La idealització injustificada de la moda “sense gluten”

La idealització injustificada de la moda “sense gluten”

“Sense alcohol”, “sense sucres afegits”, “sense colorants ni conservants” i “sense gluten”, entre molts d’altres. La tendència creixent d’ingerir aliments que prescindeixen de determinades substàncies i que sovint els fan més “sans” és una realitat i cada cop son més els qui prenen consciència sobre la conveniència de menjar de forma més saludable. Tot i això, en el cas del gluten, s’ha evidenciat científicament que eliminar-lo de la dieta -en el cas de les persones sanes- no és sinònim de convertir-la en més sana sinò que fins i tot pot implicar una reducció del consum de grans sencers i fibra, que són beneficiosos per a la salut cardiovascular.

 

Les persones que no tenen malaltia celíaca ni al·lèrgies al gluten no haurien de menjar aliments sense gluten. Així de contundents són els resultats del darrer estudi de Nutrimedia sobre aquesta qüestió, el qual conclou que no hi ha proves científiques que justifiquin que els adults sans segueixin una dieta sense gluten ja que no obtenen cap benefici per a la salut.

En aquest sentit,  Gonzalo Casino, director del projecte Nútrimedia -la web d’informació científica sobre alimentació i nutrició desenvolupada per l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra- explica que “amb prou feines hi ha dos estudis que analitzin aquesta qüestió i a més són de tipus observacional, tenen una qualitat global molt baixa i tampoc poden establir una relació causa-efecte entre el consum d’aliments sense gluten i beneficis per a la salut”. Segons Casino, el que suggereixen els estudis actuals és més aviat el contrari, és a dir, que la dieta amb gluten en persones sense malaltia celíaca o al·lèrgia al gluten podria, en el millor dels casos, tenir algun benefici mínim per a la salut.

En concret, l’escassa evidència disponible es limita als efectes d’aquest tipus de dietes sobre la malaltia coronària, arribant a la conclusió que el consum de gluten podria reduir lleument el risc d’infart. Una possible explicació la trobaríem en el fet que eliminar el gluten de la dieta pot implicar una reducció del consum de grans sencers i, en conseqüència, de fibra i altres components del cereal, que en el seu conjunt sembla que exerceixen un efecte protector de la salut cardiovascular.

Les campanyes de màrqueting, potents mecanismes al servei dels “anti gluten”

Encara que la major oferta de productes sense gluten ha fet la vida més fàcil a l’1% de la població europea afectada de celiaquia o al·lèrgia al gluten, l’increment de les vendes d’aquest tipus de productes sembla tenir més relació amb les potents campanyes de màrqueting que s’han dut a terme en els últims anys (tot i ser productes molt més cars que els anàlegs amb gluten). Aquestes campanyes han tingut una gran influència en la percepció del possible risc derivat del consum de gluten en la població general, fent creure que els productes sense gluten són una alternativa més saludable que els que el contenen.

La Paula Jané és mare de 3 fills -el Pol (14), el Nil (11) i el Max (7)- i, fruit de la recent detecció de la malaltia celíaca al més petit, és també una gran coneixedora de tot l’entorn “sense gluten”. “Quan em van confirmar el diagnòstic ara fa 5 mesos recordo que no m’ho acabava de creure”, explica la Paula. El fet que els constants mals de panxa del Max fossin sinònim de que era celíac per ella va ser un cop molt dur ja que sempre els havia associat a estats de nervis: “el Max és un nen molt insegur i tremendament perfeccionista”, reconeix. “I per aquest motiu potser mai me’ls vaig prendre suficientment en serio”, confessa la Paula. La malaltia celíaca és una malaltia crònica de tipus autoimmune que es produeix com a reacció a la ingesta de gluten, afectant a la mucosa intestinal i el tractament es basa principalment en el seguiment d’una dieta estricta i totalment exempta de gluten.

Un cop assimilada la nova situació, a casa la Paula tots quatre mengen aliments “sense gluten”. El gluten es troba en cereals com l’ordi, el blat i derivats (espelta i kamut), el sègol, el triticale i la civada. També pot estar present en aliments processats i en alguns fàrmacs i davant d’aquesta realitat (juntament amb el fet de comptar amb poc temps per dedicar-se a la cuina) la Paula va optar per instaurar a casa una dieta sense gluten per tots. “Al principi cuinava el menjar del Max a part amb els “seus” aliments però em passava el dia davant dels fogons i preparar cada àpat era un suplici”, recorda la Paula. Finalment va homogeneïtzar el “sense gluten” per tothom i, malgrat que la despesa en la cistella de la compra li ha augmentat considerablement, el temps que s’estalvia a la cuina la compensa “i de llarg”, emfatitza.

El gluten i el cor, més indissociables del que pensàvem

En el seu cas aquesta decisió respon estrictament a una qüestió de comoditat i practicitat. “Sóc conscient que menjar sense gluten no és més saludable; en les persones sanes segur que el gluten hi té el seu paper però fins que no em demostrin que aquest és indispensable per la subsistència a la meva cuina no crec que hi torni a entrar”, explica la Paula. En aquest punt, els investigadors de Nutrimedia ja han obert la caixa de trons tot apuntant que la salut cardiovascular es podria ressentir d’una dieta sense gluten pel fet que la seva ingesta contribuiria a reduir lleugerament el risc d’infart.

Tot plegat és molt recent: a l’esmentada conclusió s’hi va arribar tot just el passat mes de gener i és de preveure que, com en tantes altres coses, el temps -i la recerca científica!- acabin posant les coses al lloc que els hi pertoca. Mentrestant però, si no es té cap diagnòstic vinculat a la malaltia celíaca, no fa cap nosa continuar menjant amb normalitat el gluten que amb tanta freqüència habita als aliments més quotidians (com el pa o la pasta). De ben segur que l’economia domèstica ho agrairà i, segons diuen, a la llarga la salut també.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*