De mica en mica s’omple la pica. Crowdfunding per a la recerca del futur

De mica en mica s’omple la pica. Crowdfunding per a la recerca del futur

  • El crowdfunding o micromecenatge es consolida com a una alternativa per al finançament de la recerca
  • Aquesta nova vía de finançament col·lectiu ajuda a portar un pas més a prop del pacient les investigacions en salut que es realitzen al laboratori
  •  És de vital importància en el cas de projectes en malalties rares, pels quals és encara més complicat trobar ajudes econòmiques

La recerca biomèdica a Costo, Salud, Médica, DineroCatalunya va a velocitat de creuer. Segons dades de Biocat, a Catalunya hi ha un ampli i creixent ecosistema d‘instituts de recerca, hospitals, universitats, centres tecnologics i altres entitats de suport, a més de 871 empreses, que es dediquen a les ciències de la vida i de la salut. Entre 2015-2016, s’han establert més de 100 noves empreses del sector, éssent el ratio de creació d’empreses d’una per setmana, amb una inversió de 160 milions d‘euros.

A més, Catalunya és la regió d’Espanya que ha rebut més subvencions en els dos primers anys del programa de la Unió Europea Horitzó 2020, el mecanisme de finançament europeu més important per als projectes d’innovació, investigació i desenvolupament en la història del continent. Així doncs, Catalunya obté el 53% de tots els ajuts de l’European Research Council (ERC) atorgats a científics de l’Estat espanyol, un 35% dels quals corresponen a ciències de la vida.

Aquestes dades es refereixen sobretot al que s’anomena (no gaire encertadament) com a ciència bàsica, és a dir, la recerca que es fa al laboratori. Investiguem aquí amb tubs i pipetes, simulacions per ordinador, de vegades cèl·lules i rarament models animals. D’aquesta manera, molts d’aquests projectes no arriben a fases més avançades que els apropin a la nostra realitat en forma de nous tractaments personalitzats o tecnologies mèdiques avançades, per exemple. Tot i que l’excel·lència científica és indubtable, quan es tracta de transferir aquesta bona ciència a la societat, ens trobem amb l’anomenada (de manera poètica, però un pèl descoratjadora) “vall de la mort”. En aquesta etapa, la majoria dels avenços en recerca defalleixen per diferents motius, però sens dubte un de les més rellevants és la manca de finançament per accelerar els projectes en aquesta fase crítica. Això no passa només a Catalunya, sinó que és un fenomen global.


La recerca en ciències de la vida a Catalunya va a velocitat de creuer. Però molts projectes defalleixen a la “vall de la mort”, en el pas cap a la translació al teixit productiu i la societat


Si prenem com a referència l’ecosistema més potent del mon en ciències de la vida, Boston, veurem que aquesta acceleració cap al mercat es veu afavorida per la quantitat de grans companyies farmacèutiques, societats d’inversió o inversors privats i els capitals que aquests hi injecten de manera efectiva. Catalunya comença a cridar l’atenció d’aquests inversors internacionals, i a més de manera local també s’estan començant a valoritzar projectes de recerca, cada cop en fases més primerenques i per tant més lluny de la societat. Però encara queda un llarg camí per impulsar la recerca de gran qualitat que es duu a terme als nostres centres d’investigació en salut i hospitals.

Si a més, a aquesta limitació hi sumem un altre component com és la temàtica de la recerca, encara pot ser més complicat. En el cas de les tecnologies mèdiques, el seu temps fins al mercat és relativament curt (pot ser de mesos a pocs anys). Si es tracta d’algunes disciplines dintre de la biomedicina, com el càncer o les malalties que afecten al sistema nerviós central, l’impacte i el mercat potencial son molt elevats i per tant és més plausible captar l’atenció dels inversors. Quan parlem de malalties rares, que afecten a poques persones a tot el món, de vegades només desenes, malauradament hi ha poques opcions de col·laboració amb entitats que aportin finançament per ajudar a apropar aquestes teràpies o dispositius de diagnòstic al pacient, més enllà d’algunes petites empreses. Així, una possibilitat real per tirar endavant aquests projectes (però es clar, no només aquests) és l’anomenat crowdfunding o micromecenatge, una nova manera de finançament col·lectiu que permet als ciutadans participar econòmicament en projectes que els semblin interessants, normalment a canvi d’una contraprestació més o menys rellevant en funció de la seva aportació. D’aquesta manera, es presenten oportunitats d’or a projectes de recerca que d’altra manera restarien per sempre a la “vall de la mort” de la innovació.

Es diu que el micromecenatge va començar als anys 90, amb el desplegament de tot el potencial d’internet i les primeres xarxes socials, quan el grup de rock britànic Marillion va aconseguir finançar la seva gira mitjançant aquest fenomen. Però vuit anys abans, el grup Extremoduro ja ho va fer. L’origen del crowdfunding tal i com el coneixem va ser als EEUU, amb la primera plataforma web destinada a aquest fi. A Catalunya, s’han creat diferents entitats amb aquesta finalitat, com Capital Cell, que dedica la seva activitat al finançament col·lectiu de projectes de recerca.


El crowdfunding o micromecenatge suposa una oportunitat de finançament per impulsar projectes d’investigació cap a la clínica, amb la col·laboració de la societat


Recentment, un d’aquests projectes beneficiats del crowdfunding és el del Dr. Javier Ramón, investigador principal del grup de Biosensors per a Bioenginyeria de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), que està desenvolupant un dispositiu per a combatre la distròfia muscular miotònica.

Resultado de imagen de javier ramon ibec

Aquesta malaltia neuromuscular, considerada rara, afecta 1 de cada 8000 persones al món. El grup de recerca del Dr. Ramón ha utilitzat cèl·lules de la pell de pacients, les ha reprogramat i amb elles ha fabricat teixit de múscul esquelètic mitjançant tècniques de bioimpressió 3D. “Amb aquest dispositiu “múscul en un xip” valorarem l’eficàcia dels fàrmacs relacionats amb la distròfia muscular de manera personalitzada, sense l’ús d’animals, mitjançant el cultiu de cèl·lules musculars del propi pacient”, comenta el Dr. Javier Ramón.

El projecte ha rebut el suport de la Fundació Bancària “la Caixa”. Ara, busca un nou impuls mitjançant iniciatives de finançament col·lectiu. Al desembre del 2017, es va presentar a la plataforma Giving Tuesday amb la finalitat de recaptar 25.000 €, import en què s’ha valorat la realització de les últimes fases de la investigació.


El crowdfunding és un dels pocs mecanismes de finançament en el cas de projectes de recerca en malalties rares. Però som les persones de a peu les que hem de finançar aquestes activitats? Pot ser una oportunitat per incidir en la recerca que volem?


Tot i que indubtablement és una oportunitat de finançament a ser considerada per les entitats de recerca, no està exempta de controvèrsia. Per una banda, la recerca ja es subvenciona amb els nostres impostos, tot i que de manera insuficient. El crowdfunding suposa així una manera alternativa i complementària d’ajudar alguns projectes interessants socialment, especialment en els casos de malalties rares, on l’empoderament dels pacients i l’ajuda de les seves associacions és de vital importància. D’altra banda, guanya pes la necessitat d’establir vincles reals entre recerca i societat, amb la societat. Una manera directa de consolidar aquests lligams i crear de manera conjunta el nostre futur passa precisament pel fet d’incidir en la recerca que volem, en els temes que ens mouen, ja sigui perquè ens afecten directament o indirecta, o bé perquè els fem nostres per una qüestió de justícia social. És a les nostres mans esdevenir petits mecenes, modestos ambaixadors de projectes de recerca excel·lent per a un futur millor.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*