NÚRIA AMIGÓ: “LA RECERCA ÉS EL MECANISME QUE ET PERMET, DE MANERA ESTRUCTURADA, RESOLDRE LA CURIOSITAT QUE ET VE DE DINS”

NÚRIA AMIGÓ: “LA RECERCA ÉS EL MECANISME QUE ET PERMET, DE MANERA ESTRUCTURADA, RESOLDRE LA CURIOSITAT QUE ET VE DE DINS”

EntrevistaNúriaAmigóEntrevistem a la Doctora Núria Amigó, CEO de Biosfer Teslab, spin-off creada l’any 2013 a partir de la tesi doctoral de dos estudiants de la Universitat Rovira i Virgili.

Núria Amigó és doctora en Bioenginyeria per la Universitat Rovira i Virgili, llicenciada en Física per la Universitat de Barcelona  i màster en Biofísica per la mateixa Universitat. Des de ben petita es va sentir atreta per les ciències naturals, les plantes, els animals… l’interès per conèixer, saber el perquè del seu entorn sempre ha estat intrínsec a la seva persona.

Aquesta set de coneixement l’ha portada a seguir aprenent i a seguir plantejant-se nous reptes. Com el que li va suposar fundar, l’any 2013, junt amb el Dr. Roger Mallol, l’spin-off Biosfer Teslab (http://biosferteslab.com/), una spin-off de la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili.

Les malalties cardiovasculars representen la primera causa de mort al món i des de la seva empresa treballen per millorar les eines existents per estimar el risc d’accidents cardiovasculars. Parlem amb ella perquè ens expliqui la seva aventura empresarial.

 

Què et va portar a estudiar física?
Tot i que sempre he sentit interès per les ciències naturals, quan va arribar batxillerat vaig veure que m’avorria, m’explicaven els processos però no em suposava un repte intel·lectual, no responia a les meves ganes d’aprendre. A nivell intel·lectual m’estimulava més una carrera més abstracte, com matemàtiques o física. Quan sentia la paraula quàntica o la paraula bosó tenia ganes de saber què significava així que em vaig decidir per la física. Els primers anys de física van ser més aviat teòrics, fonamentals, però vaig tenir la sort de fer-me amiga d’una biòloga molt intel·ligent que em va redescobrir la biologia.

Recordo molt intensament un dia en què li vaig preguntar quina era la teoria vigent, des del punt de vista dels biòlegs, sobre l’origen de la vida. Em va descriure l’experiment de Joan Oró. Encara guardo els dibuixos que em va fer per mostrar-me l’experiment, en el que es pot simular l’atmosfera i la situació en un planeta terra abans de la vida a nivell energètic, de components, molècules… Vaig adonar-me que realment física i biologia compartien molt més del que em pensava. Vaig decidir anar més enllà, aprendre’n més i vaig acabar especialitzant-me en biofísica.

 

Després del màster en biofísica vas tornar a Tarragona per a realitzar la teva tesi doctoral, i vau acabar creant una spin-off. Què creus que va afavorir-vos a fer el salt al món empresarial?
Jo vaig arribar en un grup on el director de grup tenia una visió molt clara de que els projectes d’investigació en els quals els doctorands féssim la nostra recerca havien de tenir certa aplicabilitat futura. Vaig anar a parar a les mans adequades com perquè d’una idea, d’un concepte es pogués arribar a un producte si tens sort, tot i que la probabilitat és molt baixa. El nostre director de tesi és el Dr. Xavier Correig, ell col·laborava amb la unitat de recerca en lípids i arterioesclerosi de l’hospital Sant Joan de Reus dirigida pel doctor Lluis Masana. Entre ells dos sempre han intentat trobar una solució tecnològica a un problema de salut o a un problema de caracterització d’una patologia etc. Aquest és un dels punts claus, tenir la visió inicial de que el que aniràs a estudiar pot arribar a ser aplicable. O sigui, que intentis resoldre un problema real.

 

Per tant les vostres tesis estaven plantejades a partir d’una necessitat real, i pensant en una aplicabilitat futura, creus que sempre és així?
No, no sempre és així. Però igualment és necessari que es plantegin tesis des de les preguntes. La relativitat general per exemple, al principi de segle no era una necessitat en cap sentit però ha permès tenir una tecnologia que ara s’utilitza en gps’s, o sigui que en el fons anar per davant de les necessitats a nivell intel·lectual també és correcte, però probablement no et permetrà fer una empresa, serà una recerca diferent.

 

I els vostres estudis, a quina necessitat real responien?
D’alguna manera el clínic s’adona a través de la literatura, a través de la seva pròpia experiència, etc., que hi ha un problema no resolt de caracterització de risc cardiovascular, en el 50% dels casos, el paràmetre que els metges actualment utilitzen per dir si una persona tindrà més  o menys risc de tenir un accident cardiovascular no és prou acurat i presenta un nivell saludable, que és el colesterol dolent, el colesterol LDL.  Doncs el 50 % de persones que tenen un infart tenen aquest paràmetre que s’utilitza per dir si tindràs un infart o no correcte, per tant, com a biomarcador no és suficientment bo. En els anys de recerca clínica prèvia , no només del dr. Masana sinó a nivell mundial havien demostrat que amb el colesterol en si no n’hi ha prou, que s’ha de saber la mida de les partícules que el transporten.

 

Les partícules petites són més capaces de creuar les parets arterials,  acumular-se i fer arteriosclerosi que és la malaltia prèvia a tenir un accident cardiovascular. És aquesta persona amb les partícules petites que té molta més probabilitat de tenir un accident cardiovascular.

 

Com ho vau resoldre?
Aquí hi ha un problema clínic, que és com mesurem aquestes partícules que són molt i molt petites, de l’ordre de nanòmetres. Les tècniques visuals no funcionen, no pots utilitzar microscòpia perquè és molt petit. Apareix el repte tecnològic de trobar una solució a aquesta mesura, la ressonància magnètica nuclear és una de les tecnologies que s’utilitzava a la plataforma metabolòmica a la qual vaig tenir la sort d’anar a fer el doctorat. I vam intentar utilitzar la ressonància magnètica per poder caracteritzar les lipoproteïnes sanguínies tant en mida com en nombre i composició.  Era una feina d’equip, havíem de trobar una manera de caracteritzar aquestes partícules.

 

I us en vau sortir.
Si, llavors va fer que ens plantegéssim primer fer una patent. En aquest cas també va ser el Xavier Correig el que ens va fer parar i començar a fer tota una sol·licitud de patent, anàlisis, etc. La cultura de patentar en el món de la recerca no hi és molt, ara comença a contagiar-se una miqueta més però hi ha tanta pressió per publicar que una patent que pot implicar retard en les publicacions fa que la gent directament no vulgui patentar, a no ser que es vegi una idea clara de negoci.

 

Què us va empènyer a constituir-vos com a empresa?
Després de fer la sol·licitud de patent vam passar un any de reflexió plantejant-nos si tenia o no sentit muntar una empresa per comercialitzar-se. Crec que la opció de muntar una spin-off, d’intentar fer arribar aquesta tecnologia a la societat ens va atreure a l’equip promotor que en definitiva érem el Roger Mallol i jo en aquell moment com a estudiants i el Dr. Lluis Masana i el Dr. Xavier Correig com a sèniors, conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili. Perquè era un repte, era respondre aquesta curiositat interna de com es fan les coses, del procés de construir, la conceptualització, el pensar com ho planificaries també és molt bonic, la part mental d’intentar pensar com es faria jo crec que ens va atreure. S’obria un nou món que ens seduïa.

 

A què us dediqueu?
Ens dediquem a intentar millorar les eines que actualment estan disponibles per estimar el risc d’accidents cardiovasculars. Nosaltres hem fet un producte que és un anàlisi avançat sanguini, tenim informació complementària al que tradicionalment s’utilitza, per millorar la manera que els metges poden dir si una persona tindrà o no un infart. Es tracta d’analitzar el perfil de lipoproteïnes, donem uns paràmetres que només podem donar amb ressonància magnètica nuclear i que ajuden al clínic a distingir millor dues persones que aparentment pels mètodes tradicionals tindrien un mateix risc. Gràcies al que fem podem veure una mica més enllà i dir doncs no és exactament el mateix risc, aquesta persona s’ha de vigilar més o al revés, l’altra persona potser no fa falta que comenci a medicar-se tan aviat.

 

I què us va fer pensar que seria útil la creació de l’empresa?
Perquè aquest paràmetre que diem del nombre de partícules, ja està inclòs en algunes guies clíniques, en determinats països, per mesurar-se en el cas que tinguis diabetis. Les guies clíniques americanes del tractament de la diabetis inclouen com a objectiu terapèutic el nombre de partícules, que és un dels paràmetres que podem mesurar. Només hi ha quatre empreses al món que ho facin amb ressonància magnètica, que és la tecnologia que es pot aplicar a la clínica. Valia la pena intentar-ho perquè quan Europa decideixi incloure el nombre de partícules a les respectives guies clíniques, nosaltres ja ho sabrem fer i ja tindrem cert reconeixement.

 

A qui pot beneficiar aquest test?
És moltíssima la gent que se’n podria veure beneficiada. Si tu pots prevenir accidents cardiovasculars, tot i que la prova sigui més cara que no un test de colesterol en si, a nivell de costos sanitaris globals l’estalvi és molt alt. Aquest des d’un punt de vista econòmic, però no és el que em motiva a mi, sinó el de poder identificar a algú que es pensava que estava bé i potser tenia algun paràmetre que feia que presentés més en risc. Es podran prendre mesures preventives per evitar un infart.

 

L’empresa va començar a finals del 2013, quina és la vostra situació 4 anys després?
Ara som una empresa de sis treballadors, dels quals hi ha una farmacèutica, un informàtic, un doctor en química, una doctora en bioquímica, una biotecnòloga i jo mateixa. A part del producte que ja estem comercialitzant, el que estem intentant fer i que estem d’alguna manera aconseguint és que amb la mateixa mostra i amb la mateixa tecnologia no només aconseguim analitzar aquesta part de les lipoproteïnes sinó anar més enllà, amb altres biomarcadors que s’associen a patologia, anar a caracteritzar més exhaustivament les molècules que componen la sang  que componen un teixit com podria ser un trosset de fetge o componen un cultiu cel·lular.

 

Qui són els vostres clients?
Venem en el món de la investigació, a la gent que fa recerca, la caracterització exhaustiva de les mostres de les que volen saber-ne el contingut, basada en ressonància magnètica nuclear. En l’entorn clínic tenim un soci comercialitzador que és l’empresa laboratoris Rubió. Ells estan obrint el mercat perquè el nostre producte arribi a diferents estructures, per exemple des de les mútues de prevenció fins a laboratoris d’anàlisis clíniques.

 

Vau néixer com a spin-off de la Universitat Rovira i Virgili  quin paper va desenvolupar la Universitat en la creació de l’spin-off?
Al principi nosaltres ens vam trobar amb el problema que no només treballàvem amb la Universitat Rovira i Virgili que té una part de centre de transferència, sinó que també treballàvem amb un altre institut de recerca que es diu Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. Aquesta duplicitat ens semblava una mica feixuga però amb el temps m’he adonat que han estat un suport extrem. En el moment que vam plantejar-nos la patent, sense la Universitat Rovira i Virgili o Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili hauríem anat molt més perduts. Ells van ser els que ens van posar en contacte amb un agent de patents , els que van organitzar les reunions,  ens van ajudar  amb la part de gestió i en tot el procés. Nosaltres no en teníem ni idea. Després, en la fase de reflexió la Universitat va posar a la nostra disposició l’ajuda des de la càtedra d’emprenedoria de la facultat d’econòmiques, ens van proporcionar informacions claus que ens van ajudar a dissenyar el nostre pla d’empresa.

El fet de ser una spin-off i no una start-up, el provenir d’una  institució prèvia ens ha obert portes, ens ha donat un recolzament. Jo no sé si els socis que finalment van invertir en nosaltres si no hi hagués hagut una Universitat al darrere ho haguessin fet, probablement no. Per tant, des de diferents punts de vista la Universitat et protegeix.

 

Creus que hi ha interès general per la ciència?
Ho he discutit moltes vegades, no sé perquè però la ciència no ha format part del que considerem cultura. Una persona culta és una persona que parli molts idiomes, que llegeixi molt, que estigui molt al dia a nivell polític, històric, però no té perquè saber què és un spin electrònic. Tot el que representa la part científica s’ha quedat al marge del que a una persona en general, diem que és una persona culta i jo penso que és fals, la ciència és una gran part de la cultura.

 

Ens podries dir un programa de divulgació científica que t’agradi?
El Quèquicom. Expliquen problemes molt complexos de manera que els pugui entendre tothom. Per exemple, recordo que per l’aniversari de l’accident de Fukushima van explicar com és la fissió nuclear, com s’alliberava energia. Explicaven els conceptes de la fusió i la fissió atòmiques. Vaig al·lucinar perquè a nivell matemàtic és molt difícil, en canvi ho estaven explicant amb una intuïció i amb una capacitat perquè s’arribés a tothom. Em va semblar increïble.

 

 

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*