Albert Soler: “L’encert va ser desenvolupar l’ anàlisi d’ isotòps estables com a eina mediambiental”

Albert Soler: “L’encert va ser desenvolupar l’ anàlisi d’ isotòps estables com a eina mediambiental”

Albert Soler al seu despatx durant l'entrevista centrada en l’ anàlisi d' isotòps estables

El catedràtic Albert Soler en el seu despatx. Foto: Jordi Pinyol.

JORDI PINYOL GUAMIS

22 de febrer de 2018

A la Facultat de Geologia de la UB, l’Albert Soler i Gil és molt més que el coordinador del grup de recerca MAiMA -Isòtops estables i Mineralogia- (http://www.ub.edu/maima/), però en aquesta entrevista ens centrem en el seu grup i el seu continuat èxit en la transferència del coneixement, en especial en l’àmbit de l’ anàlisi d’ isotòps estables. Deixarem de banda la seva extensa carrera investigadora, la càtedra que ostenta, el seu gran bagatge docent i la seva implicació en els òrgans de govern de la Facultat.

Per contextualitzar, què és el grup MAiMA?

Som un grup de recerca universitari amb una gran vocació de transferència del coneixement que treballem transversalment en diferents àmbits mitjançant l’ultima tecnologia en l’estudi mineralògic, geoquímic i l’ anàlisi d’ isotòps estables.

Quin són aquests àmbits?

Principalment són tres. El mediambiental, on identifiquem l’origen d’una contaminació en el terreny i l’eficiència dels processos de descontaminació. El d’obra civil, on fem estudis mineralògics i de durabilitat mineral. I l’alimentari, on realitzem l’autentificació de productes agroalimentaris com els productes ecològics.

Has dit que teniu vocació de transferència de coneixement, com la realitzeu?

Principalment, davant de problemàtiques molt especifiques que no tenen resposta en el mercat, oferim solucions al sector privat i públic basades en el coneixement científic del grup, format per més de 15 persones, la majoria doctors. També, en menor proporció, oferim formació continuada a les empreses.

Has dit que formeu el grup MAiMA més de 15 persones. Quin perfils el composeu?

Som un grup tranversal amb investigadors doctorats de diversos àmbits científics i dues gestores de projectes, també doctores, amb coneixements en geoquímica isotòpica per poder reconèixer i proposar solucions als clients.

A que és deu aquesta estructura professionalitzada?

Fa dos anys, l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat de Catalunya, ACCIÓ, va reconèixer el nostre bagatge en transferència i va considerar que teníem característiques per esdevenir un grup TECNIO. En aquest temps em rebut ajudes que ens han permès tenir aquesta estructura. Actualment som candidats a obtenir l’acreditació TECNIO i tenim previst aconseguir-la a finals de 2019.

Per què necessiteu una estructura diferent a la d’altres grups de recerca?

Per les dimensions del grup i per les característiques dels projectes que realitzem, diferents a les de la recerca universitària. Treballem amb una diversitat de projectes, molt d’ells d’una durada curta, d’uns 4-6 mesos, que impliquen una organització diferent i qüestions de qualitat en els anàlisis de laboratori, traçabilitat de mostres, màrqueting… Per això les dues gestores de projectes, una responsable de qualitat i un responsable de laboratori. La pròpia dinàmica d’evolució del grup ens ha abocat a canviar, amb beneficis tant en la transferència com en la recerca.

Tornem a la transferència de coneixement, quina ha estat la vostra trajectòria en aquest aspecte?

Vam néixer com a grup consolidat de recerca el 1995 realitzant transferència de coneixement des del primer moment. Des de l’inici es tenia clar que calia fer recerca amb la màxima transferència possible, implicant sempre el sector privat. Per això era imprescindible trobar on transferir els resultats de la recerca. Volíem reproduir els resultats de laboratori en casos reals i això implicava posar-se en contacte amb algú que et permetés fer-ho gratuïtament. Com que els resultats van ser bons, els interessats van veure l’aplicabilitat i ens van permetre seguir treballant. A més a més, a Catalunya, en els darrers anys l’administració ha impulsat amb molta força el desenvolupament del el sector del medi ambient, context que ha ajudat en el nostre creixement, sobretot en els darrers 10 anys.

Quin és el punt clau que us ha fet ser diferents?

Vam saber detectar una necessitat que no tenia una eina per satisfer-la i vam desenvolupar unes metodologies basades en l’estudi dels isòtops estables. L’aposta va ser aplicar la isotopia a aigües per determinar traçadors de fonts de contaminació i no a roques, com es feia. Ningú no havia vist aquesta possibilitat. Nosaltres vam tenir l’encert de trobar i desenvolupar l’ anàlisi d’ isotòps estables com a eina mediambiental. I seguim evolucionant, de determinar la font de contaminació hem passat a calcular l’eficiència dels processos de descontaminació.

Com ho apliqueu a la descontaminació?

Com diuen, dilution is not the solution to polution, i en alguns processos de descontaminació el que es produeix principalment és una dilució del contaminant. Amb l’estudi amb isòtops comprovem l’eficiència del procediment de descontaminació, discriminant la dilució de la degradació del contaminant. El nostre grup va oferir aquesta eina obtenint una bona resposta de les consultories i enginyeries.

Abans has parlat de la importància d’aplicar la recerca en casos reals, us ha sigut difícil?

Molt del mèrit dels nostres encerts s’ha de compartir fora del grup. A l’inici del grup, el sector públic va recolzar les nostres investigacions, no econòmicament, però si interessant-se pels resultats i plantejant problemàtiques que ens van donar moltes idees d’on focalitzar la recerca. Per exemple va ser l’interès de l’ACA en la contaminació d’aqüífers per nitrats, fet que ens va induir a fer recerca en aquest aspecte.

Quin diries que és el vostre principal mèrit?

El d’haver escoltat a molts actors ambientals, com administració, consultories, etc. per detectar les necessitats i el d’haver vist l’aplicabilitat de l’estudi d’isòtops estables en sectors on fins aleshores no s’utilitzava.

Llavors, us centreu a oferir coneixement?

Això és molt rellevant, oferim més cervell que no anàlisis. El que ens diferencia són els nostres investigadors postdoctorals, i els nostres projectes es basen en aplicar el seu coneixement i experiència sobre les diferents temàtiques que desenvolupem.

Un tema delicat és el de la competència deslleial entre la universitat i l’empresa. Què en penses?

Aquest és un tema molt important ja que pot donar lloc a conflictes entre el sector privat i els grups de recerca, quan el que realment cal es una bona sinergia entre ambdós sectors. Els serveis que nosaltres oferim no els sol oferir cap empresa privada al tractar-se de nous productes. Rarament ens presentem sols a concursos públics, sinó que solem fer-ho acompanyant consultories de manera que augmentem la seva competitivitat i les possibilitats d’èxit. El nostre objectiu és el de ser un agent de transferència del coneixement a las empreses del sector privat, millorant la seva competitivitat. En conclusió, s’ha de fer un bon tàndem cooperatiu amb el sector privat.

Que destacaries del que feu actualment?

Actualment treballem a Xile en temàtiques d’impacte ambiental de la mineria, i estem molt orgullosos que hagin confiat en nosaltres i molt contents dels resultats que estem oferint. També estem quantificant l’eficàcia de processos de descontaminació de nitrats, un dels grans problemes d’aquest país i d’Europa.

MAiMA va organitzar el abril de l’any passat (2017) una jornada de transferència I+D+i sobre l’ús dels isòtops estables en contaminació ambiental amb una assistència de més de 100 persones. Va ser un èxit?

Sí, molt gran. L’interès que va generar la jornada va demostrar la utilitat i la necessitat de les tècniques isotòpiques en medi ambient. A més a més, vam fer molts contactes i fins i tot hem signat algun contracte gràcies a aquesta jornada.

Quin és el futur del grup?

Consolidar el grup en un àmbit de creixement sostenible gràcies a ser un grup TECNIO, equilibrant el grup contractant més investigadors predoctorals, i seguir obtenint alhora finançament per a la recerca bàsica, que és en realitat la que haurà de donar nous resultats per transferir.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*