El rebesavi magrebí

El rebesavi magrebí

Un grup d’investigadors catalans analitzen el cromosoma Y de 200 homes del Magreb i dedueixen que el 70% dels magrebins descendeixen d’un avantpassat comú que va viure fa 2.500 anys

Helena Ariño Bassols

Març 2018, Barcelona

Distribució dels subgrups de la variant E-M183 del cromosoma Y (Calafell & Comas, 2017)

Distribució dels subgrups de la variant E-M183 del cromosoma Y (Calafell & Comas, 2017)

 

Ricard III, el rei que va ser enterrat cinc segles més tard

Ens situem el 1485 a Anglaterra, en plena Guerra de les Dues Roses, escenari on es van enfrontar les dues cases descendents de la dinastia Plantagenet, la casa York i la casa Lancaster. Aquell any va ser el segon i últim any del regnat de Ricard III, darrer rei de la Casa de York. Ricard III va ser abatut als 32 anys a la Batalla del Camp de Bosworth, fet que va marcar la culminació de la Guerra del les Dues Roses, la fi de la dinastia Plantagenet i l’arribada al tro del líder dels Lancaster, Enric Tudor. Ricard III era descrit per Shakespeare a la seva obra The Life and Death of King Richard III com a un monstre, lleig, deforme, mutilat i geperut.

El 2012 a Leicester, es va fer una excavació per a construir un pàrquing i hi van trobar soterrades les restes òssies d’un cos. L’esquelet pertanyia a un home jove, tenia marques als ossos d’apunyalaments i signes de maltractament, li faltaven els peus i un tros de crani i, a més a més, tenia una escoliosi molt marcada. Estaven desenterrant, en aquell futur pàrquing, l’últim rei d’una dinastia? Tots els indicis semblaven indicar que, efectivament, podria ser Ricard III, un home jove, abatut en una guerra i geperut. Tot i això, calia demostrar que era realment qui semblava ser. L’única manera va ser buscar parents vius i analitzar l’ADN. Després d’una llarga recerca, van trobar un senyor i una senyora que, unes 15 generacions després, resultaven ser descendents directes de l’Anna de York, germana de Ricard III. Després d’analitzar els seus ADN van descobrir dues coses: que el senyor i la senyora eren cosins llunyans i que ambdós ADN coincidien amb el de Ricard III. Per tant, es va concloure que les restes trobades corresponien a les de l’antic rei. Les restes de Ricard III van ser enterrades a la Catedral de Leicester sota una majestuosa làpida i amb un funeral d’estat.

L’antropogenètica és una branca de l’antropologia que es dedica, fonamentalment, a estudiar la genètica de les poblacions humanes basant-se en les variacions del genoma o polimorfismes. Es pot treballar amb diferents tipus de ADN, l’ADN mitocondrial (mtDNA) que determina el llinatge matern, ja que és només la mare la que el transmet als fills; l’ADN del cromosoma Y (Y-DNA), que determina el llinatge patern perquè es transmet únicament de pares a fills de sexe masculí; i els autosomes, dels que disposem una còpia de cada progenitor, per tant, ens determina ambdós llinatges. En el cas de Ricard III, l’equip de científics de la University of Leicester Archaeological Services, van estudiar tant el llinatge matern com el patern, mitjançant l’estudi del mtDNA i del Y-DNA, respectivament.

El cas de Ricard III és un cas anecdòtic que l’antropogenètica ha permès resoldre, però les seves aplicacions poden anar molt més lluny. En aquest cas, no ens situem al 1485 sinó que viatgem 2.500 anys enrere, al Magreb.

El rebesavi nord-africà

Un equip d’investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt del CSIC i la UPF, ha fet un estudi publicat a la revista Scientific Reports (Novembre 2017) que conclou que el 70% dels homes magrebins comparteix un avantpassat comú que va viure fa 2.500 anys.

“El 70% dels homes magrebins comparteix el mateix avantpassat”

Igual que en el cas de Ricard III, l’equip liderat per Francesc Calafell i David Comas, ha analitzat un fragment de l’ADN del cromosoma Y, més concretament la variant E-M183, per tal d’estudiar el llinatge patern de la població magrebina. L’estudi es basa en una mostra de 200 voluntaris de l’Àfrica del Nord, l’Orient Mitjà i la Península Ibèrica. Van utilitzar aquesta variant genètica perquè és la més freqüent de la regió, està present al 75% dels homes del Magreb.

Després de l’anàlisi de la variant E-M183 del cromosoma Y, els investigadors han conclòs que el 70% dels homes magrebins comparteixen el mateix avantpassat que va viure fa uns 2.500 anys. “La datació d’aquesta variant ha estat controvertida per a la comunitat científica, ja que recerques anteriors suggerien un origen en temps del Neolític, fa 4.500 anys, o fins i tot en el Paleolític, més de 12.000 anys enrere”, comenta Francesc Calafell, “Aquesta data indica un origen extremadament recent, sobretot si tenim en compte la gran quantitat de persones que comparteixen el llinatge.”

L’Àfrica del Nord ha sigut terreny de nombroses migracions, raó per la qual aquesta regió presenta una enorme varietat genètica. Després del pas de moltes poblacions al llarg dels anys, fenicis, romans, vàndals i bizantins, a dia d’avui hi conviuen dues poblacions diferents, els àrabs i els berbers, dues ètnies definides per la seva llengua. “Les nostres estimacions per a l’origen de la variant E-M183 coincideixen amb el final de la tercera guerra púnica, l’any 146 a.C., quan Cartago (l’actual Tunísia) va ser derrotada i destruïda, marcant així el començament de l’hegemonia romana del Mediterrani”, declara Neus Solé, autora principal de l’estudi. “Aproximadament 2.000 anys enrere, l’Àfrica del Nord era una de les províncies romanes més riques i E-M183 possiblement va experimentar-ne el creixement demogràfic resultant.”

L’origen dels aborígens canaris

A part d’analitzar la genètica de les poblacions de l’Àfrica del Nord, de l’Orient Mitjà i de la Península Ibèrica, els resultats de l’estudi de Calafell i Comas també conclouen que la variant del cromosoma Y té un rol en l’origen de la població de les Illes Canàries ja que la variant E-M183 ha estat identificada en mòmies guanxes. Aquesta troballa fa pensar als científics que els aborígens canaris provenen del Nord d’Àfrica.

“S’ha identificat la variant E-M183 en mòmies guanxes, els aborígens canaris podrien provenir del Nord d’Àfrica”

“Les dades i les taxes de mutació que hem utilitzat ens indiquen que la variant E-M183 va sorgir fa uns 2.500 anys al Magreb”, conclou Calafell. I, hi afegeix, “una aparició tan recent de la variant al nord-oest d’Àfrica encaixa amb els patrons observats a la resta del genoma, que revelen un important procés de mescla del Pròxim Orient”.

Mòmia d’un antic aborigen guanxe. Autor: Wolfgang Sauber, National Geographic, 2017

Mòmia d’un antic aborigen guanxe. Autor: Wolfgang Sauber, National Geographic, 2017

La importància dels ancestres

Genèticament, els éssers humans som el 99,9% idèntics, són aquestes petites variacions del genoma les que ens fan ser particulars, cadascú a la seva manera. La gent, en general, acostuma a sentir-se definida o identificada per una raça o ètnia, per exemple, una persona amb un avi xinès segurament assumirà que ella és, en part, xinesa. L’antropogenètica fa que puguem filar molt més prim i explorar els nostres ancestres molt més enllà del que està escrit als arbres filogenètics: de la mateixa manera que la història de Ricard III va fer retrobar dos cosins llunyans, aquesta persona xinesa potser descobreix que té uns avantpassats a Europa o Àfrica. Fer aquesta reflexió ens pot servir per obrir els ulls i adonar-nos que tots tenim molt més en comú del que ens pensem i que, al cap i a la fi, segurament entre uns i altres ens uneixen uns lligams ancestrals que es troben, ni més ni menys, a la nostra genètica.

 

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*