ENTREVISTA a Miquel de Paladella: “Les mates són una vacuna contra la post-veritat”

ENTREVISTA a Miquel de Paladella: “Les mates són una vacuna contra la post-veritat”

Miquel de Paladella

Que tots els alumnes aprovin les matemàtiques i, a més, els agradin. ¿Ciència ficció? No, realitat. El sistema JUMP MATH, creat al Canadà per un professor decidit a que tots els alumnes entenguessin les “mates” i en gaudissin. Avui, parlem amb Miquel de Paladella, el responsable d’introduir JUMP MATH a l’Estat espanyol, i ens parla dels seus resultats.

El primer que ho explica tot és que en Miquel de Paladella és pare. Té 47 anys i tres filles adolescents de divuit, quinze i dotze anys. Per tant, coneix de primera mà les dificultats que poden tenir alguns nens amb les ‘mates’. Ha vist la diferència en l’aprenentatge de les matemàtiques en la seva filla més gran en comparació amb les petites, estudiants d’una escola concertada de Barcelona que ja aplica aquesta eina.

Miquel de Paladella és, a més, emprenedor social i, com no podia ser d’una altra manera, professor (d’universitat).


 

“He après més dels meus alumnes donant classe en aquests darrers anys que en tota la carrera que vaig estudiar”.

 

És que s’aprèn molt dels alumnes si se sap escoltar-los, oi? Ja li hagués agradat a vostè aprendre matemàtiques amb JUMP MATH. Suposo.

I tant. Les matemàtiques són l’assignatura més incompresa del món. Pensem que molts no estem fets per entendre-les, i que podem viure sense. Però les matemàtiques ens ajuden a trobar patrons, a connectar punts, a entendre tendències, a projectar, a analitzar la realitat i a interpretar-la millor. Les mates són una vacuna contra la post-veritat.

Hi ha alumnes a tots els països del món que no gaudeixen i no aprenen matemàtiques bé. No se’n salva ni Finlàndia o Canadà que sempre posem com exemples, o els asiàtics, que tot i que hi posen moltes més hores i pressió social, no s’escapen a un fracàs en matemàtiques que molts consideren natural. JUMP MATH ha demostrat que no hi ha pràcticament cap alumne que no pugui adquirir les competències matemàtiques de primària i secundària.

 

Cap? És molt rotund… Però, millor comencem pel principi.

JUMP MATH és un programa innovador d’ensenyament-aprenentatge de matemàtiques que aconsegueix obtenir el màxim rendiment de tots (si, TOTS!) els estudiants i dels docents com a ensenyants d’aquesta matèria. Comença amb 5 anys, a P5, que és una edat essencial per iniciar en el pensament matemàtic, i acaba amb 14 anys, a segon d’ESO; 9 cursos en total. El programa ajuda als mestres a ensenyar aquesta matèria per què els alumnes les vagin descobrint i desenvolupin així la capacitat de fer-les servir a la vida real.

Guiats pels mestres, els alumnes aprenen d’una altra manera, més lúdica i més profunda al mateix temps, i s’emocionen al descobrir conceptes matemàtics. És meravellós veure com alumnes tan diferents entre ells poden gaudir de moments “Aha!”, de la satisfacció de saber que ho has entès i ho domines.

 

I els ‘profes’ també contents, no?

Potser més que els alumnes (riu). Una mestra ens va enviar fotografies de les deu maneres que els seus alumnes havien resolt un problema ben simple. Una altra ens va voler fer parlar amb un alumne seu repetidor, que ara deia que les mates era la seva classe preferida, per sobre de l’educació física! Una mare ens va explicar la història del seu fill amb autisme i com JUMP MATH li havia canviat la vida. Com deia una de les mestres que vaig entrevistar fa poc, s’aconsegueixen crear moments emocionants i motivadors, a través de jocs i reptes que proposa JUMP MATH, i compartir aquestes reaccions emocionants amb els alumnes no té preu.

 

Era un professor canadenc qui va crear aquesta eina. Com se li va acudir?

En realitat no era professor de formació sinó que s’hi dedicava. Era un matemàtic i guionista de teatre i cinema, anomenat John Mighton. Al principi donava classes a nens amb problemes com a tutor, mentre estudiava. Un dia, un mestre es va apropar a ell i li va preguntar com havia aconseguit que un alumne de 6è que arrossegava grans “forats” de coneixement, passés a ser el millor de la classe en quatre mesos. El va convidar a donar una classe i en John ja no va voler sortir d’allà. Va descobrir que havia desenvolupat una tècnica per explicar les matemàtiques i la va desenvolupar per a totes les escoles. Així va néixer JUMP MATH

 

I què té JUMP MATH que agradi tant als alumnes?

Les més de 120 escoles que el fan servir aquest curs al nostre país estan encantades per molts motius:

Primer, pels resultats, per la millora de la comprensió individual i col·lectiva de les mates.

Segon per l’ambient i la motivació a classe. De ser l’assignatura “rotllo” i desmotivant, passa a ser la millor del curs. Els nanos frisen d’anar per començar la classe de mates.

Tercer, perquè aprenen a descobrir el talent que te cada un dels seus alumnes. Les matemàtiques són creatives i JUMP MATH valora molt les diferents maneres d’arribar a resoldre un problema. Això ha permès als mestres entendre millor a cada alumne.

 

Són escoles de tot tipus?

Ara s’implanta a escoles públiques i privades de tot el món amb resultats espectaculars, a curt i a llarg termini. A curt termini, veiem com les notes pugen en tots els alumnes, i sobretot desapareixen el suspesos. A llarg termini, els alumnes adquireixen les competències i el pensament matemàtic que els permeten tenir èxit en allò que es plantegin.

Hi ha coses molt òbvies que veiem en els alumnes que porten alguns anys amb JUMP MATH:  són molt més capaços d’intuir els resultats de les operacions i d’adonar-se ràpidament que han fet algun error en la resolució. Els veus amb major creativitat alhora de plantejar un problema i explorar les solucions. Són capaços de dibuixar solucions, o de plantejar les coses de forma lògica i ordenada.

 

I un emprenedor social dedicat sobretot a àmbits més polítics i financers, com va anar a parar a JUMP MATH?

Fundación Telefónica ens va encarregar investigar innovacions provades amb èxit que fessin que més joves escollissin carreres científic-tècniques, que són els grans filons d’ocupació. Des de l’empresa on treballo, UpSocial, vam veure que les matemàtiques eren molt poderoses. Podien fer que molts nens i nenes, ja de ben petits (5-6 anys), rebessin l’etiqueta de que no estaven fets per les mates. I, a partir d’aquí, entressin en una espiral de fracàs i desmotivació que els allunyava d’aquestes carreres. Però les matemàtiques també tenen el poder de connectar, de motivar: si els alumnes tenen un èxit regular i rotund amb les mates, es pensen que poden tenir èxit en tot. Així vam comparar tots els programes de matemàtiques que hi havia arreu del món, els vam posar en mans d’experts i JUMP MATH destacava per sobre de tots: pels resultats, per la facilitat d’adaptació al nostre context, i perquè té èxit amb tot tipus d’alumnes.

Vaig anar a veure una classe de JUMP MATH a una escola a Irlanda i vaig sortir-ne entusiasma’t. Em vaig apropar al John Mighton i li vaig preguntar què calia per portar JUMP MATH al nostre país.

 

I ell encantat, no? Però tan fàcil no devia ser…

El primer que vam fer va ser provar JUMP MATH “en petit”, per veure si funcionaria també aquí. Vam fer una prova amb nou escoles públiques de Barcelona. Vam veure que quan s’implantava amb fidelitat, els resultats eren magnífics.

Llavors ens vam atrevir a fer un pilot més gran, amb 85 escoles públiques a tot l’estat. I la Fundació Telefònica i l’Obra Social La Caixa van contractar una avaluació externa a la Universitat Autònoma de Barcelona. El resultats confirmaven la pràctica desaparició dels suspesos, i una gran millora de notables i excel·lents.

A partir d’aquí, vam començar un procés d’implantació a escala, amb l’ajuda d’alguns centres (especialment les escoles de de la Fundació Collserola) que fins i tot ens van ajudar a traduir el material i a adaptar la programació al currículum acadèmic d’aquí.

 

Però tot el que explica és un oasi entremig del caos de programes educatius en aquest país. Tot va anar sobre rodes?

Hi ha hagut moltes més alegries que problemes. Però, evidentment, també hi ha obstacles.

El problema principal és que el canvi té un cost inicial important pels mestres. El canviar la manera d’ensenyar les mates els obliga el primer any, sobretot, a preparar-se molt més les classes de matemàtiques. Amb l’agenda súper intensa que ja tenen, això suposa una barrera important.

Un altre obstacle és quan no s’implanta amb fidelitat. Si el mestre i l’escola no estan disposats a fer l’esforç que suposa adoptar la metodologia JUMP MATH a l’inici, els resultats no són bons. Això es deu a moltes motius: a les escoles hi ha molta pressió per canviar coses i fer molt al mateix temps: des de l’aprenentatge per projectes, als idiomes, a la tecnologia, l’aprenentatge-servei, els canvis de lleis i prioritats polítiques, etc. No ens adonem de les infinites demanes que tenim envers les escoles i els mestres. Quan passa això i el mestre no pot dedicar un mínim temps a preparar les classes de mates, no val la pena implantar JUMP MATH.

 

I diners suposo… és molt car fer aquesta implantació?

El John Mighton va decidir que JUMP MATH seria un programa accessible per a tothom: per escoles privades i públiques. Així que va imposar que el preu no fos mai un obstacle. Va crear una fundació i això fa que el material sigui el més econòmic del mercat. Aquí l’implantem a través d’una empresa social amb la mateixa idea.

El que va costar molt va ser traduir els recursos al català i castellà. Va ser una gran inversió que van fer amb ajuda de moltes entitats, organitzacions i persones que van voler contribuir.

 

Què voldria ser JUMP MATH d’aquí a 10 anys a l’Estat espanyol?

Creiem que tots els alumnes i els mestres es mereixen programes d’innovació educativa provats amb èxit, i ben documentats. No podem continuar fent-los treballar amb material incomplet, mal plantejat, o poc rigorós. I lamentablement, n’hi ha molt, i cada vegada més. Nosaltres aspirem a que JUMP math sigui el programa de referència per a tota l’escola al nostre país. Per tant, la primera cosa que volem és arribar a totes les escoles!

La segona cosa és anar introduint millores al programa, per fer millor i més fàcil l’aprenentatge i l’ensenyament. JUMP MATH dedica el 30% del seu pressupost a millorar-lo, a experimentar amb noves idees, utilitzant altres matèries per consolidar el pensament matemàtic.

I l’última cosa que volem fer és, aprofitant la base de la ciència cognitiva i de rigor pedagògic de JUMP MATH, anar explorant altres habilitats, competències i coneixements essencials que necessiten els alumnes.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*