uns clients.

És cert que per a un científic crear una empresa també li pot suposar certs perjudicis, perquè li treu temps per a la seva pròpia recerca i perquè li pot retardar les publicacions, pel tema de les patents. Però per contra també pot servir alhora de demanar projectes, perquè cada vegada es valora més. I, a mesura que l’empresa vagi creixent, pot ser un vehicle per finançar la investigació del grup.

Parla’ns del Celifast, en què consisteix i cóm funciona?

El sistema vindria a ser similar a un glucòmetre, com el que fan servir els diabètics per mesurar la glucosa. Aquest biosensor el que fa és detectar els anticossos contra una proteïna que es diu gliadina deaminada, una forma modificada de la proteïna del gluten; la presència d’anticossos a la sang del pacient és indicador de la malaltia, de forma molt sensible i específica.

A efectes pràctics és un kit que està format per un dispositiu amb què el metge pot extreure una gota de sang del dit del pacient. La mostra es recull en un tub que funciona com una plataforma magnètica i aconsegueix atreure tan sols el marcador de la celiaquia per donar el veredicte final.

Quines són les avantatges del vostre producte, en front les proves convencionals per a la detecció de la celiaquia?

Actualment, el primer pas per mirar si un pacient és celíac és fer-li una anàlisi de sang. Si surt positiu, cal confirmar-ho mitjançant una biòpsia. El nostre dispositiu seria equivalent a la prova que es fa al laboratori, però el resultat el tens en deu minuts, i sense necessitat de treure-li sang al pacient, perquè només cal una gota. I això és molt important perquè és una prova que es fa sovint en nens. La simplicitat en l’obtenció de la mostra és un tema central, perquè no és fàcil detectar la celiaquia (sovint els nens no han desenvolupat encara un nivell suficient d’anticossos per detectar-los i són necessàries vàries punxades), i a més la prova ha de fer-se mentre el pacient està prenent una dieta amb gluten, de manera que el diagnòstic ràpid és molt important per evitar les molèsties que aquesta dieta li pot provocar.

Cóm penseu comercialitzar el producte?

La idea és que es vendre-ho a hospitals i a consultes privades. No volem vendre-ho a farmàcies, perquè hi ha una dicotomia metge-farmacèutic que volem evitar. Tampoc hi aniria directament a l’usuari final, al menys aquí. És un tema de diners, aquí no ho comprarien. Però en altres països com EEUU, Anglaterra, potser sí, tot depèn del poder adquisitiu de la gent.

 

Ferrer-Dalmau i el seu equip tenen d’altres idees per continuar donant corda al negoci. El mateix sistema usat en el Celifast es pot aplicar a altres malalties, i ja tenen en el punt de mira la salmonel·la, o malalties tropicals com la malària o el dengue. Un altre pas serà el procés burocràtic per aconseguir les certificacions que els permetin arribar al pacient. De moment, BioEclosion es vol centrar en el mercat europeu, però no descarta saltar als Estats Units i el Canadà més endavant.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*